Diferència entre revisions de la pàgina «Casa Padellàs»

m
cap resum d'edició
m
El 1584 la casa va passar a ser propietat de la familia Casamitjana. Un dels seus habitants fou el Conseller en cap de Barcelona Rafael Casamitjana i d'Erill (1651-1653). Per entroncament familiar amb els Casamitjana, durant el segle XVIII hi habità la familia Padellàs, de la qual rep el nom que s'ha mantingut fins al present. Durant la [[Guerra de Successió Espanyola]] Francesc de Padellàs i Pastors es va posar al servei de la causa borbònica. El seu fill, Bernardí de Padellàs i Puig, va ser ennoblit per [[Carles III d'Espanya]] l'any 1759. Bernardí de Padellàs ostentà el títol de Baró de Les Camposines i fou membre de l'[[Acadèmia de Bones Lletres]]. Al segle XIX hi habitava la familia Togores, emparentada amb els Padellàs per via matrimonial. Durant les primeres dècades del segle XX se succeïren diversos canvis de propietat fins que el 1928 va ser expropiada per l'Ajuntament de Barcelona.
 
Durant el període 1930-1931, i a causa de l'obertura de la [[Via Laietana]],<ref name="Gaceta Municipal de Barcelona">{{ref-publicació| cognom= FLORENSA I FERRER| nom = Adolf |enllaçautor=Adolf Florensa i Ferrer | article = La Barcelona que surge. Valoración del Barrio Gótico | publicació = [[gaseta municipal de barcelona|Gaceta Municipal de Barcelona]] | lloc = Barcelona | exemplar = | data = 1950| pàgines = p. 629-633}}</ref> que posava en perill la seva conservació, es va traslladar, pedra a pedra, des de la seva original ubicació al carrer Mercaders fins a la [[plaça del Rei]] cantonada carrer del Veguer, on va substituir unes cases que es van considerar de menor interés arquitectònic.
 
D'aquesta manera la Casa Padellàs servia per completar de forma més sumptuosa el conjunt monumental de la Plaça del Rei, oferint un magnífic exemple de la intervenció contemporània al Barri Gòtic de Barcelona.
101.008

modificacions