Conill porquí: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 22:
El '''conill porquí''' (''Cavia porcellus''), també conegut com a '''conillet d'Índies''', '''cobai'''<ref>{{ref-llibre |cognom=Bueno Torrens |nom=David |títol=Convivint amb transgènics |editorial=Edicions Universitat Barcelona |data=2008 |pàgines=301 |isbn=8447533034}}</ref> o '''conill de rata''' és una espècie de [[rosegador]] del [[gènere (biologia)|gènere]] ''[[Cavia (gènere)|Cavia]]'', dins la família dels [[càvid]]s. Malgrat el nom, aquests animals ni són [[conills]], ni són [[porcs]], ni vénen de les Índies. Els estudis basats en la [[bioquímica]] i la [[hibridació (biologia)|hibridació]] indicaren que els conills porquins, originaris dels [[Andes]], són els descendents [[domesticats]] d'una espècie de ''Cavia'' propera, com ara {{Tàxon|C|avia|aperea}}, {{Tàxon|C|avia|fulgida}} o {{Tàxon|C|avia|tschudii}} i, per tant, no existeixen en estat salvatge.<ref name=weir>{{Cite book|last = Weir|first = B. J |contribution = Notes on the Origin of the Domestic Guinea-Pig|editor-last = Rowlands|editor-first = I. W.|editor2-last = Weir|editor2-first = Barbara J.|title = The Biology of Hystricomorph Rodents|publisher = Academic Press|year = 1974|pages = 437–446|isbn = 0-12-613333-6 | language = anglès}}</ref><ref name=Walker>{{cite book|last = Nowak|first = R. M|title = Walker's Mammals of the World | edition = 6a edició |publisher = Johns Hopkins University Press|year = 1999|isbn = 0-8018-5789-9 | language = anglès}}</ref> Estudis recents basats en els marcadors moleculars,<ref>{{cite journal|author=Spotorno, A. E.; Marín, J. C.; Manríquez, G.; Valladares, J. P.; Rico, E.; Rivas, C |title=Ancient and modern steps during domestication of guinea pigs (''Cavia porcellus'' L.)|doi=10.1111/j.1469-7998.2006.00117.x|year=2006|journal=Journal of Zoology|pages=060606025751032––|language=anglès}}</ref><ref>{{cite journal|doi=10.1111/j.1439-0469.2009.00561.x|title=Molecular systematics, taxonomy and biogeography of the genus ''Cavia'' (Rodentia: Caviidae)|year=2010|last1=Dunnum|first1=J. L.|last2=Salazar-Bravo|first2=J|journal=Journal of Zoological Systematics and Evolutionary Research|volume=48|issue=4|pages=376–388| language = anglès}}</ref> juntament amb anàlisis de la morfologia cranial i esquelètica d'animals actuals i momificats,<ref>{{cite book | author = Spotorno, A. E.; Manríquez, G.; Fernández, L. A.; Marín, J. C.; González, F.; Wheeler, J | date = 2007 | url = http://books.google.com/books?id=PVIJr-aA-XMC&pg=PA367 | chapter = Domestication of guinea pigs from a southern Peru-northern Chile wild species and their middle pre-Columbian mummies | pages = 367–388 | editors = Kelt, D. A.; Lessa, E. P.; Salazar-Bravo, J.; Patton, J. L. | title = The Quintessential Naturalist: Honoring the Life and Legacy of Oliver P. Pearson | publisher = University of California Publications in Zoology | volume = 134 | pages = 1–981 | isbn = ISBN 0-520-09859-5 | language = anglès}}</ref> han revelat que el seu avantpassat més probable és ''C. tschudii''.
 
ElAquest conill porquíanimal té un paper important en la cultura de molts grups [[pobles indígenes d'Amèrica|indígenes]] [[Sud-amèrica|sud-americans]], especialment com a font d'aliment, però també com a [[medicina tradicional]] i en cerimònies religioses de les comunitats.<ref name=morales>{{ref-llibre | cognom = Morales | nom = E | títol = The Guinea Pig : Healing, Food, and Ritual in the Andes | editorial = University of Arizona Press | data =1995 | isbn =0-8165-1558-1 | llengua = anglès}}</ref> Des de la dècada del 1960 s'han fet esforços per augmentar-ne el consum fora de Sud-amèrica.<ref name=cbs>{{ref-notícia|cognom= Vecchio |nom= Rick |títol= Peru Pushes Guinea Pigs as Food |editorial= [[CBS News]] | url = http://www.cbsnews.com/stories/2004/10/19/world/main650148.shtml |data=19 octubre 2004 |consulta=12 març 2007| llengua = anglès}}</ref>
 
Els conills porquins han sigut animals domèstics bastant comuns al [[món occidental]] des que els comerciants europeus hi portaren els primers exemplars al segle XVI. La seva docilitat i sensibilitat als humans que els toquen i alimenten, juntament amb el fet que són relativament fàcils de cuidar, fan que continuïn sent animals de companyia populars.