Salvatore Quasimodo: diferència entre les revisions

Va néixer el [[20 d'agost]] dedel [[1901]] a la ciutat de [[Modica]], situada a l'illa de [[Sicília]]. El seu pare, ferroviari de professió, va ser destinat a [[Messina]] el [[1908]], poc després del terratrèmol que va assolar aquesta ciutat el desembre del mateix any, per la qual cosa tota la família s'hi va traslladar. És en aquesta ciutat on va escriure els primers versos, amb només setze anys, en una petita revista literària que editava al costat d'uns amics a l'institut tècnic on estudiava.

El [[1919]], la família es trasllada a [[Roma]], on es matricula en la carrera d'[[Enginyeriaenginyeria]] a la [[Universitat Politècnica de Roma]], però les dificultats econòmiques l'obliguen a fer diverses feines per poder-se pagar els estudis universitaris, que, finalment, no arribarà a acabar. El [[1926]], es trasllada a [[Reggio de Calàbria]] després d'haver-hi aconseguit una plaça de funcionari aparellador. A partir del [[1934]] viu a [[Milà]], on freqüenta els cercles literaris, i l'any [[1938]] esdevé redactor de la revista ''"[[Il Tempo]]"'', en la qual, a part d'encarregar-se de la crítica teatral, se significa com a opositor al [[feixisme]].

Durant els últims anys de la seva vida, va desplegar una activa tasca periodística i va publicar nombrosos articles d'opinió en què criticava àcidament el consumisme de la societat moderna. Mor a la ciutat d'[[Amalfi]], a prop de [[Nàpols]], el [[14 de juny]] dedel [[1968]], a causa d'una [[hemorràgia cerebral]], i és enterrat al Cementiricementiri Monumental de [[Milà]].

La seva primera publicació [[poesia|poètica]] fou l'any [[1930]] a la revista ''"[[Solaria]]"'', onen què apareix una col·lecció de poemes seus amb el títol ''Acque e terre'' ("''Aigües i terres"''). Dos anys després, publica ''Oboe sommerso'' ("''Oboè submergit"''), obra que desperta un gran interès entre els crítics literaris.

El [[1940]], publica ''Lirici greci'', obra en la qual reuneix les seves traduccions dels clàssics i que representarà una etapa important en la seva producció literària, en la qual mostra el seu interès en l'acostament entre la poesia clàssica i la contemporània. El [[1942]], publica ''Ed è subito sera'' ("''I de cop i volta la nit"''), obra amb què arribà a obtenir un gran èxit i en la qual apareix recollida una antologia de la seva producció poètica fins a aquesta data. En aquestes obres, la seva poesia adquireix una forma concisa, gairebé minimalista, juntament amb un contingut fortament simbòlic. Aquest estil hermètic és compartit per altres poetes italians de la seva època, com [[Giuseppe Ungaretti]], [[Alfonso Gatto]] i [[Mario Luzi]], tots ells fortament influenciats pels poetes francesos [[Paul Valéry]] i [[Stéphane Mallarmé]], i amb els quals acabaria conformant el que ha estat denominat ''escola hermètica italiana''.

A partir de la fi de la [[Segona Guerra Mundial|Segona Guerra mundial]], introdueix en els temes de la seva poesia continguts més socials, relacionats amb la situació política del seu país. Entre [[1949]] i [[1958]], intensifica la seva producció com a traductor i publica diverses traduccions del [[llatí]] ([[Càtul]]), del [[Grec antic|grec]] (l'[[Evangeli segons Joan]] i [[Sòfocles]]) i de l'[[anglès]] (''La tempestat'' de [[William Shakespeare]]). Una vegada acabada la guerra, en desaparèixer la censura, els temes de la poesia de Quasimodo es bolquen en la problemàtica social i utilitza hàbilment l'analogia entre les esclavituds humanes actuals i els mites grecs. Abandona llavors l'[[Hermetisme (literatura)|hermetisme]] i desenvolupa una poesia més clara i vital.

L'any [[1953]], compartí amb [[Dylan Thomas]] el [[Premi Etna-Taormina de poesia]] i l'any [[1959]] li fou concedit el [[Premi Nobel de Literatura]] ''per la seva poesia lírica, que amb el foc clàssic expressa l'experiència tràgica de la vida en lesla nostresnostra pròpiespròpia èpoquesèpoca''.

* [[Alda Merini]].

* {{it}} [http://www.salvatore-quasimodo.it/ Pàgina oficial de l'autor].

* {{en}} [http://nobelprize.org/nobel_prizes/literature/laureates/1959/index.html Pàgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Literatura 1959].