Josep Serrano i Simeón: diferència entre les revisions

'''Josep Serrano i Simeón''' ([[Sueca]], [[Ribera Baixa]], [[14 d'octubre]] de [[1873]] - [[Madrid]], [[8 de març]] de [[1941]]) va ser un [[compositor]] [[País Valencià|valencià]] que va gaudir d'una gran popularitat a principi del [[Seglesegle XX]] per les seues [[sarsuela|sarsueles]], de les que va deixar més de 50 títols, alguns dels quals formen part del repertori habitual del gènere. Va compondre també l'''[[Himne de l'Exposició Regional Valenciana]]'', declarat el 1925 ''Himne Regional'' i actualment ''[[Himne de València|Himne Oficial del País Valencià]]'', així com el pasdoble ''[[El Faller]]'', considerat l'himne de la festa de les [[Falles]] de [[València]].

Sueca Q 53.JPG|Casa Natalnatal

Sembla que la família va intentar que abandonara la carrera musical, però el [[1889]] Serrano es va traslladar a València per tal de continuar els estudis al Conservatori. Hi va estudiar violí, piano, harmonia i composició, aquesta darrera disciplina amb el llavors director de la institució, [[Salvador Giner i Vidal|Salvador Giner]]. No va destacar pel seu aprofitament dels estudis, sovint faltava a les classes "oficials", estimant-se més els seus professors particulars. Potser aquesta circumstància siga l'origen de les mancances tècniques que palesa la seua obra i que la crítica li ha retret.

A Madrid va presentar les seues obres a [[Ruperto Chapí]] i [[Tomás Bretón]], causant una bona impressió. Lamentablement, per motius polítics es van suspendre totes les beques i ajudes, quedant Josep Serrano en una precària situació. Des de l'any 1996 al 1999, i per a poder sobreviure, va haver de compondre cançons i dedicar-se a la crítica musical i donant llçonslliçons de piano, tenittenint entre els seus alumnes, els que després serien famosos pianistes i compositors [[Maria Rodrigo Bellido|Maria Rodrigo]] (1888-1965) i [[José Forns y Quadras]]. L'any 1896 va participar en la fundació del ''Cercle Valencià de Madrid'' i va compondre l'obra ''Les Albaes'' per a un homenatge que l'esmentada institució va retre a la [[soprano]] valenciana [[Felisa Lázaro]]. A través de la seua tasca com a crític va establir relació amb [[Manuel Fernández Caballero]]. El mestre murcià, paladí del [[género chico]], estava quedant-se cec, i va contractar Josep Serrano per ajudar-lo en la transcripció de la sarsuela [[Gigantes y cabezudos]]. Havent quedat content amb el treball del jove compositor, li va encarregar la finalització de la sarsuela ''La Virgen del Puerto''.

''La Dolorosa'' és la darrera obra que va estrenar en vida, apartant-se de la creació l'any 1930 fins a la seua mort l'any 1941. El [[1943]] es va estrenar a València la seua única òpera, ''La Venta de los Gatos'', projecte que va arrossegar pràcticament des dels seus inicis com a compositor d'èxit, i que va deixar inconclosainconclusa.

Potser a partir de ''La canción del olvido'' (1916) es pot advertir un major enriquiment en la seua tècnica i una major estilització orquestral. Hi ha un abandó dels temes de dansa pels cantables, una major durada dels llibrets (potser deguda a la irrupció dels nous llibretistes com ara Sevilla, Romero o Fernandez Shaw) i una orientació cap a un sentimentalisme molt particular. Però també en aquesta segona etapa s'aprecia una certa desorientació en els temes, que el fa incursionarreincidir en l'opereta i la sarsuela regional (o ''d'espardenya''), tan de moda en l'època.