Andrés de Orbe y Larreátegui: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m Robot substitueix 'nomenar a' per 'nomenar'
Línia 34:
De família d'origen basc i d'ascendència noble. Va ser col·legial del Colegio Mayor de Santa Cruz de [[Valladolid]], es va llicenciar en dret a la [[Universitat de Salamanca]]. En els seus primers anys va ser fiscal de la Inquisició a Sevilla i inquisidor encarregat dels processos judaïtzants a [[Conca (Castella-La Manxa)|Conca]].{{sfn|Felices de la Fuente|any=2012|p=340-341}}
 
El [[1720]] és promogut al [[bisbat de Barcelona]], gràcies al confessor reial Guillermo Daubenton, que el va proposar al rei quan la Cambra de Castella ja havia prés decisió de nomenar a Orbe. El [[1725]] abandona el càrrec diocesà per ocupar l'[[arquebisbat de València]], també amb el suport d'un altre confessor reial, Gabriel Bermúdez. El 1736 renúncia al càrrec perquè no podia compaginar-lo amb les feines que duia a terme a la cort. Entre aquestes feines es troba el càrrec de governador del Consell de Castella, entre 1727 i 1733, any en què és ascendit a inquisidor general.{{sfn|Felices de la Fuente|any=2012|p=340-341}}
 
Orbe serà inquisidor general d'Espanya fins a la seva mort el 1744. Durant el seu mandat, segons Juan Antonio Llorente, la francmaçoneria s'introdueix a les colònies espanyoles a Amèrica, contra la qual el papa [[Climent XII]] promulga una butlla el [[28 d'abril]] de [[1738]]. El [[1739]] la inquisició de [[Sicília]] esdevenia independent de la d'Espanya.{{sfn|Llorente|any=1822|p=109}}