Josep Serrano i Simeón: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Reverted 1 edit by 79.108.166.25 (talk). (TW) |
detallets |
||
Línia 1:
[[Fitxer:maestro serrano.jpg|right|thumb|250px|Josep Serrano i Simeón]]
'''Josep Serrano i Simeón''' ([[Sueca]], [[Ribera Baixa]], [[14 d'octubre]] de [[1873]] - [[Madrid]], [[8 de març]] de [[1941]]) va ser un [[compositor]] [[País Valencià|valencià]] que va gaudir d'una gran popularitat a principi del [[
== Biografia ==
Línia 6:
<gallery>
Sueca Q 44.JPG|Placa en la casa natal en Sueca
Sueca Q 53.JPG|Casa
</gallery>
Sembla que la família va intentar que abandonara la carrera musical, però el
A València va ser violí en l'orquestra titular del [[Teatre Principal de València|Teatre Principal]], el que li va permetre entrar en contacte amb l'obra dels grans mestres de l'òpera. També va començar a substituir a son pare com a director de la banda de la que aquest era director. Va ser en un dels concerts de la banda que un càrrec polític important a Madrid, i natural de Sueca, va fixar-se en el seu talent i li va prometre una beca d'estudis. Serrano es va traslladar a Madrid l'any [[1895]], i després de diverses dificultats va aconseguir la beca i es va matricular al Conservatori.
A Madrid va presentar les seues obres a [[Ruperto Chapí]] i [[Tomás Bretón]], causant una bona impressió. Lamentablement, per motius polítics es van suspendre totes les beques i ajudes, quedant Josep Serrano en una precària situació. Des de l'any 1996 al 1999, i per a poder sobreviure, va haver de compondre cançons i dedicar-se a la crítica musical i donant
L'any [[1899]] s'inicia la vertadera carrera teatral de Serrano, que hauria d'abastar fins a l'any 1930, en què va deixar de compondre, amb una producció de més de 50 títols. En aquest any, els germans Álvarez-Quintero li van oferir el llibret de la sarsuela ''El Motete'', que va estrenar en el [[Teatro Apolo]] de Madrid. També l'any [[1899]] és el del seu matrimoni amb Isaura González, amb la qual va tenir 8 fills.
Línia 18:
Entre els èxits més destacats de la carrera de Serrano cal esmentar ''Moros y Cristianos'' (1905), sarsuela de costums valencians amb un final tràgic, poc comú en la sarsuela; ''Alma de Dios'' (1907); ''La alegria del batallón'' (1909); ''El carro del sol'' (1911) l'acció de la qual se situa en [[Platja del Perelló|El Perelló]], on Serrano posseïa una vil·la per a passar-hi l'estiu; ''La canción del olvido'' (1916) amb un ambient més pròxim al de l'[[opereta]] centreeuropea; ''Los de Aragón'' (1927); ''Los claveles'' (1929) i ''La Dolorosa'' (1930) on intenta un particular neoromanticisme sense sortir-se'n de l'esquema "chico" d'un acte i la composició de la qual potser va estar influïda per la mort d'un fill del compositor.
''La Dolorosa'' és la darrera obra que va estrenar en vida, apartant-se de la creació l'any 1930 fins a la seua mort l'any 1941. El [[1943]] es va estrenar a València la seua única òpera, ''La Venta de los Gatos'', projecte que va arrossegar pràcticament des dels seus inicis com a compositor d'èxit, i que va deixar
Entre les seues obres no destinades al teatre s'ha de destacar l{{'}}''[[Himne de l'Exposició Regional Valenciana]]'' que va ser estrenat en la inauguració d'aquest certamen, el 22 de maig de 1909. Aquest himne va ser declarat ''Himne Regional'' l'any [[1925]] i el [[1982]], no sense polèmica, ''[[Himne Oficial de la Comunitat Valenciana]]''. La lletra que [[Maximilià Thous i Orts]] va escriure no és oficial.
Línia 35:
És destacable en Serrano la seua facilitat per a la melodia, que sona espontània i natural, sovint amb un aire italianitzant. Se li ha retret una dèbil consistència tècnica, sobretot en les obres de la seua primera i segona dècades creatives (de 1900 a 1920). [[Amadeu Vives]] va declarar respecte a aquesta qüestió: «Si Serrano sabera quelcom més que solfeig, cap músic menjaria a Espanya; llevat d'ell».
Potser a partir de ''La canción del olvido'' (1916) es pot advertir un major enriquiment en la seua tècnica i una major estilització orquestral. Hi ha un abandó dels temes de dansa pels cantables, una major durada dels llibrets (potser deguda a la irrupció dels nous llibretistes com ara Sevilla, Romero o Fernandez Shaw) i una orientació cap a un sentimentalisme molt particular. Però també en aquesta segona etapa s'aprecia una certa desorientació en els temes, que el fa
Segons [[Carlos Gómez Amat]] «...Serrano posseïa un do melòdic natural que molt sovint salvava la seua insuficiència tècnica i, fins i tot, ocasionals faltes de gust. La seua millor època és el sainet, tombant després en llibrets més que dubtosos amb els quals la música se'n ressent. Però, uns i altres, han romàs en el repertori, i la desigualtat de Serrano no és sinó el fruit dels vacil·lants camins que la sarsuela del moment anava recorrent, ferida ja mortalment però amb prou vitalitat com per a arrossegar-se bastants anys».
|