Ernest Hemingway: diferència entre les revisions

'''Ernest Miller Hemingway''' ([[Oak Park (Illinois)|Oak Park]], [[Illinois]], [[EUA]], [[21 de juliol]] dedel [[1899]] - [[Ketchum (Idaho)|Ketchum, Idaho]], EUA, [[2 de juliol]] dedel [[1961]]) fou un dels escriptors més rellevants del segle XX. Fou guardonat amb el [[Premi Nobel de Literatura]] l'any [[1954]].<ref>{{ref-web|url=http://www.nobelprize.org/nobel_prizes/literature/laureates/1954/hemingway-facts.html|consulta=2 setembre 2014|títol=Nobel Prize}}</ref> La seva literatura va influenciar molts altres escriptors del segle XX, així com el seu estil de vida, aventurer i apassionat. Va escriure la major part de la seva obra ens els anys 1920 i la dècada dels 50. Però va ser el 1953 quan va rebre el [[Premi Pulitzer]] per la novel·la ''El vell i el mar''.<ref>{{ref-web|url=http://www.pulitzer.org/awards/1953|consulta=2 setembre 2014|títol=The Pulitzer Prizes}}</ref> Al final de la seva carrera, havia publicat set novel·les, sis llibres de contes i dos assajos. Després de la seva mort, van ser publicades tres novel·les més, quatre llibres de contes i tres assajos. Molts d'aquests són considerats clàssics de la literatura als Estats Units.

Va néixer el [[21 de juliol]] dedel [[1899]] a la ciutat d'[[Oak Park (Illinois)|Oak Park]], població situada a l'[[estat nord-americà]] d'[[Illinois]]. El seu pare, Clarence Edmonds Hemingway, era metge, i la seva mare, Grace Hall Hemingway, era músicmúsica. Tots dos eren molt respectats aen la conservadora comunitat d'Oak Park. Pocs anys després de casar-se, el matrimoni Hemingway va anar a viure a casa de l'avi maternsmatern, que es deia Ernest Hall i que va donar nom al primer fill baró de la parella. Finalment, la parella va traslladar-se a una casa de set habitacions en un barri de classe alta, amb un estudi de música per a la seva mare i el consultori mèdic del seu pare.

De ben petit, va viure l'obsessió de la seva mare perquè aprengués a tocar el violoncel, fet que va convertir-se en font de grans conflictes familiars. Més tard, però, el Hemingway escriptor admetria que les classes de música li havien estat fins i tot útils per a la seva obra.

Entre els anys 1913 i 1917, va anar a l'escola de secundària Oak Park and River Forest High School, on va practicar diversos esports, com la boxa, l'atletisme, el waterpolo i el futbol americà. Va destacar en l'assignatura d'anglès, i durant dos anys va formar part de l'orquestra de l'escola. En el penúltim curs, va triar el periodisme com a assignatura optativa; va començar així a escriure diversos articles per a la revista de l'escola, per als quequals feia servir el pseudònim ''Ring Lardner, Jr'', en referència al periodista esportiu del mateix nom del Chicago Tribune.<ref>{{ref-web|url=http://www.chicagonow.com/chicago-sports-media-watch/2013/04/ring-lardner-awards/|consulta=2 setembre 2014|títol=Chicago Now}}</ref> Com molts d'altres, Hemingway va ser periodista abans que novel·lista; un cop acabada la seva formació, va treballar de reporter per al periòdic ''Kansas City Star'', el llibre d'estil del qual marcaria també la base de la seva escriptura posterior: "Utilitzi frases curtes. Utilitzi primers paràgrafs curts. Usi un llenguatge vigorós. Sigui positiu, no negatiu".<ref>{{ref-web|url=http://www.kansascity.com/entertainment/arts-culture/article295162/Ernest-Hemingway-and-Kansas-City-A-Literary-Tour.html|consulta=2 setembre 2014|títol=Ernest Hemingway and Kansas City: A Literary Tour|editor=The Kansas City Star}}</ref>

===Primera Guerra Mundialmundial===

A principis del 1918, va allistar-se a la [[Creu Roja]] de Kansas City, i va signar un contracte per convertir-se en conductor d'ambulàncies a Itàlia. Va arribar a París quan la ciutat estava patint un bombardeig de l'artilleria alemanya. El mes de juny ja era al front italià. Segurament, va ser durant aquesta època quan va conèixer a John Dos Passos, amb qui va tenir una relació molt difícil durant anys.

En la seva estada al front fou ferit, el 8 de juliol, per foc de morter. Malgrat les seves ferides, va aconseguir salvar un soldat italià, fet que va valdre-li la Medalla de Plata al Valor Militar del govern italià. Així, acabà sent condecorat i ascendit al càrrec de tinent.<ref name=Pivano />

Per a la seva recuperació, va estar més de sis mesos en un hospital italià, a Milà.

El [[1919]], retornà al seu país on treballà de periodista per a diferents diaris de [[Chicago]] i [[Toronto]] ([[Canadà]]), onen què publicà els seus primers contes.

Durant la [[Guerra Civil Espanyola|Guerra Civil espanyola]] va treballar com a corresponsal de guerra a [[Madrid]] per laa la North American Newspaper Alliance, on es va sentir fortament implicat en la causa republicana, de la qual n'esdevingué propagandista. L'experiència a Espanya li va servir el [[1940]] per a escriure una de les seves obres mestres, ''For Whom the Bells Toll'' ("[[Per qui toquen les campanes|''Per qui toquen les campanes'']]"), ambientada a les muntanyes de [[Segòvia]] durant els preparatius de la [[batallaBatalla de Guadalajara]]. El 1938, va ser a la Batalla de l'Ebre, i fou un dels darrers cronistes ena abandonar el terreny. És durant aquesta època que es fa evident la seva nova actitud d'escriptor políticament compromès en el sentit tradicional, al costat dels antifeixistes.<ref name=Pivano />

Entre d'altres coses, la seva estada a [[Espanya]] li serví per aficionar-se a la [[tauromàquia]].

Fortament [[alcoholisme|alcoholitzat]] i tement acabar boig, fou internat en diversos frenopàtics. En saber que patia un [[càncer]], se suïcidà d'un tret d'escopeta el [[2 de juliol]] dedel [[1961]] a la ciutat de [[Ketchum (Idaho)|Ketchum]], situada a l'estat d' [[Idaho]].

El [[1922]], marxà a [[París]], on es relacionà amb la colònia cultural nord-americana i publicà els seus primers llibres: ''Three stories and ten poems'' ("''Tres contes i deu'' ''poemes"'', [[1923]]), ''In our time'' ("A''En la nostra època"'', [[1924]]), ''The torrents of spring'' ("''Els torrents de primavera"'', [[1926]]) i la [[novel·la]] que va donar-li la popularitat, ''The Sun also rises'' ([[1926]]). A aquesta, seguiren el llibre de relats ''Men without women'' ("''Homes sense dones"'', [[1927]]) i la novel·la que el donà a conèixer internacionalment, ''A Farewell to Arms'' ("''Adéu a les armes"'', [[1929]]), sobre la seva experiència bèl·lica durant la [[Primera Guerra Mundial|Primera Guerra mundial]].

El [[1928]], es traslladà a viure a [[Key West]], situada a l'estat de [[Florida]], i a partir de llavors menà una existència apartada de la societat urbana, però relacionant-se amb pescadors o caçadors. El [[1941]], es comprà una casa a [[La Habana]] ([[Cuba]]), [[Fincafinca Vigia]], on hi visqué llargues temporades. De la seva obra posterior, cal esmentar: ''Death in the Afternoon'' ("''Mort a la tarda"'', [[1932]]), ''Green Hills of Africa'' ("''Turons verds d'Àfrica"'', 1935), ''To have and have not'' ("''Tenir-ne, o no"'', [[1937]]), ''For whom the Bell tolls'' ("[[Per qui toquen les campanes|''Per qui toquen les campanes'']]", [[1940]], sobre la [[Guerra Civil Espanyola|Guerra Civil espanyola]]), ''The snows of Kilimanjaro'' ("''Les neus del'' ''Kilimanjaro"'', [[1948]]), ''Across the River and into the trees'' ("''A través del riu i entre els arbres"'', [[1950]]) i la narració ''The Old man and the Sea'' ("''El vell i el mar"'', [[1952]]), per la qual obtingué el [[Premi Pulitzer]].

El [[1954]], va rebre el [[Premi Nobel de Literatura]] ''pel seu mestratge deen l'art de la narrativa, demostrat recentment en la seva obra "El vell i el mar", i per a la influència que ha exercit en l'estil literari contemporani''.

La seva obra, caracteritzada per un estil directe, d'oracions simples, però d'adjectivació precisa, gira al voltant de la tràgica lluita de l'individu contra el fracàs, presentant la vida com una aventura que mena a la derrota. Qualificat d'autor "viril" i "poderós", exercí una gran influència en les generacions posteriors de la [[literatura nord-americana]], i també amben diversos escriptors espanyols, un d'ells fou [[Josep María Sanjuán Urmeneta|Josep Maria Sanjuán Urmeneta]].

* [[Teoria de l'iceberg]].

* {{en}} [http://www.timelesshemingway.com Timeless Hemingway].

* {{en}} [http://nobelprize.org/nobel_prizes/literature/laureates/1954/index.html Pàgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Literatura 1954].