Miguel de Unamuno y Jugo: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
LanguageTool: correccions ortogràfiques i gramaticals
m Corregit: repelent > repel·lent
Línia 60:
«''S'ha parlat aquí de guerra internacional en defensa de la civilització cristiana; jo mateix ho vaig fer altres vegades. Però no, la nostra és només una guerra incivil. (...) Vèncer no és convèncer, i cal convèncer, sobretot, i no pot convèncer l'odi que no deixa lloc per a la compassió. S'ha parlat també de catalans i bascos, cridant-los anti-Espanya; doncs bé, amb la mateixa raó poden ells dir el mateix. I aquí hi ha el senyor bisbe, català, per ensenyar la doctrina cristiana que no voleu conèixer, i jo, que sóc basc, porto tota la meva vida ensenyant la llengua espanyola, que no sabeu...''».
 
En aquest punt, el general [[José Millán-Astray]] (el qual sentia una profunda enemistat per Unamuno, que l'havia acusat inopinadament de corrupció), va començar a cridar: «''Puc parlar? Puc parlar?''». El seu escorta va presentar armes i algú del públic va cridar: «''Visca la mort!''» (lema de la Legió). Pel que, segons Ridruejo, va ser un exhibicionisme fredament calculat, Millán va parlar: «''Catalunya i el País Basc, el País Basc i Catalunya, són dos càncers en el cos de la nació! El feixisme, remei d'Espanya, ve a exterminar, tallant en la carn viva i sana com un fred bisturí!''». S'excità de tal manera fins al punt que no va poder seguir parlant. Rumiant, es va quadrar mentre se sentien crits de «''Viva España!''». Es va produir un silenci mortal i unes mirades angoixades es van tornar cap a Unamuno, que va dir: «''Acabo de sentir el crit necròfil i insensat de «Visca la mort!». Això em sona el mateix que «Mori la vida!». I jo, que he passat tota la vida creant paradoxes que van provocar l'enuig dels que no les van comprendre, he de dir-vos, amb autoritat en la matèria, que aquesta ridícula paradoxa em sembla repelentrepel·lent. Com que ha estat proclamada en homenatge a l'últim orador, entenc que va dirigida a ell, si bé d'una forma excessiva i tortuosa, com a testimoni que ell mateix és un símbol de la mort. I una altra cosa! El general Millán Astray és un invàlid. No cal dir-ho en un to més baix. És un invàlid de guerra. També ho va ser Cervantes. Però els extrems no serveixen com a norma. Malauradament, hi ha avui en dia massa invàlids. I aviat n'hi haurà més si Déu no ens ajuda. Em fa mal pensar que el general Millán Astray pugui dictar les normes de psicologia de les masses. Un invàlid que no tingui la grandesa espiritual de Cervantes, que era un home, no un superhome, viril i complet malgrat les seves mutilacions, un invàlid, com he dit, que no tingui aquesta superioritat d'esperit és d'esperar que se senti terriblement alleujat veient com augmenta el nombre de mutilats al seu voltant. (...) El general Millán Astray desitja crear una Espanya nova, creació negativa sens dubte, segons la seva pròpia imatge. I per això voldria una Espanya mutilada ...''»
 
Furiós, Millán va cridar: «''Mori la intel·ligència!''». En un intent de calmar els ànims, el poeta [[José María Pemán]] va exclamar: «''No! Visca la intel·ligència! ¡Morin els mals intel·lectuals!''». Unamuno no es va acovardir i va concloure: «''Aquest és el temple de la intel·ligència! I jo sóc el seu suprem sacerdot! Vosaltres esteu profanant el seu sagrat recinte. Jo sempre he estat, digui el que digui el proverbi, un profeta en el meu propi país. Vencereu, però no convencereu. Vencereu perquè teniu sobrada força bruta, però no convencereu, perquè convèncer significa persuadir. I per persuadir necessiteu alguna cosa que us falta: raó i dret en la lluita. Em sembla inútil demanar-vos que penseu en Espanya''».