William Edward Parry: diferència entre les revisions

Al maig següent va començar a fondre's el gel reapareixent la vegetació. Aquell juny van recórrer a peu illa de Melville i van arribar fins a la seva costa septentrional, descobrint el golf de Liddon, anomenat així en honor al 2n oficial. L'1 d'agost els vaixells quedaren finalment alliberats del gel i van reprendre la ruta cap a l'oest, sense poder arribar més enllà dels 113° 48′ 22″ O, al davant l'extrem meridional d'illa de Melville. Van descobrir l'illa de Banks al sud, on van veure els caps de Dundas i Beechey, a l'oest, però no van aconseguir travessar l'impenetrable gel. Parry va decidir tornar, convençut que el pas no es trobava per aquesta ruta i que devia trobar-se al sud de l'illa de Baffin. A la tornada, van reseguir la riba meridional de l'estret de Barrow i l'estret de Lancaster, cartografiant la costa nord de l'[[illa Somerset]].

 

 

=== Segona expedició àrtica de 1821-1823 ===