Io (satèl·lit): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Introducció
m Referències
Línia 47:
[[Fitxer:Tvashtar_Catena.jpg|thumb|240 px|left|''Tvashtar Catena'', una cadena de cràters volcànics o ''[[catena]]'' fotografiada per la [[sonda Galileu]] a la superfície d'Io.]]
Io és el cos del [[sistema solar]] amb major activitat [[volcà]]nica. Els [[Volcà|volcans]] d'Io, a diferència dels terrestres, expulsen [[diòxid de sofre]]. L'energia necessària per a mantenir esta activitat volcànica prové de la dissipació d'[[força de marea|efectes de marea]] produïts per [[Júpiter (planeta)|Júpiter]] i les altres llunes pròximes, [[Europa (satèl·lit)|Europa]] i [[Ganimedes (satèl·lit)|Ganimedes]], ja que les tres llunes es troben en [[ressonància orbital]]. Algunes de les erupcions d'Io emeten material a més de 300 km d'altitud. La baixa gravetat del satèl·lit permet que part d'aquest material siga permanentment expulsat de la lluna i que es distribuesca en un anell de material que cobreix l'òrbita d'Io. Posteriorment, part d'aquest material pot ser ionitzat i resultar atrapat per l'intens [[camp magnètic]] de Júpiter. Les partícules ionitzades de l'anell orbital d'Io són arrossegades per les [[línies de camp]] fins a l'atmosfera superior de Júpiter, on es pot apreciar el seu impacte amb l'atmosfera en longituds d'ona [[ultraviolat|ultraviolada]] que prenen part en la formació de les [[aurora polar|aurores]] jovianes. La posició d'Io respecte a la [[Terra]] i [[Júpiter (planeta)|Júpiter]] té també una forta influència en les emissions de ràdio jovianes, que són molt més intenses quan Io és visible.
 
== Referències ==
<references />
 
== Vegeu també ==