Giacomo Leopardi: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m →Biografia: Citar alguna cosa. |
mCap resum de modificació |
||
Línia 1:
[[Fitxer:Giacomo Leopardi Ferrazzi.jpg|thumb|250px|Giacomo Leopardi en un oli sobre tela<br /> d'A. Ferrazzi (1820), Recanati, Casa Leopardi.]]
El comte '''Giacomo Leopardi'''<ref>Nascut Giacomo Taldegardo Francesco di Sales Saverio Pietro Leopardi.</ref> ([[Recanati]], [[29 de juny]] del [[1798]] – [[Nàpols]], [[14 de juny]] del [[1837]]) va ser un [[poeta]], [[filòsof]]<ref>{{ref-llibre|cognom=Leopardi|nom=Giacomo|títol=Obretes morals|pàgines=9-11|lloc=Barcelona|editorial=Destino|any=2001|isbn=8497100050|autor=COLLI, Giorgio|capítol=Leopardi filòsof}}</ref>, escriptor i [[filòleg]] [[italià]]. És considerat el principal poeta del [[romanticisme italià]] i una de les figures més importants de la [[literatura]] mundial. L'extraordinària qualitat lírica de la seva poesia i la profunda reflexió sobre la condició humana en fan un personatge central del panorama literari cultural europeu i internacional del moment. Entre les seves obres hi trobem un [[diari personal|diari]] en el qual sistematitzà el seu pensament i les idees rere la seva poètica: l'anomenat ''[[Zibaldone]]''.
{{cita|I el naufragar m'és dolç en aquest mar|(''L'infinit'', Giacomo Leopardi)}}
Línia 12:
Al nàixer, Giacomo posseïa una malaltia òssia congènita, fet que l'induí a emprar la seva infantesa estudiant i llegint amb gran curiositat. Als onze anys llegeix [[Homer]], als tretze escriu la seva primera tragèdia; als catorze, la segona: ''Pompeu a Egipte''; als quinze compon un assaig sobre [[Porfiri]]. A tan precoç edat, guaria amb el coneixement de set llengües diferenciades i havia estudiat disciplines ben diverses: [[llengües clàssiques]], [[hebreu]], llengües modernes, [[història]], [[filosofia]], [[filologia]], [[ciències naturals]] i [[astronomia]]. Tal exuberància en l'estudi repercutí quant al seu estat de salut: Leopardi va ser durant tota la seva existència un homre malaltís de mena. L'any [[1810]] rebé la tonsura de mans del bisbe Bellini. Però la lectura dels [[L'Enciclopèdia|enciclopedistes]] [[francès|francesos]] destrueix de mode definitiu la seva fe religiosa. Leopardi evocarà tals jorns de la infantesa i joventut en el reconegut poema ''Le ricordanze'' (''Els records''). Amb motiu dels seus treballs destinats a la traducció, encetà una relació epistolar amb l'ancià [[Humanisme|humanista]] [[Pietro Giordani]], que serà el seu amic i editor. El primer amor fou la cosina del pare ''Gertrude Cassi-Lazzari'', de 27 anys, a qui dedicà el poema "Il primo amore" (El primer amor).
Escrigué un tractat d'astronomia i un poema en [[grec antic]] qualitativament excel·lent (quant a institució lèxica i morfològica es refereix). El culte de la glòria dels herois antics menà Leopardi a abastar gèneres diferents: als disset compongué un assaig, ''Sobre els errors populars dels antics''; acomplerts els dinou inicià el seu quadern d'apunts, ''Zibaldone dei pensieri'', company ineludible fins al [[1832]]; als vint compongué els primers poemes verament madurs de la seva producció, a més de ''Sobre el monument a Dante''. L'any següent, malalt de la vista, que perdia progressivament, i espiritualment, posseït per un [[pessimisme]] còsmic, tracta vanament de fugir de [[Recanati]], i ho acosegueix humiliat quan descobreix que el seu pare interceptava la correspondència establerta amb el patriota liberal [[Montani]]. De tal moment ençà, la vida esdevé un cercle reiterat de fugides i retorns a la ciutat on nasqué: [[Roma]] ([[1822]] i [[1823]]), [[Bolonya]] ([[1825]]), [[Milà]] ([[1825]]) (on publica el 1827 la primera edició de les ''Operette morali'', obra escrita l'any 1824<ref name=OMtext12>{{ref-llibre|cognom=Leopardi|nom=Giacomo|títol=Obretes morals|pàgines=12|lloc=Barcelona|editorial=Destino|any=2001|isbn=8497100050|autor=
El 1831, succeïda l'aparició de l'obra ''Canti'' (''Cants''), és escollit diputat de [[les Marques]] a l'Assemblea Constituent de Bolonya, però perdé la fe en el [[Liberalisme|movimient liberal]] i renuncià a l'escó; posteriorment, propugnà una crítica envers els liberals en l'obra ''Paralipomeni della Batracomiomachia'', [[1834]]. El [[1837]] morí a la ciutat de [[Nàpols]], on prèviament havia establert la seva residència quatre anys abans.
| |||