Rosa Sabater i Parera: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 3:
 
==Biografia==
Rosa Sabater havia conegut la música des de molt petita, donat que era filla del director d’orquestra [[Josep Sabater i Sust]], titular del [[Gran Teatre del Liceu]], i de la professora de cant Margarida Parera. Igual que Alícia de Larrocha, a part del seu pare, el seu únic mestre fou [[Frank Marshall]], deixeble d'[[Enric Granados i Campiña|Enric Granados]] a l'[[Acadèmia Marshall|Acadèmia Frank Marshall – Granados]].<ref name="DbD"/>
 
Al 1942 es presentà per primera vegada en públic al [[Palau de la Música Catalana]] de Barcelona, on va interpretar un concert de Mozart, dirigida pel director alemany [[Hugo Balzer]] i acompanyada per l'Orquestra Ibèrica de Concerts. Poc després va actuar a Madrid per les Joventuts Musicals i va tocar Carnaval de Schumann. A partir d'aquest moment actuà a Alemanya, Suïssa, Itàlia, Anglaterra, Portugal i fou dirigida per directors de fama internacional com Kubelik, Devos, Jochum, García Asensio, Frühbeck de Burgos o Ros Marbà. Herència directa del seu mestre, Rosa Sabater interpretava amb refinament i delicada cura les composicions dels autors espanyols, els quals formaven el gruix del seu repertori.<ref name="DbD">{{Diccionari Biogràfic de Dones|id=657|nom=Rosa Sabater Parera}}</ref>
Va néixer a Barcelona el 29 d'agost de 1929 en
una família de músics: el seu pare, [[Josep Sabater i Sust|Josep Sabater i Sus]]<nowiki/>t, fou el director titular de l'[[Gran Teatre del Lice|Orquestra del Gran Teatre del Liceu]] durant quaranta anys. La seva mare, Margarida, era professora de cant. Rosa Sabater estudià composició i piano amb el seu pare i amb [[Frank Marshall]] – deixeble d'[[Enric Granados i Campiña|Enric Granados-]] a l'[[Acadèmia Marshall|Acadèmia Frank Marshall – Granados]]. En aquesta acadèmia s'especialitzà en música espanyola.
 
El seu repertori incloïa també obres de Mozart, Beethoven, Bach, Schumann, Chopin, Debussy i Ravel. Concertista a nivell internacional, la seva elegància (musical i personal) ha ajudat a portar la música dels nostres compositors a les sales més prestigioses del món. Acurada tècnica, rigor històric i versatilitat d'expressió eren algunes de les lloances que més sovint es llegeixen sobre ella. La seva cultura i formació sobrepassava els límits musicals i feia d'ella una conversadora interessant i aguda. Va col·laborar en infinitat de concerts-conferències amb el crític musical Antonio Fernàndez-Cid. Arran del seu matrimoni va deslligar-se de la vida concertística durant una època, a la què va tornar uns anys després. Al 1960 va ser una de les pianistes que va participar en la commemoració del centenari del naixement d'Isaac Albèniz i el cinquantenari de la mort d'Enric Granados. També des de la càtedra de virtuosisme que va aconseguir al 1976 a la «Staatliche Hochschule für Musik» de [[Friburg de Brisgòvia]] (Alemanya) va fer una important tasca de divulgació de la música espanyola. A més de la triada Falla-Granados-Albéniz, va donar a conèixer autors més contemporanis com Mompou o Montsalvatge. Prova del seu interès per la música catalana contemporània és el disc que va enregistrar per la UNESCO al 1981, juntament amb Montserrat Caballé, «Le lied catalan du XX siècle».<ref name="DbD"/>
=== Debut ===
El 1942 debutà al [[Palau de la Música Catalana]] amb l'Orquestra Ibèrica de Concerts sota la batuta d'[[Hugo Balzer|Hugo Balze]]<nowiki/>r, i fou el punt de partida d'una carrera internacional brillant amb un notable èxit i actuacions arreu d'Europa i també d'America.
 
Va estar dirigida per '''directors catalans '''de renom com [[Josep Sabater i Sust|Josep Sabater]], [[Joan Pich i Santasusana]], [[Joan Manén i Planas|Joan Manén]], [[Joan Lamote de Grignon i Bocquet|Joan Lamote de Grignon]], [[Eduard Toldrà i Soler|Eduard Toldrà]], R. P. Robert de la Riba, [[Rafael Ferrer i Fitó|Rafael Ferrer]], [[Gabriel Rodó i Vergés|Gabriel Rodó]], [[Lluís Millet i Pagès|Lluís Millet]], [[Antoni Ros-Marbà|Antoni Ros Marbà]] i [[Ernest Xancó i Creixell|Ernest Xancó]]. I dirigida per '''directors espanyols''' com [[José Maria Franco y de Bordons|José Ma. Franco]], [[Jesús Arámbarri y Gárate|Jesús Arámbarri]], Santiago Sabina, Agustín Alamám, José Manuel Izquierdo, Honorio Timoneda, [[Ataúlfo Argenta]], Rafael Frübeck de Burgos, [[Enrique García Asensio]], Armando Alfonso, Luís Izquierdo, Odón Alonso, Benito Lauret, Pedro Pírfano, i José Luís García Asensio. Dirigida per '''directors internacionals''' com Simon Rattel, [[Hugo Balzer]], Conrad Bernhard, Napoleone Annovazzi, Jaques Bodmer, Louis de Froment, Jasha Horenstein, Pierino Gamba, Rafael Kubelik, Heidi Salquin, [[Karl Rucht]], Eugene Jochum, Niels Grön, Gerard Devos, Vaclav Smetacek, Jouzas Domarkas, Zdenek Dejmek, Zdenek Kosler, Bernard Klee, i [[Heinz Fricke]].
=== Col·laboracions amb orquestres catalanes, espanyoles i internacionals ===
Va actuar amb '''formacions catalanes''' com l'[[Orquestra Ciutat de Barcelona]], - actual [[Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya]],  [[orquestra ibérica de |Orquestra Ibérica de Conciertos]], Orquestra Clàssica de Barcelona, Orquestra Filharmónica de Barcelona, Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu de Barcelona, Orquestra de Cambra de Barcelona, [[Radio nacional de |Orquesta de Radio Nacional de España de Barcelona]], Orquestra de Cambra de la Filharmònica de Barcelona, Orquestra del Festival Manén, Orquestra Jacques Bodmer, Orquestra de Cambra Lluís Millet, Orquestra Simfònica Catalònia. Va actuar amb '''formacions espanyoles '''com [[Orquesta sinfónica de madrid|Orquesta Clásica de Madrid]], Orquesta Sinfónica de Bilbao, Orquesta Nacional de España, Orquesta Municipal de
Valencia, Orquesta Sinfónica de Valencia, Orquesta de Cámara de Canarias, Orquesta
de la Sociedad Filarmónica de Las Palmas, Orquesta de Cámara de Madrid, Orquesta
Sinfónica de la RTVE de Madrid, Orquesta Sinfónica de Tenerife, Orquesta
Filarmónica de Sevilla. I amb '''formacions internacionals''' com Orquestra Lamoureux de París, Orquestra de la Suisse Romande de Ginebra, [[Concertgebouw|Orquestra del Concertgebouw d'Amsterdam]], Orquestra Philarmonia de Londres, Orquestra de Cambra Anglesa, Orquestra Gulbenkian de Lisboa, Orquestra Filharmònica Txeca, Orquestra Simfònica de Praga, Orquestra de cambra “Leos Janacek” d'Ostrava (Rep. Txeca), Orquestra Philomusica de Londres, Orquestra del Teatre del Casino de Cannes (França), Ensemble Musical de París entre d'altres.   
 
=== Directors catalans i internacionals ===
Va estar dirigida per '''directors catalans '''de renom com [[Josep Sabater i Sust|Josep Sabater]], [[Joan Pich i Santasusana]], [[Joan Manén i Planas|Joan Manén]], [[Joan Lamote de Grignon i Bocquet|Joan Lamote de Grignon]], [[Eduard Toldrà i Soler|Eduard Toldrà]], R. P. Robert de la Riba, [[Rafael Ferrer i Fitó|Rafael Ferrer]], [[Gabriel Rodó i Vergés|Gabriel Rodó]], [[Lluís Millet i Pagès|Lluís Millet]], [[Antoni Ros-Marbà|Antoni Ros Marbà]] i [[Ernest Xancó i Creixell|Ernest Xancó]]. I dirigida per '''directors espanyols''' com [[José Maria Franco y de Bordons|José Ma. Franco]], [[Jesús Arámbarri y Gárate|Jesús Arámbarri]], Santiago Sabina, Agustín Alamám, José Manuel Izquierdo, Honorio Timoneda, [[Ataúlfo Argenta]], Rafael Frübeck de Burgos, [[Enrique García Asensio]], Armando Alfonso, Luís Izquierdo, Odón Alonso, Benito Lauret, Pedro Pírfano, i José Luís García Asensio.
 
Dirigida per '''directors internacionals''' com Simon Rattel, [[Hugo Balzer]], Conrad Bernhard, Napoleone Annovazzi, Jaques Bodmer, Louis de Froment, Jasha Horenstein, Pierino Gamba, Rafael Kubelik, Heidi Salquin, [[Karl Rucht]], Eugene Jochum, Niels Grön, Gerard Devos, Vaclav Smetacek, Jouzas Domarkas, Zdenek Dejmek, Zdenek Kosler, Bernard Klee, i [[Heinz Fricke]].
 
=== Col·laboracions amb personatges musicals ===
Va col·laborà amb músics com [[Conxita Badia]], [[Montserrat Caballé i Folch|Montserrat Caballé]], [[Carme Bustamante]], [[Alícia de Larrocha i de la Calle|Alícia de Larrocha]], Joan Torra, [[Jaime Padrós]], Carmelo Bernaola, Enrique Santiago, Emilio Navidad, Marçal Cervera, [[Lluís Claret i Serra|Lluís Claret]], Radu Aldulescu, Reine Flachot, Pedro Corostola i Ernets Xancó, Gonçal Comellas, Agustín León Ara, Montserrat Cervera, [[Xavier Turull i Creixell|Xavier Turull]], Jan Poda i Agustín Palomares.
 
=== Jurat en concursos internacionals ===
Va ser '''jurat '''de diversos concursos: Premi Jaén (1972-1982), Paloma O'Shea de Santander (1982), José Iturbi de València  (1982), Fréderic Chopin de Mallorca (1983), Reina Sofia de Madrid (1979), Beethoven de la Radio Nacional d'España (1970), Ciutat de Manacor (1976), Orense (1966 i 1969), JJMM de Sabadell (1969-1970)
 
=== Pedagòga en cursos musicals ===
Fou professora de piano i de música de cambra dels''' cursos internacionals''' de [[Santiago de Compostel·la]] juntament amb personal·litats rellevants com [[Frederic Mompou i Dencausse|Frederic Mompou,]] [[Andrés Segovia]], [[Enric Ribó i Sugrañes|Enric Ribó]] o [[Gaspar Cassadó i Moreu|Gaspar Cassadó]] durant els anys 1967-1983. També impartí classes en els Cursos Internacionals Manuel de Falla de Granada (1976-1983). També al I Curs d'interpretació de Música de Cambra a Camprodón (1982) i al II Curs d'interpretació de Música de Cambra a l'Espluga de Francolí (1983).
 
Al 1983 li va ser entregada la [[Llista de Creus de Sant Jordi|Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya]]. La seva mort en accident aeri quan anava a donar uns concerts a Colòmbia va trasbalsar el món cultural barceloní, però els enregistraments que ens han arribat demostren la indiscutible qualitat pianística de Rosa Sabater.<ref name="DbD"/>
Fou docent del conservatori de [[Friburg de Brisgòvia]] (Alemanya) on va ser professora des del 1975 al 1983
 
== Estrenes musicals ==
Va '''estrenar '''diverses obres: “Juventus, Op. A-5” de [[Joan Manén i Planas|Joan Manén]] (1945), “Duero” de M. Gomis (1949), “Himnari” d'[[Antoni Besses i Bonet|Antoni Besses]] (1975) i “Bela Bartok- I Omenaldia” de C. Bernaola (1981).
 
== Reconeixements ==
- [[Creu de Sant Jordi |Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya]](1983)
 
- Premi de la [[Societat General d'Autors i Editors|SGAE]] a títol pòstum(1984)
 
- Soci d'Honor de l'[[Associació de Cultura Musical|Associació de Cultura Musical de Barcelona]] (1980)
 
- Aceituna de oro de l'Ajuntament de [[Jaén]].
 
- Té un carrer dedicat a [[Vilassar de Mar]] des de 1985.
 
El seu darrer concert al [[Palau de la Música|Palau de la Música de Barcelona]] fou el 7 d'octubre de 1983, amb el concert número 3 de Beethoven, sota la direcció del mestre Frike. Quan es dirigia a Colòmbia per a una gira, un desgraciat accident a l'aeroport de Madrid ocorregut el 27 de novembre del mateix any, li arrabassà la vida. Les restes s'enterraren al [[Cementiri de Mataró]].
== Mort ==
El seu darrer concert al [[Palau de la Música|Palau de la Música de Barcelona]] fou el 7 d'octubre de 1983, amb el concert número 3 de Beethoven,
sota la direcció del mestre Frike. Quan es dirigia a Colòmbia per a una gira,
un desgraciat accident a l'aeroport de Madrid ocorregut el 27 de novembre del
mateix any, li arrabassà la vida. Les restes s'enterraren al [[Cementiri de Mataró]].
 
== Referències ==