|
Els '''hèruls''' (llatí ''Heruli'' o ''Eruli'' o ''Aeruli'') foren un poble germànic emparentat amb els [[gots]].
Romangueren molt de temps aen la confederació goda, però com a nació independent.
Abans del [[267]], un grup esse'n va establir entre el [[riu Don]] i la [[mar d'Azov]], a les costes del nord delde l'[[Euxí]] ([[mar Negra]]) durant els regnat de [[Galiè]] (260-268), juntament amb els [[turcilings]] i els [[rugis]]. El [[267]], aliats als gots van atacar [[Bizanci]], però el contingent oriental fou quasi aniquilat aen la batallaBatalla de [[Naissus]] ([[Sèrbia]]) el [[269]], per [[Claudi II]] el gòticGòtic.
L'altra part va emigrar a l'Occident i són esmentats a la boca del [[Rin]] des del [[289]] juntajunt amb els [[cavions]], a la vora dels [[batavis]] (bataus). En temps delde l'emperador [[Valentinià I]], els hèruls van entrar al servei dels romans contra els [[alamans]]; s'esmenta a grups d'hèruls lluitant a [[Britània]] i un grup de 700, des de Britània, va atacar les costes de [[Galícia]] i [[Cantàbria]] (finals del segle III).
El contingent oriental fou sotmès per [[Hermanric]], el rei dels ostrogots; a la caiguda del poder ostrogot davant els [[huns]], es van unir a [[Àtila]] (vers [[375]]) i el van seguir cap a la [[Gàl·lia]]; altres hèruls van seguir alsels [[visigots]] i d'altres van formar un grup separat, sovint integrat en aliances majors. A la mort d'Àtila, es van aliar als [[turcilings]], [[sciris]] i [[rugis]], i es va establir a la part alta del [[Theiss]], mentre que els rugis, [[longobards]] i [[gèpides]] dominaven les ribes del [[Danubi]]. El cap o rei hérul, [[Odoacre]], al capdavant d'un contingent de bàrbars (molts d'ells, hèruls) es va posar al servei de l'emperador romà, però finalment va acabar ambdestruir l'[[Imperi Romà d'Occident|Imperi romà d'Occident]] el [[476]].
Del [[490]] al [[510]], aproximadament, van governar sobre altres pobles, entre ellsaquests els [[longobards]]. El rei ostrogot [[Teodoric el Gran|Teodoric]] va demanar la seva aliança contra els francs.
El [[512]], els longobards van atacar alsels hèruls i els van destruir. Els sobrevivents es van poder establir a la regió de ''Singidunum'' ([[Belgrad]]) per decisió delde l'emperador bizantí [[Anastasi I (emperador)|Anastasi]] (juny-agost del [[512]]). Una part es vanva dirigir suposadament al nord, cap a [[Escandinàvia]].
Els hèruls establerts a la baixa [[Panònia]] van romandre com a una horda perillosa i foren combatuts de vegades pels emperadors bizantins, incloent-hi Anastasi i [[Justinià I]]; sota aquest darrer, es van fer cristians i van matar alel seu rei, Ocon, demananti demanaren a Justinià el nomenament d'un nou rei i van fer la mateixa petició als seus germans d'Escandinàvia. Justinià va nomenar rei a Suartua, mentre que els escandinaus recomanaven a Todasius; enderrocat Suartua, els hèruls de Panònia es van posar sota la direcció de Todasius, i van emigrar per unir-se als gèpides, quedanti en quedà només una petita part a l'Imperiimperi, lleials a l'emperador. Els hèruls es van distingir aen les guerres dels bizantins contra els ostrogots a Itàlia i aen altres guerres. Contingents hèruls van formar la guàrdia personal de [[Belisari]].
|
