|
[[Fitxer:Ionic bonding.svg|thumb|[[Enllaç iònic]] entre el liti (que es converteix en un [[catió]] i el fluor, que es converteix en un [[anió]]]]
En [[física]] i [[química]], un '''ió''' és un [[àtom]] o [[molècula]] que no té una [[càrrega elèctrica]] neutreneutra. S'anomena '''[[catió|''catió'']]''' un ió amb [[càrrega elèctrica|càrrega]] positiva, i '''[[anió|''anió'']]''' un ió amb càrrega negativa. El procés de guanyar o perdre [[electrons]] (respecte a l'àtom o la molècula neutres) s'anomena '''''ionització'''''. Se solen representar els cations i els anions amb el símbol de l'àtom corresponent i el símbol "+" o "-", respectivament (per exemple, Na<sup>+</sup> o F<sup>-</sup>). Si el nombre d'electrons guanyat o perdut és més gran que unu, això també s'indica (per exemple, Mg<sup>2+</sup> o O<sup>2-</sup>).
La paraula ''ió'' prove del [[grec antic|grec]] ''ion'', que és el participi de ''iénai'' ("'anar"'). Els ''cations'' i ''anions'' són atrets cap al [[càtode]] i l'[[ànode]], respectivament (''hodós'' vol dir "'camí"'; ''càtode'' i ''ànode'' volen dir "'cap avall"' i "'cap amunt"').
[[Michael Faraday]] va ser el primer de proposar l'existència dels ions, el [[1830]], però va ser [[Svante August Arrhenius|Arrhenius]] qui en va desenvolupar la teoria corresponent el [[1884]]. Això li valgué el [[Premi Nobel de Química]] el [[1903]].
L'[[energia]] que cal per arrencar un [[electró]] d'un [[àtom]] en el [[buit]] és el ''[[potencial d'ionització|potencial de ionització]]'' o ''energia d'de ionització'' d'aquell àtom. Els potencials d'de ionització atòmics són [[constant física|constants físiques]], característics de cada àtom. El mateix concepte es pot aplicar a molècules i [[sòlids]].
Generalment, els potencials d'de ionització decreixen de dalt a baix, i creixen d'esquerra a dreta en la [[Taula Periòdica|taula periòdica]]. Aquesta tendència és inversa de la que es troba per al [[radi atòmic]]. Això és degut al fet que, en àtoms petits, els electrons són atrets més fortament pel [[nucli atòmic|nucli]] i cal més energia per arrencar-los.
El primer potencial d'de ionització és el que cal per a arrencar el primer electró d'un àtom neutre,; el segon potencial és el que cal per a arrencar dos electrons, i així successivament. Els potencials d'de ionització es van incrementant gradualment. Generalment, hi ha un salt considerable d'energia en algun punt de la sèrie. Això fa que cada àtom tendeixi a formar un cert tipus de catió. Per exemple, el [[sodi]] (Na) forma Na<sup>+</sup>, però no Na<sup>2+</sup>.
Potencials d'de ionització d'alguns àtoms:
{|
| 7230 || 8780 || 12,000
|----- align="center"
! colspan="8" | Energies d'de ionització successives en [[quilojoule per mol|kJ/mol]]
|}
== Vegeu també ==
* [[Ió complex]].
* [[Ió pesant]].
{{commonscat}}
| 