Conill porquí: diferència entre les revisions

El conill porquí té un paper important en la cultura de molts grups [[pobles indígenes d'Amèrica|indígenes]] [[Sud-amèrica|sud-americans]], especialment com a font d'aliment, però també com a [[medicina tradicional]] i en cerimònies religioses de les comunitats.<ref name=morales>{{ref-llibre | cognom = Morales | nom = Edmundo | títol = The Guinea Pig : Healing, Food, and Ritual in the Andes | editorial = University of Arizona Press | data =1995 | isbn =0-8165-1558-1 }}</ref> Des de la dècada del 1960, s'han fet esforços per augmentar-ne el consum fora de Sud-amèrica.<ref name=cbs>{{ref-notícia|cognom= Vecchio |nom= Rick |títol= Peru Pushes Guinea Pigs as Food |editorial= [[CBS News]] | url = http://www.cbsnews.com/stories/2004/10/19/world/main650148.shtml |data=19-10-2004 |consulta=12 març 2007|}}</ref>

 

Ha estat força emprat com a [[organisme model]] en experimentació durant els segles XIX i XX i tingué un paper important en l'aïllament de la [[vitamina C]]: des del [[segle XVIII]] se sabia que hi havia aliments que evitaven l'[[escorbut]] i el [[1907]] els metges noruecs [[Axel Holst]] i [[Theodor Frølich]] van postular que aquesta malatia era deguda a una carència nutricional i van aconseguir provocar-la en conills porquins alimentant-los amb una dieta adient, ja que els conills porquins són dels pocs animals que no poden produir vitamina C i agafen escorbut si no n'ingereixen amb l'aliment,<ref>[http://www.ncbi.nlm.nih.gov/entrez/query.fcgi?cmd=Retrieve&db=PubMed&list_uids=12555613&dopt=Abstract [Axel Holst and Theodor Frolich-pioneers in the c…[Tidsskr Nor Laegeforen. 2002&#93; - PubMed Result]</ref> igual que els humans i alguns [[primats]] propers.<ref name="asimov"/> A partir d'aleshores es va disposar d'un mètode viable per determinar quan una substància contenia vitamina C i fins i tot tenir una idea de la quantitat, ja que es podia subministrar a conills porquins amb escorbut per comprovar si es curaven. Amb aquesta guia el bioquímic estatunidenc [[Charles Glen King]] pogué aïllar vitamina C pura el [[1931]].<ref name="asimov">[[Isaac Asimov|ASIMOV, I.]] ''Rastreando los trazos'', dins de ''Hasta donde alcanza el ojo''. Esplugues de Llobregat, 1988. Ed. Plaza y Janés. ISBN 84-01-80358-6 (Ed. original ''Far as human eye could see''. ISBN 0-385-23514-3)</ref>