Aristarc de Samos: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
authority control moved to wikidata |
"orbitar" no és un verb transitiu |
||
Línia 4:
Aristarc va ser un dels molts savis que va fer ús de l'emblemàtica [[Biblioteca d'Alexandria]] en la qual s'hi reunien les ments més privilegiades de l'[[antiguitat clàssica]].<ref name="massa">{{ref-publicació|cognom=Massa i Esteve|nom=Maria Rosa|títol=Una Aproximació a l'obra d'Aristarc de Samos (ca. 310 aC - 230 aC)|publicació=Actes d'història de la ciència i de la tècnica|data=2009|pàgines=p. 157-167|volum=Nova època, vol. 2 (1)|url=http://www.raco.cat/index.php/ActesHistoria/article/view/246440}}</ref> En aquell moment la creença òbvia era pensar en un sistema [[Teoria geocèntrica|geocèntric]]. Els astrònoms de l'època veien que els planetes i el Sol donaven voltes diàriament. La Terra, per a molts, havia de trobar-se en el centre de tot. Els plantejaments del reconegut [[Aristòtil]] fets uns pocs anys abans no deixaven lloc a dubtes i venien a reforçar la dita tesi. La Terra era el centre de l'univers i els planetes, el Sol, la Lluna i les estreles es trobaven en esferes fixes que giraven entorn de la Terra. Però existien certs problemes a eixes afirmacions.
Alguns planetes com [[Venus (planeta)|Venus]] i, sobretot, [[Mart (planeta)|Mart]] descrivien trajectòries errants en el cel. És a dir, a vegades es movien avant i arrere. Açò era un problema en si mateix perquè la tradició aristotèlica deia que tots els moviments i les formes del cel eren cercles perfectes. Abans que Aristarc, Heràclides va trobar una possible solució al problema al proposar que els planetes podrien
Les seves idees astronòmiques no van ser ben rebudes i van ser rebutjades. El [[paradigma]] que dominava era la [[Teoria geocèntrica]] de [[Aristòtil]], posteriorment desenvolupada per [[Claudi Ptolemeu]] (c.85/100-c.175/170). Va caldre esperar a [[Copèrnic]] quasi 2000 anys més tard perquè triomfara el model heliocèntric.<ref name="massa"/>
|