Carles I de Portugal: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot substitueix 'nomenar a' per 'nomenar'
Línia 40:
Els tractats colonials amb el [[Regne Unit]], signats un l'[[agost]] de [[1890]] en el qual es va definir les seves fronteres africanes al llarg del riu [[Zambesi]] i [[riu Congo]] i l'altre el [[14 d'octubre]] de [[1899]] en el qual es confirmaven els tractats colonials del [[segle XVII]], van estabilitzar la situació a [[Àfrica]].
 
Portugal va ser declarada en fallida econòmica dues vegades, el [[14 de juny]] de [[1892]] i novament el [[10 de maig]] de [[1902]], causant disturbis industrials, antagonisme entre [[socialisme|socialistes]] i [[republicanisme|republicans]] i la crítica de la premsa de la monarquia. Carles va respondre al nomenar a João Franco com a [[primer ministre]] i subseqüentment acceptant la dissolució del [[Parlament]].
 
L'[[1 de febrer]] de [[1908]], la família reial retornava del Palau de Vila Viçosa a Lisboa. Van agafar un vaixell per a creuar el riu [[Tajo]] i van desembarcar al centre de Lisboa. En el seu camí cap al palau reial, el carruatge amb Carles I i la seva família van passar per la plaça de ''Terreiro do Paço'', on van ser disparats diversos trets des de la multitud que s'hi va apropar. El rei va morir immediatament, el seu hereu [[Lluís Felip de Bragança]] va ser mortalment ferit, i l'infant [[Manuel II de Portugal|Manuel de Bragança]] va ser ferit al braç. Els assassins van ser morts a trets al mateix lloc pels guardaespatlles reials i més tard reconeguts com a membres del Partit Republicà. Aproximadament, vint minuts més tard, el príncep Lluís Felip va morir i dies després, l'infant Manuel va ser aclamat rei de Portugal, l'últim de la dinastia dels Bragança-Wettin.