Aristarc de Samos: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
authority control moved to wikidata
"orbitar" no és un verb transitiu
Línia 4:
Aristarc va ser un dels molts savis que va fer ús de l'emblemàtica [[Biblioteca d'Alexandria]] en la qual s'hi reunien les ments més privilegiades de l'[[antiguitat clàssica]].<ref name="massa">{{ref-publicació|cognom=Massa i Esteve|nom=Maria Rosa|títol=Una Aproximació a l'obra d'Aristarc de Samos (ca. 310 aC - 230 aC)|publicació=Actes d'història de la ciència i de la tècnica|data=2009|pàgines=p. 157-167|volum=Nova època, vol. 2 (1)|url=http://www.raco.cat/index.php/ActesHistoria/article/view/246440}}</ref> En aquell moment la creença òbvia era pensar en un sistema [[Teoria geocèntrica|geocèntric]]. Els astrònoms de l'època veien que els planetes i el Sol donaven voltes diàriament. La Terra, per a molts, havia de trobar-se en el centre de tot. Els plantejaments del reconegut [[Aristòtil]] fets uns pocs anys abans no deixaven lloc a dubtes i venien a reforçar la dita tesi. La Terra era el centre de l'univers i els planetes, el Sol, la Lluna i les estreles es trobaven en esferes fixes que giraven entorn de la Terra. Però existien certs problemes a eixes afirmacions.
 
Alguns planetes com [[Venus (planeta)|Venus]] i, sobretot, [[Mart (planeta)|Mart]] descrivien trajectòries errants en el cel. És a dir, a vegades es movien avant i arrere. Açò era un problema en si mateix perquè la tradició aristotèlica deia que tots els moviments i les formes del cel eren cercles perfectes. Abans que Aristarc, Heràclides va trobar una possible solució al problema al proposar que els planetes podrien orbitargirar elal voltant del Sol i aquest al seu torn orbitar respecte a la Terra. Açò ja va ser un gran bot conceptual però inclús era un model parcialment geocèntric.
 
Les seves idees astronòmiques no van ser ben rebudes i van ser rebutjades. El [[paradigma]] que dominava era la [[Teoria geocèntrica]] de [[Aristòtil]], posteriorment desenvolupada per [[Claudi Ptolemeu]] (c.85/100-c.175/170). Va caldre esperar a [[Copèrnic]] quasi 2000 anys més tard perquè triomfara el model heliocèntric.<ref name="massa"/>