Diferència entre revisions de la pàgina «Línies de Fraunhofer»

cap resum d'edició
m (Bot: Traient 28 enllaços interwiki, ara proporcionats per Wikidata a d:q311552)
En [[física]], les '''línies de Fraunhofer''' són un conjunt de [[línia espectral|línies espectrals]] que reben el seu nom en honor al físic [[Alemanya|alemany]] [[Joseph von Fraunhofer]] ([[1787]]–[[1826]]). Originalment, aquestes línies van ser observades com unes línies fosques (línies d'absorció) aen l'[[espectre]] del [[Sol]].
 
El [[Química|químic]] [[Anglaterra|anglès]] [[William Hyde Wollaston]] va ser el primer, el [[1802]], a observar la presència d'un cert nombre de línies fosques aen l'espectre solar. De manera independent, Fraunhofer va descobrir les línies el [[1814]] i va començar a estudiar-les de manera sistemàtica mesurant la longitud d'ona que corresponia a la localització de les línies fosques. En total, va registrar-ne 570 línies i va designar-ne les principals amb una lletra entre la A i la K, mentre que utilitzava altres lletres per a les línies més febles.
 
Finalment, [[Gustav Kirchhoff|Kirchhoff]] i [[Robert Bunsen|Bunsen]] van descobrir que cada [[element químic]] era associat amb un conjunt de línies espectrals i van deduir que les línies fosques aen l'espectre solar eren causades per l'[[Absorció (física)|absorció]] per part d'aquells elements a les capes altes del Sol. Algunes de les línies fosques també són causades per l'absorció de les molècules d'[[oxigen]] aen l'[[atmosfera terrestre]].
 
Les principals línies de Fraunhofer es mostren aen la imatge següent i l'associació entre les línies i els elements químics es mostra en la taula sede sota:
 
[[Fitxer:Fraunhofer lines.jpg|Línies de Fraunhofer]]
|}
 
Les línies C, F, G' i h corresponen a les línies alfa, beta, gamma i delta de la [[sèrie de Balmer]] de l'emissió de l'[[àtom]] d'hidrogen. Les línies D<sub>1</sub> i D<sub>2</sub> formen el conegut ''doblet del sodi'',; la longitud d'ona central ( 589,29 nm) del doblet ha rebut la denominació ''d''.
 
AEn la literatura científica, hom pot trobar diferents denominacions per a algunes línies; per exemple, la línia d de Fraunhofer es pot referir a la línia [[cian]] del ferro a 466,814 nm, o de manera alternativa, a la línia [[groc|groga]] de l'[[heli]] at 587,5618 nm (de vegades denominada ''D<sub>3</sub>''). També hi ha ambigüitat en referir-nos a la línia e, en tant que pot referir-se a línies espectrals de ferro (Fe) o mercuri (Hg). Per tal de resoldre aquestes ambigüitats, les línies de Fraunhofer susceptibles de diverses denominacions incorporen la denominació de l'element ala quequè són associades,; així, tindrientindríem la ''línia e del mercuri'' o la ''línia d de l'heli''.
 
Com a conseqüència de quèque, a les línies de Fraunhofer, les hiels corresponen unes longituds d'ona molt ben definides, de vegades són utilitzades per a caracteritzar les propietats de l'[[índex de refracció]] i la [[Dispersió (física)|dispersió]] dels materials òptics.
 
== Vegeu també==
{{Commons|Fraunhofer lines}}
* [[Nombre d'Abbe]].
* [[Cronologia de l'astronomia solar]].
* [[Sèrie de Balmer]].
 
 
20.895

modificacions