Lluís III de Provença: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
correcció
+ referències
Línia 11:
Les disputes entre ambdues branques familiars sobre els drets dinàstics del Regne de Nàpols es remunten a la defunció de la reina [[Joana I de Nàpols]] sense descendència directa. L'adopció de [[Lluís I d'Anjou]], per part de Joana I, com a hereu al tron de Provença i de Nàpols no va satisfer les aspiracions del seu cosí Carles de Durazzo, el futur [[Carles III de Nàpols]], i durant cinquanta anys hi hagué dues línies reials a Nàpols.
 
En una aliança amb [[Ducat de Milà|Milà]] i [[ducat de Venècia|Venècia]] Lluís III aconseguí la reconciliació amb [[Joana II de Nàpols]], i el [[1423]] el nomenà hereu directe. Però aquest fet comportà l'inici d'una nova disputa, ja que prèviament ([[1421]]) la reina Joana havia adoptat [[Alfons el Magnànim|Alfons IV el Magnànim]] com a successor seu. [[Campanya mediterrània d'Alfons el Magnànim|Aquesta disputa]] amb el comte-rei català [[Saqueig de Marsella|es traslladà]] fins a la veïna [[Provença]].<ref name="Maurel417">Christian Maurel, « Le sac de la ville en 1423 et sa renaissance » a {{ref-llibre |llengua=francès |cognom=Thierry |nom=Pécout |cognom2=Martin |nom2=Aurell |coautors=''et al.''|títol=Marseille au Moyen Âge, entre Provence et Méditerranée. Les horizons d'une ville portuaire |editorial=Désiris |data=2009 |isbn=978-2-915418-35-4 |pàgines=p.417}}</ref>
 
== Núpcies ==
Línia 17:
 
Sense descendència el seu germà [[Renat I de Nàpols|Renat d'Anjou]] fou nomenat hereu.
 
== Referències ==
{{referències}}
 
{{Inicia taula}}