Servei d'Arqueologia de Barcelona: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
Etiqueta: nova fusió
mCap resum de modificació
Línia 1:
{{Fusió des de|Centre de Documentació del Servei d'Arqueologia de Barcelona|motiu=context|data=juny de 2015}}
{{MF|data=juny de 2015}}
[[Fitxer:Servei d'Arqueologia de l'Ajuntament de Barcelona- Placa.JPG|left222px|thumb| Placa del Servei d'Arqueologia]]
[[Fitxer:cati-aerea.jpg|right|thumb| Vista aèria de la intervenció arqueològica al solar del Mercat de Santa Caterina, Barcelona, 1999]]
El '''Servei d'Arqueologia de Barcelona''' és l'òrgan tècnic de l'[[Institut de Cultura de Barcelona]] que agrupa el conjunt de serveis d'arqueologia de la ciutat, tant pel que fa a la gestió de les intervencions, l'arqueologia preventiva, així com per a la recerca. L'activitat del Servei ha de portar una gran eficiència en l'organització dels treballs i un increment de la transferència de coneixement i la divulgació del valor social de l'arqueologia, i la seva importància vers la societat, duent a terme una tasca pro-activa vers aquest patrimoni.
 
==Objectius i funcions==
Línia 19:
locals en arqueologia.
* Elaborar conjuntament amb l'Àrea d'Hàbitat Urbà i proposar si escau nous criteris d'intervenció.
 
* Redactar les propostes d'intervenció arqueològiques i els protocols d'intervenció patrimonial.
 
* Atendre als aspectes patrimonials de les intervencions arqueològiques, i fer diagnosi i tractament
dels materials trobats quan s'escaigui.
 
* Coordinar la redacció i publicació de l'Anuari d'intervencions Arqueològiques
 
* Donar atenció a la ciutat en tant que Servei d'Arqueologia.
 
 
♦'''Unitat de Documentació i Arqueologia Preventiva'''. Les seves funcions són:
 
* Responsabilitzar-se del Centre de Documentació arqueològica.
 
* Consolidar i actualitzar la Carta Arqueològica de Barcelona.
 
* Regularitzar les memòries arqueològiques antigues.
 
* Custodiar i completar l'arxiu documental, en especial les memòries arqueològiques.
* Col·laborar amb el [[Museu d'Història de la Ciutat de Barcelona|Museu d'històriaHistòria]] en la definició i posada en servei dels protocols d'estudi d'edificacions d'interès patrimonial i de recopilació de fons documentals, i atendre els serveis que el Centre de Documentació Patrimonial presta al museu.
 
* Col·laborar amb el [[Museu d'Història de la Ciutat de Barcelona|Museu d'història]] en la definició i posada en servei dels protocols d'estudi d'edificacions d'interès patrimonial i de recopilació de fons documentals, i atendre els serveis que el Centre de Documentació Patrimonial presta al museu.
 
* Oferir atenció a la ciutat en tant que Centre de Documentació Arqueològica.
 
* Treballar el Pla Barcino per la recuperació de la Barcelona romana.
 
* Col·laborar amb centres de recerca acadèmica per mitjà de la signatura de convenis de col·laboració amb universitats i centres de recerca.
 
==Història==
[[Fitxer:Servei d'Arqueologia de l'Ajuntament de Barcelona- Placa.JPG|left|thumb| Placa del Servei d'Arqueologia]]
[[Fitxer:cati-aerea.jpg|rightexquerra|thumb| Vista aèria de la intervenció arqueològica al solar del [[Mercat de Santa Caterina]], Barcelona, 1999]]
 
==Història==
L'inici de l'activitat planificada de l'arqueologia a la ciutat, en el marc de l'Ajuntament de Barcelona, s'ha de situar l'any 1920, amb la creació de l'[[Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona|Arxiu Històric]], i de la mà d'[[Agustí Duran i Sanpere]].
 
Linha 57 ⟶ 43:
L'any 1921 es compra la casa del Degà o l'[[Ardiaca]] com a seu de l'Arxiu Municipal d'Història, sota la direcció de [[Agustí Duran i Sanpere|Duran i Sanpere]], es fan excavacions en el marc de la rehabilitació de l'edifici. És l'inici d'una nova etapa que significa el desenvolupament i arrelament de l'arqueologia com a mètode d'investigació històrica, encara que lligat de forma quasi absoluta a la restauració, especialment de la muralla, i més tard d'altres monuments. Josep de Calasanç Serra i Ràfols, com a comissari d'excavacions, és l'arqueòleg que dirigeix la recerca arqueològica, sota l'empara de l'Institut Municipal d'Història, fundat per [[Agustí Duran i Sanpere|Duran i Sanpere]].
 
A partir d'aquest moment es multipliquen les intervencions a tot el terme municipal, però molt especialment a Ciutat Vella i a la muntanya de [[Montjuïc (Barcelona)|Montjuïc]]. Anualment es planifica una campanya, a on hi ha excavacions programades, com poden ser a la [[plaça del Rei]], a la plaça Sant Miquel, carrer dels Comtes, plaça Vila de Madrid, necròpolis jueva, sitges de Magòria etc. A l'hora que també s'assumeixen les urgències. Només hi ha una breu parada per motiu de la guerra civil espanyola, tot i que, encara es segueix fent alguna petita intervenció.
 
Un fet relacionat amb l'obertura del [[Via Laietana]] culminaria el llarg procés de gestació del [[Museu d'Història de la Ciutat de Barcelona|Museu d'Història de la Ciutat]], fundat l'any 1943, que d'una forma o altra ha estat lligat a la recerca arqueològica de Barcelona. La [[Casa Padellàs]] estava afectada per les obres de la nova avinguda, i l'[[Ajuntament de Barcelona]] decidí recuperar-la i traslladar-la pedra a pedra a la seva ubicació actual a la plaça del Rei, en iniciar les obres per a fer els fonaments aparegueren les restes de la ciutat romana de [[Barcino]] i s'aprofità per estendre les excavacions a tota la [[plaça del Rei]], l'èxit dels resultats de les excavacions facilità la decisió de dedicar el palau medieval a allotjar el futur [[Museu d'Història de la Ciutat de Barcelona]].
 
L'any 1960 es crea el Servei d'Arqueologia, com una secció del Museu d'Història, fins que l'any 1981 canvia el nom a Servei d'Activitats arqueològiques, encara dins del marc del museu però com un ens autònom.
 
En aquest marc cronològic es fan diverses intervencions, destacant, però, la intervenció que es fa, a finals dels anys 60, principis del 70 del segle XX, a la plaça Sant Miquel. L'actuació es va fer en col·laboració de l'Istituto Internazionale di Studi Liguri, sota la supervisió de [[Nino Lamboglia]], sota la direcció de la professora Francesca Pallarès. Va ser la primera intervenció que es va fer a la península Ibèrica, amb la nova metodologia d'excavació coneguda com a “mètode Lamboglia”, i que va canviar força els resultats de les intervencions arqueològiques, incidint especialment en l'estratigrafia i la relació entre estrats i estructures, per tal d'establir una cronostratigrafia de les restes documentades. A banda d'excavació, aquest projecte va esdevenir una escola per diversos arqueòlegs, que després han treballat pel patrimoni de Barcelona.
 
L'any 1985, el servei és reconegut a l'organigrama municipal, es transforma com l'òrgan de gestió del patrimoni arqueològic de la ciutat, tant pel que fa a la prevenció com per la recerca. Ens trobem en el moment que comença l'esclat de l'arqueologia urbana, molt relacionat amb la gran renovació de la ciutat que planteja el nou ajuntament democràtic.
Linha 70 ⟶ 56:
 
==Referències==
{{Referències|2}}
 
== Enllaços externs ==