Guadalajara (Castella - la Manxa): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: 055.260'30 € > 055.260,30 € |
m Robot substitueix 'nomenar a' per 'nomenar' |
||
Línia 51:
Fundada pels ibers amb el nom d'''Arriaca'' ("riu pedregós"), el seu actual nom prové dels musulmans, qui després d'arrasar-la la van reconstruir anomenant-la Wādī al-Ḥaǧārah (Arabic وادي الحجارة), que significa "riu de pedres" (el nom derivaria de ''wadi al-Hijara''); també se l'esmenta com Madinat al-Faradj per la important família berber local dels Banu l-Faradj que governava la ciutat, descendent dels Banu Salim (que dominaven a Medinaceli = Madinat Salim). Hi havia una ruta d'origen romà que unia Toledo amb Saragossa que passava per Guadalajara, i al-Istakhri al segle X esmenta la ruta Còrdova-Toledo-Guadalajara-Saragossa.
En temps d'[[Abd al-Rahman I]] (756-788) el cap berber Shaykh [[al-Miknasi]] revoltat a [[Mèrida]], es va refugiar de les tropes cordoveses a la fortalesa de [[Sopetrán]] (768) propera a Guadalajara. El 860 [[Mussa ibn Mussa ibn Fortun]] dels [[Banu Qassi]], anomenat el "tercer rei d'Hispània", que havia estat sobirà independent a la [[Marca Superior]] sota [[Abd al-Rahman II]] (822-852) i no reconeixia a [[Muhammad I]], es va enfrontar al seu gendre Izrak ibn Mantil ibn Salim, governador de Guadalajara, fidel a Còrdova, i va morir en la batalla quan tenia uns setenat anys. Els fills de Musa van seguir rebels però van acabar sotmesos en el regnat de Muhammad I (852-886). Sota Muhammad i el seu fill [[Abd-Al·lah ibn Muhàmmad ibn Abd-Ar-Rahman]] (888-912), la regió fou fortificada així com la Marca Mitjana (''al-taghr al-awsat'' o ''al-adna''), sorgint fortaleses com ''Majrit'' ([[Madrid]]), ''Talamanka'' ([[Talamanca]]), ''Kanalish'' ([[Canales]]), ''Wilmush'' ([[El Viso de San Juan|Olmos]]) o ''Kalat al-Khalifa'' ([[Villaviciosa de Odón|Calatalifa]]). [[Abd al-Rahman III]] (912-961) va tenir un control militar efectiu a la zona i [[Ibn Hayyan]] diu que va deposar al governador, de la família Banu Salim, i i va nomenar
A la caiguda del califat als primers anys del segle XI, el territori fou disputat per les taifes de [[taifa de Saragossa|Saragossa]] i [[regne de Toledo|Toledo]]; el conflicte obert va durar del 1043 a la mort de [[Sulayman ibn Muhàmmad al-Mustaín]] de Saragossa (1047); els dos sobirans van reclamar l'ajut cristià: els [[Banu Dhi l-Nun]] de Toledo de [[Ferran I de Lleó]] i els [[húdides]] de Saragossa de [[Garcia Sanxes III de Pamplona]]. El fill de Sulayman al-Mustain, [[Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir]], es va apoderar de Guadalajara. Va caure en mans dels cristians en temps d'[[Alfons VI de Castella]], potser al mateix temps o poc després de Toledo el [[1085]]. El 1107 s'esmenta a un "''alkad de Medina i de Guadalfajara''"; va rebre fur d'[[Alfons VII de Castella]] el 1133.
| |||