El '''Triàsic''' és el primer [[període geològic]] del [[Mesozoic]];. vaEl començarseu fainici 251,0se ±situa 0,4fa {{Geoinici/Triàsic}} milions d'anys i vael acabarseu fafinal 199,6a ± 0,6 milions d'anys{{Geoinici/Juràssic}}.<ref>[http://www.stratigraphy.org/cheuICSchart/ChronostratChart2015-01Catalan.pdf InternationalTaula StratigraphicCronostratigràfica Chart,Internacional 2004]. Diagrama estratigràfic amb els diferents períodes geològics de la Terra(2015).</ref> El Triàsic segueix el [[Permià]] i precedeix el [[Juràssic]]. Tant el principi com el seu final estan marcats per grans [[extincions]]. L'extincióLa que vaposa clourefi elal Triàsic ha estatsigut datada amb més precisió recentment, però comigual que passa amb molts dels períodes geològics més antics, lesels capesestrats rocosesrocosos que en defineixen el principi i el final estan ben identificades, però leshi datesha exactesuna són incertes perincertesa d'uns quants milions d'anys sobre les dates a les quals corresponen.
Els sediments característics del Triàsic són [[gres|gresos]]os vermells i [[evaporita|evaporites]], la qual cosa que suggereix que tenia un clima sec i càlid. No his'han hatrobat provesni indicis de [[glaciació]]; no hihani res que faci pensar que hi hagués masses terrestres o casquets de glaç a prop de qualsevol dels dos pols. El [[supercontinent]] de [[Pangea]] s'estavaanà partintfragmentant durant el Triàsic, però encara no s'haviase separat;separà elsdel tot. Els primers sediments marins corresponents a la primera partició, que separavaseparà allò que avui en dia són [[Nova Jersey]] deli el [[Marroc]], tenendaten llur origen aldel Triàsic tardàsuperior. ALa causacosta derelativament laescassa líniadel desupercontinent costafa limitadaque d'unahi massahagi supercontinental, elspocs dipòsits marins del Triàsic sóna globalmentescala relativament rarsglobal, malgrattot lluri prominènciaque són prominents a l'Europa occidental, on es va estudiars'estudià el Triàsic per primera vegada. A Amèrica del Nord-amèrica, per exemple, els dipòsits marins estanes limitatslimiten a alguns florimentsafloraments a l'oest. Per tant, l'[[estratigrafia]] del Triàsic estàes basadabasa principalment en organismes quepropis habitavende llacunes i ecosistemes hipersalins, com ara els crustacis del gènere ''[[Estheria]]''.
Durant el Triàsic, tantTant la vida marina com la continental mostrenexperimentaren una [[radiació adaptativa]] després de l'[[extinció permiana]]. Els coralls del grup [[Hexacoralliahexacoral·laris]] apareixensorgiren perdurant primeraquest copperíode. {{CN|data=juliol de 2015|És possible que les primeres plantes amb flors, les [[angiosperma|angiospermes]], hagin evolucionat durantapareguessin elal Triàsic}}, així com els primers vertebrats voladors, els [[pterosaurepterosaures]]s.
