Viquipèdia

Pluja: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
→‎Pluja d'animals: ...i afegeixo l'article principal
Cap resum de modificació
Línia 2:
La '''pluja''' és [[Precipitació (meteorologia)|precipitació]] en forma de gotes d'[[aigua]] [[líquid]]a, de diàmetre superior a 0.5 mm, tot i que si és dispersa les gotes poden tenir una mida inferior.<ref>{{ref-web|url=http://glossary.ametsoc.org/wiki/Rain|consulta=23 octubre 2013|títol=Glossary of Meteorology|editor=American Meteorological Society}}</ref> El diàmetre de cada gota de pluja pot arribar als 3 mm, i el diàmetre màxim de les gotes unides és de 7 mm.<ref name=plujagencat/>
 
Les gotes de pluja tenen el seu origen alsen els [[núvol]]s, formats a partir de la condensació del vapor d'aigua present a l'[[atmosfera]], a causa del refredament [[adiabàtic]] que experimenten les parcel·les d'aire ascendent,<ref>{{ref-web|url=http://glossary.ametsoc.org/wiki/Cloud|consulta=23 octubre 2013|títol=Glossary of Meteorology|editor=American Meteorological Society}}</ref> i cauen per efecte de la [[gravetat]].
 
Es tracta d'un [[Fenomen meteorològic|meteor]] que forma part del [[cicle de l'aigua]].
Línia 10:
A) Les gotes no tenen la forma amb què s'acostumen a representar.<br />
B) Les gotes molt petites són gairebé esfèriques.<br />
C) La part inferior de les gotes més grans s'aplana a causa de la resistència de l'aire, elcosa que els dóna l'aparença d'un panet rodó.<br />
D) Les gotes grans oposen més resistència a l'aire i això les fa inestables. <br />
E) Les gotes molt grans es divideixen a causa de la resistència de l'aire.]]
 
===Aire humit i condensació===
L'aire de la [[troposfera]] conté vapor d'aigua, la quantitat del qual es pot mesurar en forma de [[proporció de mescla]] (proporció de la massa del vapor d'aigua respecte a la massa d'aire sec).<ref>http://glossary.ametsoc.org/wiki/Mixing_ratio</ref> Una altra manera més comuna de mesurar el vapor d'aigua contingut en l'aire és la [[humitat relativa]]; és a dir, la proporció, en tant per cent, de la quantitat de vapor present a l'atmosfera respecte a la que aquesta pot suportar abans de saturar-se. Quan s'arriba al punt de saturació (100% d'humitat relativa), el vapor d'aigua es [[Condensació|condensa]] en forma d'aigua líquida, formant [[núvol|núvols]] o [[boira]], sempre que hi hagi la presència de [[Nucli de condensació del núvol|nuclis de condensació]] ([[pols (partícules)|pols]], [[pol·len]]s, [[aerosol]]s, ...), unes partícules microscòpiques extraordinàriament abundants a l'[[Atmosfera terrestre|atmosfera]].
 
El vapor d'aigua que pot contenir l'atmosfera abans de saturar-se depèn, bàsicament, de la [[pressió atmosfèrica]] i de la [[temperatura]]. En general, donada una determinada pressió atmosfèrica, l'aire admet més vapor com més alta és la temperatura. Per tant, un dels camins que pot dur a la saturació de l'aire és el refredament.
 
L'aire humit es pot refredar a través deamb diversos mecanismes. El més comú és el refredament per ascens: l'aire ascendeix, i quan més s'eleva més disminueix la seva temperatura. Aquesta baixada de temperatura és conseqüència del descens de la [[pressió atmosfèrica]]. Un altre mecanisme de refredament pot ser la barreja d'una massa d'aire càlida i humida amb una de més freda.
 
L'aire adquireix humitat a partir de diverses fonts, mitjançant l'[[evaporació]] de l'aigua de la superfície dels [[oceans]], [[llac]]s i [[rius]], i de la transpiració de les plantes. L'evaporació de l'aigua té lloc quan es dóna un contrast de [[temperatura]].
 
===Creixement i evolució de les gotes de pluja===
AEn un núvol calent, les gotetes augmenten de mida per condensació del vapor d'aigua que les envolta i per [[coalescència (meteorologia)|coalescència]]<ref name="MF-2">
{{ref-web|url = http://comprendre.meteofrance.com/pedagogique/publications/documentation/glossaire/c/c_detail?page_id=2824&document_id=939&portlet_id=19561
|títol = Coalescence
Línia 30:
|obra = Comprendre la météo
|editor = Météo-France
}}</ref> (l'addició d'una o més petites gotes per col·lisió per tal de formar una gota més gran) amb altres gotes. Mentre aquestes gotetes diminutes no mesuren més de 0,006 mm, són sostingudes pels més lleugers moviments ascendents de l'[[aire]]. El seu creixement va formant formant gotes més grosses fina a arribar un moment, al voltant de 0,5 mm de [[diàmetre]], que els corrents ascendents són incapaços de sostenir-les en suspensió i cauen en forma de pluja.
 
AEn un núvol fred, si les gotetes troben nuclis de congelació (que són molt menys habituals que els de condensació), es transformaran en [[cristall]]s de [[gel]]. Aquests cristalls creixeran per condensació, però sobretot per l'[[efecte Bergeron]],<ref name="MF-3">
{{ref-web|url =http://comprendre.meteofrance.com/jsp/site/Portal.jsp?page_id=2852&page_id=238&document_id=1528&portlet_id=1784
|títol = Effet Bergeron
Línia 38:
|obra = Comprendre la météo
|editor = Météo-France
}}</ref> i acabaran per caurecaient tot capturant d'altres flocs més petits per augmentar la seva mida. Quan passen per capes d'aire que són per sobre del punt de congelació, els flocs es [[Fusió (canvi d'estat)|fonen]] i continuen creixent com les gotes dels núvols calents. Les variacions de la [[temperatura]] durant el seu recorregut poden ocasionar altres formes de [[Precipitació (meteorologia)|precipitació]], com la [[pluja engelant|pluja gelant]] o la [[calamarsa]].
 
Segons la [[humitat relativa]] de l'aire que es troba sota del núvol, una part de les gotes de pluja poden [[Evaporació|evaporar-se]] abans d'arribar a terra. Quan l'aire és molt sec, la pluja s'evapora completament abans d'arribar a terra i dóna origen al fenomen conegut amb el nom de [[virga|''virga'']]. Això es produeix sovint als [[desert]]s càlids i secs, però també allà on la pluja prové de núvols amb poca extensió vertical.
 
===Pluja artificial===
És possible crear pluja artificial per nucleació de petites gotes d'aigua amb l'ajuda d'un producte químic que actuï com a nucli de [[condensació]]. La [[sembra de núvol]]s consisteix a dispersar aquest agent a l'altura dels núvols amb [[Avió|avions]] o [[Coet (artifici)|coets]]. Als països industrialitzats o desenvolupats, el règim setmanal de la pluja és modificat per la [[Contaminació|pol·lució]],; la precipitació és més escassa durant el cap de setmana<ref>Cerveny, R. S., and R. C. Balling. Weekly cycles of air pollutants, precipitation and tropical cyclones in the coastal NW Atlantic region. Nature. 394, 561-563.</ref> a causa de la disminució de la presència d'[[aerosol]]s [[Sofre|sulfurats]] que actuen com a nuclis de condensació de les gotes d'aigua. L'[[escalfament global]] i el consegüent [[canvi climàtic]] que sembla que s'està produint, probablement també alteren el règim de les pluges, però d'una manera que encara no comprenem amb claredat atesa la gran complexitat dels fenòmens meteorològics.
 
== Tipus ==
La pluja és un dels principals components del [[cicle de l'aigua]] i és la responsable de dipositar la major part de l'[[aigua dolça]] del [[planeta]]. Depenent de les condicions meteorològiques i geogràfiques, es poden diferenciar diferentsdiverses formes de pluja. La classificació de la pluja es pot fer segons la seva durada o intensitat, segons els mecanismes que l'originen, la seva distribució espacial o l'impacte causat sobre el terra, per citar alguns exemples. És possible classificar la mateixa pluja segons diferents criteris, de vegades depenent de la perspectiva de l'observador,; a continuació n'hi ha alguns exemples:
 
=== Segons el mecanisme que provoca la pluja ===
Entre els mecanismes que produeixen la precipitació d'aigua, s'inclouen els processos [[Convecció|convectius]]<ref>{{ref-publicació|url=http://journals.cambridge.org/action/displayAbstract?fromPage=online&aid=277148|article=A convective/stratiform precipitation classification algorithm for volume scanning weather radar observations|autor=Emmanouil N. Anagnostou|publicació=Meteorological Applications|data=2004|volum=11|exemplar=4|pàgines=291–300|editorial=Cambridge University Press|doi=10.1017/S1350482704001409}}</ref> els [[Front (meteorologia)|frontals]]
i els [[Orografia|orogràfics]].<ref>{{ref-publicació|url=http://www.sciencedirect.com/science?_ob=ArticleURL&_udi=B6VH3-4JJ2BVK-2&_user=10&_rdoc=1&_fmt=&_orig=search&_sort=d&_docanchor=&view=c&_searchStrId=961742198&_rerunOrigin=google&_acct=C000050221&_version=1&_urlVersion=0&_userid=10&md5=90b8ddaa7dc9c3c004244c7f8dbd95bb|article=A model of annual orographic precipitation and acid deposition and its application to Snowdonia|autor=A.J. Dore, M. Mousavi-Baygi, R.I. Smith, J. Hall, D. Fowler and T.W. Choularton|publicació=Atmosphere Environment|volum=40|exemplar=18|data= juny 2006|pàgines=3316–3326|doi=10.1016/j.atmosenv.2006.01.043}}</ref>
 
==== Pluja orogràfica ====
[[Fitxer:Steigungsregen.jpg|thumb|Pluja orogràfica]]
La pluja d'origen orogràfic es produeix al costat de [[sobrevent]] de les muntanyes quan el [[vent]] aixeca l'aire humit del [[mar]] o de les planes en trobar-se una [[serralada]]<ref name="JBWW">Joachim Blüthgen, Wolfgang Weischet: ''Allgemeine Klimageographie''. 3. Auflage. Walter de Gruyter, 1980</ref> al seu camí, aquesta elevació de l'aire [[Humitat|humit]] provoca un refredament i una condensació del vapor d'aigua que forma els núvols que donaran la pluja. Aquest tipus de pluja es produeix a les zones tropicals, a les subtropicals i a les temperades, podenti pot durar d'unes hores a pocs dies,; rarament s'allarguen durant setmanes.
 
Aquest és el mecanisme que provoca alguns dels aiguats de tardor a la costa del [[País Valencià]] i a [[Catalunya]],: el vent de [[Llevant (vent)|llevant]] procedent del mar i carregat d'humitat es troba amb les serralades costaneres ([[Serraladaserralada Litoral Catalana]], [[Serraladaserralada Prelitoral]], [[Serraserra d'Irta]], [[Serraserra d'Aitana]]) i és obligat a pujar formant núvols potents que provoquen pluges intenses. També és l'explicació de perquèper què hi ha més precipitació a les muntanyes. Segons la disposició de la serralada, és possible que el vessant dels vents dominants sigui molt més humit que l'altre, tot causant-hi una [[ombra orogràfica]]: l'aire, en perdre la humitat, esdevé sec i càlid en baixar per l'altraaltre vessant i augmentar la pressió atmosfèrica.
 
==== Pluja convectiva ====
{{AP|pluja de convecció}}
[[Fitxer:Konvektionsregen.jpg|thumb|Pluja convectiva]]
La pluja de convecció és un tipus de pluja que cau de núvols formats per [[Convecció atmosfèrica|convecció]],; els processos convectius ocorren principalment a les zones tropicals i subtropicals, però també aen l'estació càlida de les zones temperades, incloent-hi els [[Països Catalans]], i sovint a partir de la tarda i vespre,; serien les nostres [[Tempesta|tempestes]] d'[[estiu]]. La convecció és causada per l'escalfament de l'aire en una zona determinada, l'aire calent puja i, a mesura que ascendeix, es va refredant. Si aquest aire calent és humit, en arribar a una certa altura, el vapor d'aigua arriba a la seva saturació i es condensa formant núvols convectius, com per exemple els [[cumulonimbus|''cumulonimbus'']] o els [[cumulus congestus|''cumulus congestus'']], en onquè es podran produir els processos de formació de la pluja que produiran la precipitació. La mida i el tipus dels núvols dependràdependran de la intensitat dels corrents ascendents, de la massa d'aire i la seva humitat, i de la temperatura i tipus de terreny. En condicions òptimes, una tempesta es pot formar en poques hores. Les pluges que es produeixen són en forma de ruixats que varien ràpidament d'intensitat,; acostumen a ser de curta durada i són molt localitzats a causa de la poca extensió horitzontal que tenen els núvols convectius. La precipitació de [[calamarsa]] s'associa a ununa pluja de convecció.
 
A les [[latitud]]s mitjanes, aquest tipus de pluja també s'associa als [[Front fred|fronts freds]], les línies de [[Tempesta|tempestes]] i els [[Front càlid|fronts càlids]] amb aire extremadament humit.<ref>{{ref-llibre|autor=Toby N. Carlson|data=1991|url=http://books.google.cat/books?id=2lIVAAAAIAAJ&pg=PA216&lpg=PA216&dq=where+convection+occurs+in+the+mid-latitudes&source=bl&ots=zS1wy_LX-l&sig=hs-dTbXpXIvyonGeakw2kgqkFNk&hl=ca&ei=SJ6NSf74EZ6DtweHxdGDCw&sa=X&oi=book_result&resnum=5&ct=result|títol=Mid-latitude Weather Systems|editorial=Routledge|pàgines=216|isbn=978-0-04-551115-0|consulta=24-12-2009}}</ref>
 
==== Pluja frontal ====
[[Fitxer:Frontregen.jpg|thumb|Pluja frontal]]
La pluja frontal o estratiforme és causada pels [[Front (meteorologia)|sistemes frontals]] (fronts freds i fronts càlids) que acompanyen les [[Depressió atmosfèrica|depressions atmosfèriques]], que es formen quan l'aire calent, sovint tropical, es troba amb aire més fred d'origen [[Regió polar|polar]]. Aquest tipus de pluja es produeix a les zones temperades i subtropicals, els seus núvols característics són els [[nimbostratus|''nimbostratus'']].<ref>{{ref-web|url=http://amsglossary.allenpress.com/glossary/search?p=1&query=stratiform+precipitation&submit=Search|títol=Stratiform precipitation area|autor=Glossary of Meteorology|data=2009|consulta=24-12- 2009|editor=American Meteorological Society}}</ref>
 
La pluja frontal es produeix quan es troben masses d'aire de diferent densitat, humitat i temperatura,; la massa més densa es posa per sota de la menys densa en forma de [[falca]] obligant l'aire a pujar,; en pujar l'aire, es refreda i es produeix la condensació del vapor d'aigua que donarà pas als núvols i a la pluja. El principi és similar al que origina les pluges orogràfiques, però en aquest cas l'obstacle no és una muntanya sinó una altra massa d'aire de diferent densitat.
 
=== Altres tipus de pluja ===
La pluja es pot classificar en funció d'altres criteris, per exemple en funció del seu impacte sobre el terreny.:
 
==== Pluja engelantgelant ====
La [[pluja engelant|pluja gelant]] és un tipus de [[precipitació atmosfèrica]] líquida que es congela a l'instant quan toca el terra o un objecte. És molt perillosa perquè forma una capa de [[gel]] sobre carrers i carreteres. La pluja gelada es forma en els núvols en forma de flocs de [[neu]], però durant la seva caiguda troba capes d'aire per sobre de 0&nbsp;°C i es [[Fusió (canvi d'estat)|fon]] completament, però es troba que la capa d'aire que hi ha sobre el terra està per sota del punt de congelació,; a causa de la tensió superficial de les gotes i a la velocitat de caiguda, no es tornen a congelar fins que no toquen la superfície terrestre. Això ocorre especialment a l'[[hivern]] en situació d'[[inversió tèrmica]].
 
==== Pluja àcida ====
{{AP|pluja àcida}}
[[Fitxer:Acid rain woods1.JPG|thumb|Efectes de la pluja àcida]]
La pluja àcida és un tipus de pluja que es caracteritza per tenir uns nivells de [[pH]] (la mesura de l'acidesa) inferiors als normals, elcosa que significa que és més [[Àcid|àcida]]. La cusacausa d'aquesta acidificació de la pluja cal trobar-la aen la barreja de l'aigua amb els productes del [[sofre]] i del [[nitrogen]] que s'ocasionen aen la [[combustió]], com per exemple l'[[òxid nitrós]], l'[[òxid nítric]] o el [[diòxid de sofre]], que en combinar-se amb l'aigua generen [[àcid nitrós]], [[àcid nítric]], i [[àcid sulfúric]]. Aquest fenomen s'havia produït aen la història de la terra a causa de les [[Volcà|erupcions volcàniques]], però en els darrers temps s'ha incrementat i sovinteja d'ençà que l'era industrial ha dut a terme una crema massiva de [[Combustible fòssil|combustibles fòssils]]. Aquesta pluja mata les plantes causanti causa la desaparició de boscos sencers.
 
==== Pluja torrencial ====
Una pluja torrencial és un xàfec extremadament fort i violent, normalment associat a una tempesta i acompanyat de [[llamp]]s i calamarsa, de durada curta i sobre una zona petita. Aquestes pluges sovint causen inundacions, especialment si coincideixcoincideixen amb un [[Relleu (geografia)|relleu]] adequat per tal que es produeixi un efecte orogràfic que incrementi la quantitat de la precipitació. Aquestes pluges es produeixen en núvols convectius amb un gran desenvolupament vertical (''cumulonimbus''), de vegades de més de 15 km, i la precipitació pot ser de 100 mm per hora.<ref>{{citar ref|títol=What is a cloudburst? |obra=Rediff News, India |data= 1 agost 2005 |url=http://in.rediff.com/news/2005/aug/01gi1.htm}}</ref>
 
==== Pluja de fang ====
La [[pluja de fang]] és una pluja carregada de pols, principalment [[argila]], que deixa marques de fang que taquen el terra, cotxes, etc. La causa en són masses d'aire procedents del [[desert]] del [[Sàhara]] que arriben a Europa carregades de pols,; les partícules més fines són aixecades a grans altures pel vent i arriben a les nostres latituds i, quan plou, les gotes s'emporten la pols en suspensió. A Catalunya, arriba pols de quatre zones principals, d'una zona prop del [[Golfgolf de Gabès]] a [[Tunísia]], d'una zona de la costa africana situada entre el [[Sàhara Occidental|Sàhara occidental]] i [[Mauritània]], d'una zona a l'[[Àfrica Central|Àfrica central]] entre l'[[Ahaggar]] i [[Timbuctu]] i de la [[depressió de Bodele]], al nord del [[Txad]].<ref>[http://www.projectealocs.org/butlletins/alocsB7.pdf La pluja de fang i la pols sahariana], Butlletí del grup d'estudi i conservació dels alocars del Maresme, març 2005</ref>
 
==== Pluja d'animals ====
{{AP|Pluja d'animals}}
La [[pluja d'animals]] és un fenomen meteorològic extraordinari, que consisteix en la caiguda del cel de nombrosos [[animals]], freqüentment d'una sola espècie. Aquesta precipitació atípica pot o no estar acompanyada de pluja comuna. Habitualment, aquestes ''pluges'' estan compostes per [[peixos]] o [[Granota|granotes]]. L'explicació estaria lligada a la presència de [[tornado]]s (o mànegues) que xuclarien els animals del mar o en passar per sobre d'una bassa, aixecant-los a gran altura i transportant-los a grans distàncies.<ref>[http://www.thesupernaturalworld.co.uk/index.php?code=02&file=cats_dogs.php&title=Raining%20Cats%20and%20Dogs&cat=articles TheSupernaturalWorld.co.uk] (explicació d'una pluja de peixos ocorreguda en [[Norfolk]] el 8 d'agost de 2000; en anglès).</ref><ref>Orsy Campos Rivas inclou aquesta explicació en forma gràfica («La ciència contra el mite»), en l'article «El que la pluja regala a Yoro», que narra la pluja de peixos que ocorre anualment a [[Yoro]] ([[Hondures]]). Disponible en línia a [http://www.elsalvador.com/hablemos/2004/110704/110704-4.htm ElSalvador.com] («Parlem online»).</ref>
 
== Classificació de la quantitat de pluja ==
Per a expressar la quantitat de pluja caiguda, s'utilitza una mesura en [[mil·límetre]]s (mm), o de manera equivalent, en [[litre]]s per [[metre quadrat]], durant un període de temps. Així, per exemple, es parlarà de 80 litres per metre quadrat en 24 hores o 20 litres per metre quadrat en una hora. Es parla de ''xàfec'' quan la precipitació cau de sobte i de manera intensa durant poc temps i de ''ruixat'' quan la precipitació és de curta durada i de poca quantitat.
 
AEn la informació meteorològica, s'acostuma a utilitzar adjectius per a expressar la quantitat de pluja i la seva intensitat. La classificació que s'utilitza més habitualment a Catalunya és la del [[Servei Meteorològic de Catalunya]] (SMC),<ref>[http://www.meteocat.com/mediamb_xemec/servmet/pagines/Publicacions/manual_estilv2.pdf Manual d'estil del SMC]</ref> però en altres zones dels Països Catalans i a la resta de l'Estatestat Espanyolespanyol s'utilitza també el criteri de classificació de l'Agència Estatal de Meteorologia (AEMET).<ref>{{ref-web|url=http://www.aemet.es/es/eltiempo/prediccion/provincias/ayuda
|títol=Ayuda - Agencia Estatal de Meteorología - AEMET
|autor=AEMET
|enllaçautor=Agencia Estatal de Meteorología
}}</ref> En la Taulataula 1, podem veure una comparativa dels criteris d'acumulació en 24h24 h i intensitat en 30 i 60 minuts, segons l'AEMET i el SMC.
 
<center><div style="Width:80%"><div style="text-align:center">
Línia 126:
</div></center>
 
AEn la '''Taulataula 1 ''', veiem classificacions per a diferents duracions, però en tots els casos es tracta d'acumulacions (o intensitats mitjanes). De fet, existeix una relació entre totes aquestes classificacions que ve donada per l''''índex n ''' o ''índex de regularitat de la intensitat''<ref>Moncho, R.; Belda. F; Caselles, V. (2009): ''Climatic study of the exponent “n” in IDF curves: application for the Iberian Peninsula''. Tethys, nº6: 3-14. DOI: 10.3369/tethys.2009.6.01 [http://eng.tethys.cat/files/6tethys-01-eng.pdf (pdf)]</ref> ('''Taulataula 2 '''). Aquest índex mesura la relació entre la intensitat i la duració d'una precipitació donada, tant des del punt de vista de la meteorologia com des de la climatologia. En aquest últim àmbit d'ús, les corbes que descriuen aqueix comportament s'anomenen Corbes''corbes IDF'' o d{{'}}''Intensitatintensitat-Duracióduració-Freqüènciafreqüència''.<ref>Pizarro, R.; Pizarro, J.P.; Sangüesa, C.; Martínez, E.: ''Módulo 2: Curvas Itensidad Duración Frecuencia''. Sociendad Estándares de Ingeniería para Aguas y Suelos LTDA [http://eias.utalca.cl/Docs/pdf/Publicaciones/manuales/b_modulo_IDF.pdf (pdf)]</ref>
 
<center><div style="Width:80%"><div style="text-align:center">
'''TablaTaula 2. ClasificacióClassificació de la precipitació segons la regularitat'''
</div>
{|id=toc style="text-align:center"
Línia 151:
== Els noms de la pluja ==
Hi ha moltes maneres de denominar la pluja en funció de la quantitat, la intensitat i la zona geogràfica.<ref>[[Eduard Fontserè i Riba|Eduard Fontserè]], ''Assaig d'un vocabulari meteorològic català''. Institut d'Estudis Catalans, 1948, Barcelona. Definicions disponibles en línia a [http://www.infomet.fcr.es/assaig/ infomet]</ref><ref>{{format ref}} http://www2.upc.edu/slt/diccionaris/pdf/meteorologia.pdf Diccionari demeteorologia], Joan Jorge Sánchez, Joan Josep Rivera Amores. Servei de Llengües i Terminologia de la UPC. [[Universitat Politècnica de Catalunya]]</ref><ref name=SCB>[http://www2.iec.cat/institucio/societats/SCBiologia/QueCalSaber/QCS124.pdf Què cal saber? Al maig cada dia un raig], Comissió de Lexicografia. Societat Catalana de Biologia. Amb la col·laboració del TERMCAT. Societat Catalana de Biologia. Maig 1999.</ref>
EnA grans líniestrets, parlem de '''''plugim''''' quan les gotes són inferiors a 0,5mm5 mm i de '''''pluja''''' quan tenen un [[diàmetre]] superior. El plugim també s'anomena '''''plovisqueig''''', '''''plovineig''''', '''''ploviscó''''', '''''plugina''''', '''''gotellim''''', '''''ruixim''''', '''''roina''''' i '''''xim-xim'''''. La pluja menuda també rep els noms de '''''borrim''''', '''''brusquina''''' i '''''brusca'''''.<ref name=SCB />
 
Altres termes:
Línia 158:
* '''Gotellada''': pluja de curta durada, de gotes grosses i espaiades.
* '''Ruixat''': pluja de curta durada, a intervals.
* '''Xàfec''': similar al ruixat, però de més intensitat.
* '''Tromba d'aigua''': pluja d'intensitat torrencial.
 
== Precipitacions al món ==
=== Europa ===
Al [[Regne Unit]], la majoria de pluja és portada al país pels alisis sud-occidentals que segueixen els càlids corrents del [[corrent del Golf]]. Les zones situades a les costes occidentals poden rebre entre 1.000&nbsp;mm (a nivell del mar) i 2.500&nbsp;mm (a la muntanya) de pluja per any. La ciutat [[noruega]] de [[Bergen]] és una de les ciutats més plujoses d'Europa, amb una precipitació anual mitjana de 2.250&nbsp;mm (88 in) on average.
[[Fitxer:Rain on windscreen.jpg|thumb|Cau pluja sobre un [[parabrisa]].]]
 
=== Nord-amèrica ===
Una ciutat ben coneguda per la pluja és [[Seattle]] ([[Estats Units]]). La pluja hi és habitual a l'hivern, però majoritàriament el clima és nuvolós amb poca pluja. La precipitació mitjana a Seattle és de 942&nbsp;mm per any,<ref>{{ref-web|títol= Monthly Averages for Seattle, WA |url = http://www.weather.com/outlook/recreation/outdoors/wxclimatology/monthly/graph/USWA0395?from=search |editor= The Weather Channel |consulta= 19-10-2006}}</ref> menys que els 1.173&nbsp;mm de [[Nova York]],<ref>{{ref-web|títol= Monthly Averages for New York, NY |url = http://www.weather.com/outlook/recreation/outdoors/wxclimatology/monthly/graph/USNY0996?from=search |editor= The Weather Channel |consulta= 19-10-2006}}</ref> però Seattle té uns 201 dies ennuvolats per any, comparat amb 152 a Nova York. La ciutat veïna de Seattle cap al sud, [[Portland (Oregon)|Portland]], rep més pluja, amb una mitjana de 1.143&nbsp;mm per any.<ref>{{ref-web|títol= Cloudiness - Mean Number of Days |url = http://lwf.ncdc.noaa.gov/oa/climate/online/ccd/cldy.html |editor= National Climatic Data Center |consulta= 19-10-2006}}</ref> Tanmateix, cal remarcar que Seattle es troba a l'[[ombra orogràfica]] de les pròximes muntanyes [[Olympic Mountains|Olympic]], i alguns punts dels costats de [[sobrevent]] de les muntanyes reben prop de 3.300&nbsp;mm per any.<ref>{{ref-web|títol= Average Annual Precipitation in Washington |url = http://www.ocs.orst.edu/pub/maps/Precipitation/Total/States/WA/wa.gif |editor= Oregon Climate Service at Oregon State University |consulta= 19-10-2006
}}</ref> La ciutat més plujosa dels 48 estats contigus dels Estats Units és [[Mobile (Alabama)]], amb una mitjana de 1.702 mm de precipitacions per any.<ref>{{ref-web|títol= Study Reveals Top 10 Wettest U.S. Cities |url = http://www.livescience.com/environment/070518_rainy_cities.html|autor= Andrea Thompson |editor= Live Science |consulta= 07-04-2008}}</ref> [[Ketchikan]] i altres indrets de la selva pluvial temperada del sud-est d'Alaska reben una mitjana de 4.064&nbsp;mm de pluja per any,<ref>{{ref-web|títol= Ketchikan and Southeast Alaska Weather Information |url = http://www.ketchikanalaska.com/ketchikan_alaska/weather.html |editor= KetchikanAlaska.Com |consulta= 13-04-208}}</ref> i a vegades superen 5.000&nbsp;mm per any.
 
Línia 173:
[[Cherrapunji]], situada a les faldes meridionals de l'[[Himàlaia|Himàlaia oriental]] a [[Shillong]] ([[Índia]]) és un dels llocs més humits de la Terra, amb precipitacions mitjanes anuals d'11.430&nbsp;mm. Les precipitacions més importants registrades en un sol any foren els 22.987&nbsp;mm del 1861.
 
La mitjana sobre 38 anys de [[Mawsynram]] ([[Meghalaya]], [[Índia]]) és d'11.873&nbsp;mm. Com a Cherrapunji, la precipitació de Mawsynram es concentra a l'estació del monsó, mentre que la pluja d'altres llocs famosos per les pluges com Tutunendo i Waialeale es reparteix més homogèniament al llarg de l'any. Tanmateix, com que a Mawsynram no hi ha cap oficina del departament meteorològic, sinó només un treballador del Departament d'Obres Públiques de Meghalaya que registra les dades sense supervisió, Cherrapunji és presentada sovint com el lloc més plujós del món per a fins estadístics. Els experts han expressat dubtes sobre les dades de les precipitacions. El 1850, Joseph Dalton Hooker, un metge de la Royal Navy esdevingut naturalista, que passà els mesos del monsó a Cherrapunji, hi registrà variacions. "Quedà perplex pels patrons de pluja curiosament localitzats; moveu el vostre indicador uns quants centenars de metres i només registrarà la meitat que abans," escrigué Alexander Frater alen el seu llibre ''Chasing the Monsoon''. Això demostra que registrar les precipitacions als llocs més plujosos del món sempre ha estat una tasca difícil pelsper als meteoròlegs.<ref>{{citar ref|títol= Cherrapunji no longer wettest Challenge comes from nearby village |url = http://www.tribuneindia.com/2003/20030824/main8.htm |editorial= The Tribune, Chandigarh |consulta= 11-12-2008}}</ref>
 
{| class="wikitable"
Línia 203:
 
<div style="overflow: auto; overflow-y: hidden; width: 100%;">
[[Fitxer:Rain to clear skies panorama.jpg|thumb|700px|center|Un panorama amb un núvol de pluja a la dreta.]]
</div>
 
=== Sud-amèrica ===
[[Lloró]], un poble situat a [[Departament de Chocó|Chocó]] ([[Colòmbia]]), és probablement el lloc amb les precipitacions mesurades més significatives del món, amb una mitjana de 13,.300&nbsp;mm per any. De fet, tot el departament de Chocó és extraordinàriament humit. [[Tutunendo]], un petit poble situat al mateix departament, és un dels llocs més plujosos del món, amb una mitjana d'11.394&nbsp;mm per any; el 1974, el poble rebé 26.303&nbsp;mm, les pluges anuals més importants mai registrades a Colòmbia. A diferència de Cherrapunji, que rep la majoria de precipitacions entre abril i setembre, Tutunendo rep la pluja distribuïda gairebé uniformement al llarg de l'any. Els mesos de gener i febrer tenen tempestes un xic menys freqüents. De mitjana, Tutunendo té 280 dies de pluja per any. Més de dos terços de la pluja (un 28%) cau durant la nit. La humiditat relativa mitjana és d'un 90% i la temperatura mitjana és de 26,4&nbsp;°C.<ref>{{ref-web|títol= Tutunendaó, Choco: la ciudad colombiana es muy lluviosa |url = http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=523370&idseccio_PK=1038 |editor= El Periódico.com |consulta= 11-12-2008}}</ref> [[Quibdó]], la capital de Chocó, és la ciutat més plujosa del món amb més de 100.000 habitants: 9.000&nbsp;mm per any. Les tempestes a Chocó poden deixar 500&nbsp;mm de pluja en un dia. Això és més del que cau en moltes ciutats en un any.
 
=== Oceania ===
Línia 213:
}}</ref>
 
[[Melbourne]] té una reputació semblant a la de Seattle. En la imaginació popular, es creu que és molt més plujosa que [[Sydney]]; tanmateix, Sydney rep una mitjana de 1.213&nbsp;mm de pluja per any, en comparació amb els 648&nbsp;mm de Melbourne. En canvi, Sydney té 46 dies nuvolosos menys a l'any que Melbourne, amb 133, en contrast amb el 179 de Melbourne.<ref name="Sydney (Observatory Hill)">{{ref-web|títol= Averages for SYDNEY (OBSERVATORY HILL) |url = http://www.bom.gov.au/climate/averages/tables/cw_066062.shtml |editor= Australian Government Bureau of Meteorology |consulta= 24-04-2009}}</ref><ref name="Melbourne Regional Office">{{ref-web|títol= Averages for MELBOURNE REGIONAL OFFICE |url = http://www.bom.gov.au/climate/averages/tables/cw_086071.shtml |editor= Australian Government Bureau of Meteorology |consulta= 24-04-2009
}}</ref>
 
El [[mont Waialeale]], a l'illa de [[Kauai]] de les [[illes Hawaii]], té una mitjana de més d'11.680&nbsp;mm de pluja al llarg dels últims 32 anys, amb un rècord de 17.340&nbsp;mm el 1982. El seu cim és considerat un dels llocs més plujosos del món, i en textos turístics se l'ha promogut des de fa molts anys com el lloc més plujós del món.<ref>{{ref-web|títol= USGS 220427159300201 1047.0 Mt. Waialeale Rain Gage nr Lihue, Kauai, HI |url = http://waterdata.usgs.gov/hi/nwis/uv?site_no=220427159300201&PARAmeter_cd=00045 |editor= USGS Real-time rainfall data at Wai{{okina}}ale{{okina}}ale Raingauge |consulta= 11-12-2008}}</ref>
 
== La pluja aen la cultura popular catalana ==
La pluja és protagonista d'una cançoneta per a la mainada en l'àmbit tradicional català:
{{Cita|PLOU i FA SOL
Plou i fa sol, les bruixes es pentinen;
Línia 248:
 
== Vegeu també ==
* [[Dansa de la pluja]].
* [[Pluviòmetre]].
 
== Referències ==
Línia 256:
== Enllaços externs ==
{{Projectes germans |Commons=Rain |Viccionari=Pluja |Viquidites=Pluja |Viquillibres= |Viquinotícies= |Viquipèdia= |Viquitexts= |Viquiversitat= }}
* [http://www.meteocat.com/mediamb_xemec/servmet/marcs/marc_temps.html Radar del Servei Meterològic de Catalunya].
* [http://www.meteocat.com/mediamb_xemec/servmet/index.html Servei Meterològic de Catalunya].
* [http://www.meteocat.com/mediamb_xemec/servmet/pagines/precipitacio6190.htm Atles climàtic de Catalunya. Precipitació del període 1961-1990], [[Servei Meteorològic de Catalunya]].
 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Pluja»