Sándor Kocsis Peter: diferència entre les revisions

Sándor Kocsis va néixer a [[Budapest]], [[Hongria]] el [[21 de setembre]] de [[1929]]. Jugava de [[Davanter (futbol)|davanter]], destacant com a gran golejador, i formà part del llegendari equip hongarès que meravellà als anys 50 i que restà imbatut durant 32 partits, amb companys com [[Nándor Hidegkuti]], [[Ferenc Puskás]], [[Zoltán Czibor]] i [[József Bozsik]]. Fou conegut com a "cap d'or" per la seva facilitat de rematar amb la testa.

Debutà a la [[selecció de futbol d'Hongria]] l'any 1948 amb la quequal jugà fins al 1956. Marcà sis gols als [[Jocs Olímpics]] d'[[Hèlsinki]] on fou campió. També guanyà el Campionat d'Europa Central del 1953 i fou finalista de la [[Copa del Món de Futbol 1954|Copa del Món de 1954]], on fou el màxim golejador amb 11 gols. Només [[Just Fontaine]] ha marcat més gols en una única Copa del Món. En total disputà 68 partits per Hongria, on marcà l'extraordinària xifra de 75 gols, inclosos set ''[[hat trick]]s''.

L'any 1956 esclatà la [[revolució hongaresa]] i alguns jugadors marxaren a l'[[Europa Occidental]]. Kocsis ingressà al [[SC Young Fellows Juventus|Young Fellows Zürich]] abans de fitxar pel [[FC Barcelona]], persuadit per [[Ladislau Kubala]], juntament amb el seu company [[Zoltán Czibor]]. Al Barça formà un part del llegendari equip de finals dels 50 i principis dels 60 amb el quequal guanyà el doblet (lliga i copa) el 1959 i un nou doblet (lliga i Copa de Fires) el 1960. L'any següent arribà a la final de la [[Copa d'Europa de futbol|Copa d'Europa]] però perdé la final davant el [[SL Benfica]]. Guanyà una darrera copa el [[1963]]. A l'estiu del 1961 va jugar cedit amb el [[València CF]] amb motiu del [[Trofeu Taronja]], que guanyà l'equip local. Va marcar gol en els dos partits que jugà com a valencianista, derrotant el [[Botafogo de Futebol e Regatas|Botafogo]] i al seu equip, el [[Barça]].

El [[1966]] es retirà com a futbolista i obrí un restaurant a [[Barcelona]] anomenat ''Tete D'Or''. També treballà com a entrenador al club i dirigí l'[[Hèrcules CF]] entre 1972 i 1974. La seva cursa com a entrenador, però, es veié estroncada quan li fou diagnosticada una [[leucèmia]]. Va morir a [[Barcelona]] el [[22 de juliol]] de [[1979]] en caure (o llançar-se) del quart pis de l'hospital on estava ingressat per un càncer.