Urbà VI: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Sorenike ha mogut Urbà VI a Papa Urbà VI sobre una redirecció |
ampliació |
||
Línia 33:
== El pontificat ==
Tots els cardenals, inclosos els francesos d'Avinyó, van ser favorables a les seves primeres mesures de reforma en la Cúria. Tanmateix, tot seguit comença a mostrar-se capritxós, altiu, desconfiat i colèric en les seves relacions amb els cardenals que l'havien alçat per sobre de si mateixos, retraient-los en públic, el seu absentisme, luxe i vida lasciva. També es va crear enemics en entremetre's en la política de Nàpols en declarar que el regne estava mal governat perquè el regia una dona, Joana, a qui va amenaçar de deposar-la i posar-la en un convent per no haver pagat els tributs que Nàpols devia a la Santa Seu per ser feu pontifici.
Climent havia d'expulsar Urbà de Roma, i contava amb la possessió del [[Castell de Sant Angelo]], on una notable guarnició gascona resistia i atacava el [[Vaticà]], i el seu nebot [[Louis de Montjoie]]<ref name=trenta>{{Ref-llibre |cognom=Richard |nom=Jean-François-Nicolas |títol=Essai sur l'histoire de la maison et Baronnie de Montjoie |url=https://books.google.es/books?id=IdDP3MIQH5UC&pg=PA31&dq=Louis+de+Montjoie&hl=ca&sa=X&ved=0CB4Q6AEwAGoVChMIipSjiIz2xgIVw-8UCh1OFALo#v=onepage&q=Louis%20de%20Montjoie&f=false |llengua=francès |editorial=J. Jacquin |data=1860 |pàgines=30 |isbn=}}</ref> va aixecar una exèrcit per dirigir-se a Roma en el seu suport a canvi d'un regne amb part dels territoris dels [[Estats Pontificis]], però fou derrotat a la [[Batalla de Marino]] el [[30 d'abril]] de [[1379]] i hagué de fugir primer a [[Nàpols]] i després a Avinyó.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Sumption |nom=Jonathan |títol=Hundred Years War |volum=vol.3 Vol 3: Divided Houses |url=https://books.google.es/books?id=dZqapBJ4dFEC&pg=PA347&lpg=PA347&dq=1379+de+la+salle+marino&source=bl&ots=OT_63qSAsh&sig=SIb9znSeOtcNT8Wsk_3kNnliYto&hl=ca&sa=X&ved=0CEcQ6AEwBWoVChMI_tCK1Pr1xgIVAuwUCh3SUAgI#v=onepage&q=1379%20de%20la%20salle%20marino&f=false |llengua=anglès |editorial=Faber & Faber |data=2011 |pàgines=347 |isbn=0571266568}}</ref> Robert conseqüentment va fixar la seva seu a Avinyó, com a [[Climent VII]], i va cedir la major part dels Estats Pontificis a [[Lluís II d'Anjou]].
El dia [[20 de setembre]] del [[1379]], amb l'esperança que Urbà abdiqués, els cardenals que al seu dia havien elegit Urbà VI, inclosos els romans llevat del mort Tebaldeschi, es reuneixen a [[Fondi]], al territori de [[Nàpols]], procedeixen a realitzar una nova elecció, amb el suport de [[Carles V de França]], en la persona del cardenal Robert de Ginebra que va adoptar el nom de Climent VII, iniciant el Cisma d'Occident que duraria fins al [[1417]].
Linha 41 ⟶ 43:
Les profecies de Sant Malaquies es refereixen a aquest papa com ''De inferno prægnante'' (Prenyat de l'infern), citació, que fa referència al seu cognom i al fet que el seu lloc de naixement va ser un barri de Nàpols anomenat Infern.
== Referències ==
{{referències}}
{{Cisma d'Occident}}
Linha 50 ⟶ 55:
{{Autoritat}}
{{ORDENA:Urba
[[Categoria:Papes de Roma del segle XIV]]
[[Categoria:Napolitans]]
| |||