Xerardo Fernández Albor: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 26:
| honors = [[fitxer:ESP_Isabella_Catholic_Order_GC.svg|40px]] [[Orde d'Isabel la Catòlica]]
}}
'''Xerardo Fernández Albor''' ([[Santiago de Compostel·la]], [[7 de setembre]] de [[1917]]) és un metge jubilat i polític [[Espanya|espanyol]]. Va ser el primer [[Llista de presidents de Galícia|President de Galícia]] ([[1982]]-[[1987]]).
[[Fitxer:Gerardo Fdez Albor recibiendo la Gran Cruz de Isabel la Católica (4 de enero de 2013).jpg|thumb|220px|Xerardo Fernández Albor rebent la [[Gran Creu d'Isabel la Catòlica]] a [[Pontevedra]] el 4 de gener de 2013]]
 
'''Xerardo Fernández Albor''' ([[Santiago de Compostel·la]], [[7 de setembre]] de [[1917]]) és un metge i polític [[Galícia|gallec]]. Després de la mort de [[Francisco Franco|Franco]] va formar part breument del grup [[Realidade Galega]], format pel [[galleguisme]] històrics. En [[1981]] va encapçalar la llista d'[[Alianza Popular|Aliança Popular]] per a la presidència de la [[Xunta de Galícia]], convertint-se en el primer president de la Xunta de Galícia nomenat pel [[Parlament de Galícia]], amb el suport de [[Xosé Luís Barreiro]], home fort d'AP a Galícia, fins que el [[1987]] aquest va marxar del partit i va plantejar una moció de censura del líder socialista [[Fernando Ignacio González Laxe]] contra ell. A conseqüència d'aquesta moció de censura, Fernández Albor va abandonar la presidència el dia [[27 de setembre]] de [[1987]], mantenint el seu escó en el Parlament de Galícia fins a [[1989]], any que va ser escollit per al [[Parlament Europeu]], on va romandre fins a [[1999]]. Posteriorment va ser president d'honor del [[Partit Popular de Galícia|Partit Popular]] de Galícia.
== Biografia ==
Va néixer a Santiago de Compostel·la el 7 de setembre de 1917 en el si d'una família humil, fou el segon de cinc germans. Va fer els seus primers estudis i el batxiller al Col·legi de les Òrfenes i a l'Acadèmia Gelmírez. Comença a estudiar Medicina i Cirurgia en la Facultat de Medicina de la Universitat de Santiago, estudis que es van a veure interromputs en 1936 al començament de la [[guerra civil espanyola]], passa la major part d'aquest període bèl·lic a Alemanya, on s'instrueix com a pilot aeri, arribant al grau de Tinent-Pilot d'aviació.
 
Una vegada acabada la guerra torna a Compostel·la i acaba la llicenciatura en Medicina i Cirurgia. Amplia la seva formació mèdica preparant el doctorat a Madrid, obtenint el títol de doctor per la [[Universitat de Salamanca]]. Va ampliar la seva formació a Barcelona, Viena, Londres, París o Lió en Cirurgia General i Digestiva. Després de la seva formació exerceix com a metge especialista en cirurgia general i digestiva. Ostenta la presidència de la Societat Espanyola de [[Coloproctologia]], membre d'Honor de l'Associació Espanyola d'Endoscòpia Digestiva, President de la Societat de Cirurgia de Galícia, també presideix l'assemblea local de la Creu Roja. Promou la creació de l'Acadèmia Mèdico-Quirúrgica de Santiago de Compostel·la, de la qual és nomenat President.
 
Va presidir el Patronat de la Universitat de Santiago de Compostel·la. En l'àmbit de la medicina pública va a exercir el càrrec de cap del Servei de Cirurgia General al Centre Concepción Arenal, de Santiago de Compostel·la. Però del que més orgullós se sent és de fundar el Policlínic La Rosaleda, un hospital privat i centre assistencial del que va ser Director.
 
'''Xerardo Fernández Albor''' ([[Santiago de Compostel·la]], [[7 de setembre]] de [[1917]]) és un metge i polític [[Galícia|gallec]]. Després de la mort de [[Francisco Franco|Franco]] va formar part breument del grup [[Realidade Galega]], format pel [[galleguisme]] històricshistòric. En [[1981]] va encapçalar la llista d'[[Alianza Popular|Aliança Popular]] per a la presidència de la [[Xunta de Galícia]], convertint-se en el primer president de la Xunta de Galícia nomenat pel [[Parlament de Galícia]], amb el suport de [[Xosé Luís Barreiro]], home fort d'AP a Galícia, fins que el [[1987]] aquest va marxar del partit i va plantejar una moció de censura del líder socialista [[Fernando Ignacio González Laxe]] contra ell. A conseqüència d'aquesta moció de censura, Fernández Albor va abandonar la presidència el dia [[27 de setembre]] de [[1987]], mantenint el seu escó en el Parlament de Galícia fins a [[1989]], any que va ser escollit per al [[Parlament Europeu]], on va romandre fins a [[1999]]. Posteriorment va ser president d'honor del [[Partit Popular de Galícia|Partit Popular]] de Galícia.
 
 
Linha 35 ⟶ 43:
{{Finalitza taula}}
 
{{inacabat}}
{{Presidents de Galícia}}
{{ORDENA:Fernandez Albor, Xerardo}}