Imad-ad-Din Zengi I: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-google.es/ +google.cat/)
m Robot substitueix 'nomenar a' per 'nomenar'
Línia 6:
Malgrat els freqüents canvis d'atabeg de Mossul, Zengi va restar allí i el 1113 va participar en la campanya contra els croats d'[[Ak Sunkur al-Bursuki]]. Va estar a punt de conquerir [[Tiberíades]] amb els seus homes. L'any següent va participar en l'expedició organitzada per Ak Sunkur al-Bursuki contra l'emir [[Ilghazi I]] ibn Ortuk al que va sotmetre, i després contra el comte d'Edessa, on va haver d'aixecar el setge. Quan al-Bursuki va caure en desgràcia i el sultà li va retirar els seus comandaments (1115 a 1119), Zengi va restar a Mossul i va servir al nou atabeg, [[Juyush Beg]].
 
Després d'una afortunada expedició contra els [[mazyàdides]] de [[Dubays ibn Sadaka]], fou nomenat governador de [[Bàssora]] per compte d'Ak Sunkur al-Bursuki (ara altra vegada governador de Mossul) on va reprimir la revolta del califa abbàssida [[Al-Mústarxid (abbàssida)|al-Mústarxid]] al que va derrotar a [[Wasit]], prop de [[Bagdad]], el 1126. El califa es va fer fort a Bagdad i el sultà [[seljúcida]] va posar setge a la ciutat el gener del 1127. L'arribada de les tropes de Zengi va permetre al sultà d'intentar prendre d'assalt la ciutat però el califa, que havia fet el mateix raonament, va capitular. Poc després el sultà el va nomenar a Zengi el seu delegat a l'Iraq com a governador i [[shihna]] (governador militar) de Bagdad (abril de 1127), i a la mort a [[Rahba]] (potser enverinat quan planejava rebel·larse contra el sultà) de [[Masud ibn al-Bursuki]] (que el [[26 de novembre]] de [[1126]] havia succeït al seu pare Ak Sunkur, assassinat pels ismaïlites), Zengi va rebre els seus governs de Mossul (de fet Mosssul i part del [[Diyar Bakr]], [[Diyar Mudar]] i [[Diyar Rabia]]) i d'Alep (aquest darrer Ak Sunkur l'havia adquirit el 1125) si bé va perdre el govern de l'Iraq i el càrrec de ''shihna'' de Bagdad. Segons [[Ibn al-Athir]] foren els habitants de Mossul que al morir Masud van demanar al sultà el nomenament de Zengi al que consideraven el més capacitat per lluitar contra els francs. Provisionalment les dues ciutats, Mossul i Alep, foren governades per dos mamelucs, Jawali i Khutlugh. A Mossul, Jawali no va posar cap problema a entregar el poder a Zengi i li va facilitar la tasca. El sulta el va nomenar a més atabeg dels seus fills Alp Arslan i Farrukhanshah; Zengi va entrar a Mossul el setembre/octubre de 1127 i va reorganitzar el govern de la ciutat, va arrabassar [[Nisibin]] als [[ortúquides]], ocupant [[Djazirat ibn Umar]], [[Sindjar]] i la vall del [[Khabur]] on va anar a [[Harran]], que estava sota amenaça permanent dels francs del comtat d'Edessa, per reforçar les defenses.
 
A Alep en canvi el mameluc Khutlugh va agafar el poder pel seu propi compte; aviat es va fer odiós als seus governats que es van revoltar i es va haver de refugiar a la ciutadella que fou assetjada per la població. El govern era reclamat per dos prínceps, un ortúquida, Sulayman, i un seljúcida, [[Ibrahim ibn Ridwan]]; el príncep [[Bohemond II d'Antioquia]] va intentar aprofitar aquest conflicte per apoderar-se de la vila. Fort de la legitimat que li donava haver estat investit pel sultà, Zengi va enviar a Alep als seus lloctinents Sunkur Diraz i Hasan Karakush que van aconseguir la submissió dels diferents pretendents i Zengi va entrar a Alep el [[18 de juny]] de [[1128]], aclamat pels habitants.