Alfons el Magnànim: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Ampliació
Ampliació
Línia 15:
Posteriorment, la noblesa catalana va crear, el [[1418]], la Junta de Molins de Rei, una lliga de ciutats, viles i barons encapçalada pel conseller de Barcelona [[Ramon Desplà]] i el comte [[Roger Bernat I de Pallars Sobirà]], per a fer front als moviments castellanitzants de la cort iniciats pel seu pare, el rei [[Ferran d'Antequera|Ferran I]], i denunciats a les [[Corts de Montblanc (1414)]].
 
Entre 1419 i 1420 es reuniren les [[Corts de Sant Cugat-Tortosa (1419)|Corts de Catalunya a Sant Cugat]] i posteriorment a Tortosa. Neguitosos per la influència d'individus castellans al voltant de la nova monarquia, els estaments van exigir intervenir en el nomenament dels membres del [[Consell Reial]] i que se n'acomiadessin els castellans,<ref name="Diccionari"/> i també demanaren participar en la regulació del procés de recuperació del patrimoni reial alienat durant els últims regnats, ja que les elits catalanes estaven molt preocupades i volien evitar les reunions de pagesos, l'elecció de síndics i la imposició de [[Tall (impost)|talles]].<ref name="Diccionari"/> Tant aquelles Corts com les del regne de València reunides paral·lelament el mateix any van mostrar-se contràries a la partida del rei amb l'expedició contra les resistències de Sardenya, Sicília i Còrsega, ja que el veien més necessari a la península. Però el maig del [[1420]] el rei Alfons [[Campanya naval d'Alfons el Magnànim|marxà de totes maneres]] cap a les illes mediterrànies<ref name="Diccionari"/> i les Corts quedaren suspeses. Després de pacificar [[l'Alguer]] (Sardenya) amb un estol de 24 [[galera|galeres]] pròpies i 5 [[República de Venècia|venecianes]],<ref>F. Xavier Hernández, ''Història militar de Catalunya'' ISBN 84-232-0638-6</ref> i [[Setge de Calvi|caiguda Calvi]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=Meloni |nom=Maria Giuseppina |títol=La corona catalanoaragonesa i el seu entorn mediterrani a la baixa edat mitjana |capítol=Ufficiale della Corona d'Aragona in Corsica |url=http://books.google.cat/books?id=xlP63J3YjDEC&pg=PA176&lpg=PA176&dq=calvi+1420&source=bl&ots=0tOiZ598ZB&sig=1YF1_dfQ402eR2ky-hcFDXxYnf4&hl=ca&sa=X&ei=1hccT6bXBo2zhAelnN3kDA&ved=0CDYQ6AEwAg#v=onepage&q=calvi%201420&f=false |llengua=italià |editorial=CSIC |data=2004 |pàgines=p.176 |isbn=840008330X }}</ref> al nord de Còrsega el setembre de [[1420]] es va dirigir a Bonifacio, al sud de l'illa,<ref>{{Ref-llibre| cognom=Rovira i Virgili| nom=Antoni| enllaçautor=Antoni Rovira i Virgili| títol=Història Nacional de Catalunya, volum VI |pàgines=p.260-261 |editorial=Edicions Pàtria |data=1920}}</ref> que [[Setge de Bonifacio|no va poder prendre]], i aprofitant que els francesos estaven paralitzats per la [[guerra dels cent anys]],<ref>{{Ref-llibre |cognom= |nom= |títol=Acta historica et archaeologica mediaevalia, Edició 9 |url=http://books.google.cat/books?id=Xi59J6B8v-0C&pg=PA274&dq=calvi+1420&hl=ca&sa=X&ei=7z4cT5jZFdO1hAfdmJDFDA&ved=0CDUQ6AEwATgK#v=onepage&q=calvi%201420&f=false |llengua=castellà |editorial=Edicions Universitat Barcelona |data=1988 |pàgines=p.274 |isbn=8460024385 }}</ref> va derrotar la flota genovesa a la [[Batalla de la Foç Pisana]] i [[Campanya mediterrània d'Alfons el Magnànim|prendre el regne de Nàpols]], que va abandonar en ser [[Batalla del Castel Capuano|assetjat al Castel Capuano]] el [[1423]], i de retorn va [[Saqueig de Marsella|saquejar Marsella]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Hernàndez Cardona |nom=Francesc Xavier |enllaçautor=Francesc Xavier Hernàndez Cardona |títol=Història militar de Catalunya. Vol III: La defensa de la terra |pàgines=p.18 |edició=1a ed.|editorial=Rafael Dalmau Editor |isbn=84-232-0664-5 |data=2003 | ref =}}</ref>
 
El 1423 tornà a centrar-se en els regnes de la Corona d'Aragó, però en marxà el 1435 per conquerir el regne de Nàpols. Ho aconseguiria el [[1442]], i a partir de llavors mai més tornaria a la península desentenent-se de la política interior dels regnes. Aquesta la va deixar en mans de la seva esposa [[Maria de Castella]] com a regent, i posteriorment en mans del seu germà [[Joan el Sense Fe|Joan]] (qui de fet el va acabar succeint). Això provocava un retard enorme en la resolució dels conflictes que anaven sorgint per haver d'enviar missatgers a Nàpols tot sovint per consultar al rei absent què ordenava fer.<ref name="Diccionari"/>