Ladislau I de Nàpols: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Ampliació
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors
Línia 7:
Va succeir el seu pare el [[1386]] quan Ladislau tenia nou anys. Els primers anys del seu regnat tingué la regència de la seva mare.
 
Oposat al tron napolità a [[Lluís II de Nàpols]], de la línia menor dels Angevins, establiren diverses lluites pel poder. El [[1390]] Lluís II aconseguí capturar la ciutat de [[Nàpols]] i n'expulsà Ladislau, i l'abril de [[1393]] la flota de [[Bernabò da San Severino]] va aixecar el nou setge que Ladislau havia iniciat a Nàpols, i a continuació es va dirigir a aixecar el setge de [[Sorrento]] que havia establert [[Giovanni di Trezzo]], i l'any següent va [[Batalla d'Aversa|atacar Aversa]], on va derrotar de nou als partidaris de Ladislau.<ref name=Filograna>{{Citar ref-publicació |cognom=Filograna |nom=Roberto |article=Bernabó di Sanseverino, da capitano de guerra a signore de Nardo (1384-1400) |url=http://www.fondazioneterradotranto.it/2010/06/02/bernabo-sanseverino-biografia/ |llengua=italià |consulta= |publicació=Spicilegia Sallentina |volum= |exemplar=2 |data=2010 |pàgines= }}</ref>
 
En [[1400]], mort [[Bernabò da San Severino]] i amb [[Tommaso da San Severino]] passat al bàndol de Durazzo,<ref name=Filograna/> un cop llicenciat [[Alberico da Barbiano]] del seu càrrec per a [[Joan Galeàs Visconti]], aquest fou cridat en d'auxili de [[Ladislau I de Nàpols]], que s'havia refugiat a [[Gaeta]] quan Lluís va prendre [[Nàpols]], va acampar en Afragola,{{sfn|Pagano|1835|p=500}} i quan els nobles napolitans van donar suport a Lluís, aquest va cridar la flota de i va desembarcar a la capital, posant setge al [[Castell Nou de Nàpols|Castell Nou]], del que Lluís II de Provença va fugir per mar a Provença.{{sfn|Pagano|1835|p=501}}