Revisió del 10:58, 13 jul 2015 modifica EVA2.0 (bot) (discussió \| contribucions) 223.351 edits m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-Grenlàn +Groenlàn) ← Edició anterior		Revisió del 19:13, 18 jul 2015 modifica desfés EVA2.0 (bot) (discussió \| contribucions) 223.351 edits m Corregint tipografia Edició següent →
Línia 86: L'historiador nord-americà Charles Mann diu que Cortés: {{cita\|~~...no~~…no hauria vençut a l'Imperi Asteca si, mentre Cortés construïa les embarcacions, Tenochtitlán no hagués estat arrasada per la verola en la mateixa pandèmia que posteriorment va assolar el ~~Tahuantinsuyu...~~Tahuantinsuyu… La gran ciutat va perdre almenys la tercera part de població arran de l'epidèmia, inclòs Cuitláhuac.<ref>Mann, Charles (2006). ''1491''; Madrid:Taurus, pag. 179-180</ref>}} Alguna cosa similar va succeir amb l'[[Imperi Inca]], derrotat per les hosts de [[Francisco Pizarro]] el [[1531]]. La primera epidèmia de [[verola]] va ser el 1529 i va matar entre uns altres a l'Emperador [[Huayna Cápac]], pare d'[[Atahualpa]]. Noves epidèmies de verola es van declarar el 1533, 1535, 1558 i 1565, així com de [[tifus]] el 1546, [[grip]] el 1558, [[diftèria]] el 1614 i [[xarampió]] el 1618.<ref>Mann, Charles (2006). ''1491''; Madrid:Taurus, pàg. 133</ref> Dobyns va estimar que el 90% de la població de l'Imperi Inca va morir en aquestes [[epidèmies]].

Amèrica: diferència entre les revisions