Rainulf I de Poitiers: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Correcció tipogràfica: espais sobrants
m Robot substitueix 'nomenar a' per 'nomenar'
Línia 1:
'''Rainulf I''' (+866) fou [[comtat de Poitiers|comte de Poitiers]], fill del comte [[Gerard I d'Alvèrnia]] (o Guerau) mort a la batalla de [[Fontenoy-en-Puisaye]] el [[841]], i d'Hildegarda, filla de [[Lluís el Pietós]].
 
Lluís el Pietós va entrar a [[Poitiers]] el dia de Nadal del [[839]] i va deposar al comte [[Emenó de Poitiers|Emenó]], que havia donat suport a [[Pipí II d'Aquitània]]. Es creu que Lluís va nomenar provisionalment a [[Renald d'Herbauges|Renald]] al que va fer comte d'Herbauges, i que va morir el [[843]] potser perquè Rainulf era molt jove (uns 15 anys) per dirigir la defensa del comtat; no és clar si el [[843]] el rei, a la mort de Renald (o ja abans l'emperador) va nomenar a Rainulf com a comte o bé el comtat va restar per uns anys com una mena de districte militar assolint les funcions comtals el bisbe de la ciutat [[Ebroí de Poitiers]]. El que si sap és que des de la mort de Lluís el Pietós el [[20 de juny]] de [[840]], Pipí va intentar recuperar Poitiers, va nomenar un comte, que per afinitat hauria de ser [[Bernat II el Poiteví]], germà d'Emenó, i va assetjar la ciutat però Carles el Calb va enviar al seu senescal Adalard que va obligar a Pipí a aixecar el setge; Bernat II va morir el [[844]] segurament quan ja havia abandonat el servei de Pipí.
 
A [http://www.francebalade.com/poitou/ctpoitou.htm] Rainulf és descrit com un cap militar del rei Carles, sempre en moviment mentre l'administració corrent del comtat fou assegurada pel bisbe Ebroí, emparentat als [[rorgònides]]. L'execució del comte [[Gausbert del Maine]], germà de Biquilda esposa de Rainulf, va crear descontents entre les famílies comtals. Després del 850 la noblesa va cridar a [[Lluís el Germànic]], germanastre de [[Carles el Calb]], que el [[854]] va enviar al seu fill Lluís el Jove (després [[Lluís III d'Alemanya]] el Jove). El bisbe Ebroí, sempre fidel a Carles, va morir en el curs d'un tumult. Seria llavors quan Rainulf va agafar la direcció efectiva del comtat.