El principi de la l<nowiki>'</nowiki>'''''hospitalitas''''' fou establert pel patrici [[Constanci III]] quan va assentar als visigots a [[Aquitània]] el [[418]].
Els magnats gots van rebre a la seva arribada als diversos punts d'assentament, la propietat de dos terços de les grans hisendes dels terratinents "romans" (les petites propietats no es van repartir). Els propietaris romans que perdien els dos terços de les seves hisendes, no podien recuperar-los mai; per part seva els propietaris visigots d'aquests dos terços (copartícips o ''consors'') no podien adquirir el terç que quedava a poder del "romà" llevat per concessió real. Es desconeix si el propietari visigot dels dos terços podia vendre la seva participació a un altre got (sens dubte no podia vendre-la a un romà), encara que es creu que sisí que leli estava permès. Tampoc se sap si els copartícips visigots podien dividir i alienar parcel·les de la seva part, peroperò se suposa igualment que sisí que podien fer-ho.
