Obre el menú principal

Canvis

610 bytes afegits ,  fa 4 anys
+ referències
El centre històric de Bukharà ha estat classificat per la [[UNESCO]] com a [[Patrimoni Mundial de la Humanitat]]. Conté un gran nombre de [[mesquita|mesquites]] i [[madrassa|madrasses]]. A la plaça central, hi ha una estàtua del savi i [[filòsof]] del poble [[Nasreddín]], muntat del revés dalt del seu [[ase]] i agafant-li la cua, tal com és representat tradicionalment.
 
== Història {{CN|data=setembre de 2014}}==
[[Fitxer:Samaniden-Mausoleum 2006.jpg|thumb|Mausoleu samànida.]]
[[Fitxer:Bokhara1909.jpg|thumb|Entrada a la fortalesa d'Arq.]]
El Bukhar Khudat fou eliminat pel governador samànida [[Ismaïl ibn Àhmad|Ismaïl (I) ibn Àhmad]] (885-892), després governador de Transoxiana (892-907). Les seves possessions foren confiscades, però de moment el rei deposat va rebre en diners les mateixes rendes que abans obtenia de les terres que havia perdut, si bé aquesta situació no se sap quant de temps va durar. L'emir o governador de Bukharà depenia de l'emir o governador de [[Khorasan (província del Califat)|Khorasan]], amb capital a [[Merv]] (segle VIII) i a [[Nishapur]] (segle IX). Fins al [[873]], Bukharà estava administrada per un governador nomenat pels [[tahírides del Khorasan]], i després va passar als samànides. Yakub ibn al-Layth fou reconegut a Bukharà per un temps breu com a governador de Khorasan, però el clergat local va demanar al samànida [[Nasr ibn Ahmad|Nasr (I) ibn Àhmad]], governador de [[Transoxiana]] amb seu a [[Samarcanda]], de nomenar un governador particular i Nasr va designar el seu germà Ismaïl ibn Àhmad (885-892). El [[892]], quan tota Transoxiana va passar a Ismaïl, aquest va restar a Bukharà, que fou la seu del seu govern. Quan el [[900]] va derrotar [[Amr I ibn al-Layth]] i fou confirmat pel califa com a governador de Khorasan, Bukharà fou igualment la seva residència.
 
A la caiguda dels samànides ([[999]]), la ciutat fou governada per delegats de l'Ilek Khan dels [[karakhànides|''karakhànides'']].{{sfn|Gangler|Gaube|Petruccioli|2004|p=22}} Al segle XII, una família de savis coneguda amb el nom d'Al-i Burhan ([[Burhànides|''burhànides'']]) va aconseguir establir-hi una mena de jerarquia local, i la regió va esdevenir independent per un temps sota la seva autoritat. Després de la batalla de [[Katwan]] ([[9 de setembre]] de [[1141]]), Bukharà va caure en mans dels [[kara khitay]], però els Burhan van conservar el poder local com a feudataris dirigits pel cap de família, el ''sadr'' (plural ''sudur''). Una revolta popular va expulsar els burhànides, que es van refugiar a la cort kara khitay. Bukharà es va lliurar el mateix any a [[Muhammad Ala al-Din]] [[khwarizmshah]].
 
El [[10 de febrer]] del [[1220]], Bukharà es va sotmetre a l'exèrcit mongol de [[Genguis Khan]].{{sfn|Gangler|Gaube|Petruccioli|2004|p=23}} Els mongols hi van entrar a les poques hores, la van saquejar i la van cremar, excepte la gran mesquita i alguns palaus; però es va recuperar aviat. Una revolta de camperols dirigida per Mahmud Tarabi, que a més de líder social es declarava cap religiós, fou reprimida el [[1238]]. Sota els mongols, els ''[[mul·là|mul·làs]]'' i ''[[sàyyid|sàyyids]]'' foren exceptuats d'imposts, igual que els clergues d'altres religions.
 
El [[28 de gener]] del [[1273]], la ciutat fou ocupada per l'exèrcit de l'Il-khan [[Abaka]] i va quedar destruïda i despoblada;{{sfn|Gangler|Gaube|Petruccioli|2004|p=23}} fou reconstruïda però assolada altre cop entre el [[10 de setembre]] i el [[18 d'octubre]] de [[1316]] pels mongols i perses aliats al khan de [[Khanat de Txagatai|Txagatai]], Yasawur. Després del domini ''txagatai'', va seguir el dels [[timúrides]] ([[1370]]).
 
Els timúrides la van dominar fins al [[1500]],{{sfn|Gangler|Gaube|Petruccioli|2004|p=28}} però no van jugar cap paper rellevant dins la dinastia. L'estiu del 1500, fou capturada per Abu l-Fath Muhammad [[Shibani Khan]] ([[1500]]-[[1510]]), khan dels [[uzbeks]]. Dominada alguns moments per la branca de [[Samarcanda]] (1510-1531 i 1552-1557), va restar un khanat uzbek que va existir fins a la revolució russa, exclosa una breu ocupació persa en temps de [[Nadir Shah]] ([[1740]]-[[1747]]).
 
La dinastia uzbeka local, una branca dels uzbeks, fou anomenada els [[djànides]] o [[astrakhànides]] (també [[ashtarkhànides]]). El cim d'aquest període fou sota el khan Abd al-Aziz (1645-1680); després, diversos prínceps es van fer semiindependents i els ''atalik'' van governar en lloc del khan, amb plens poder després del [[1747]], quan es va acabar l'ocupació persa, i hi van fundar la dinastia [[Mangit]].
 
== Referències ==
{{referències|2}}
 
== Vegeu també ==
* [[Köneürgenç]]
* [[Muhàmmad Mirkhwand ibn Khwandxah|Mirkhwand]]
 
== Bibliografia ==
* {{Ref-llibre |cognom=Gangler |nom=Anette |cognom2=Gaube |nom2=Heinz |cognom3=Petruccioli |nom3=Attilio |títol=Bukhara, the Eastern Dome of Islam: Urban Development, Urban Space |url=https://books.google.es/books?id=sVgtKQdJrTMC&pg=PA22&dq=bukhara+999&hl=ca&sa=X&ved=0CCYQ6AEwAWoVChMImZDertDmxgIVRfEUCh1ArQd7#v=onepage&q=bukhara%20999&f=false |llengua=anglès |editorial=Edition Axel Menges |data=2004 |pàgines= |isbn=3932565274 |ref=harv}}
 
{{commonscat}}
104.889

modificacions