Bisbat de Chur: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
amplio contingut |
→Història: amplio contingut |
||
Línia 69:
Amb la [[diòcesi de Basilea]] i de [[bisbat de San Gallo|San Gallo]], la diòcesi de Chur gaudeix del privilegi d'un procediment d'elecció del bisbe concordat entre el [[capítol (catolicisme)|capítol]] de la catedral i la [[Santa Seu]], privilegi confirmat pel [[Papa]] [[Pius XI]] el [[1926]].<ref>Vicaire, ''op. cit.'', col. 216.</ref>
==
La diòcesi comprèn els [[Cantons de Suïssa|cantons suïssos]] de [[Grisons]], [[cantó de Schwyz|Schwyz]], [[Cantó de Glarus|Glarus]], [[Cantó de Zuric|Zuric]], [[Obwalden]], [[Nidwalden]] i [[Uri]].
La seu episcopal és la ciutat de [[Coira]], on es troba la [[Catedral de Coira|catedral de Assumpció de Maria]].
El territori s'estén sobre 12.267 km², i està dividit en 308 [[parròquia|parròquies]].
== Història ==
Un bisbe de Chur s'esmenta per primer cop el 451/452 quan un Asinius va assistir al sínode de [[Milà]].<ref>. Mansi, IV, 141; Enciclopèdia Catòlica, Chur </ref> però probablement existia ja un segle abans. Segons tradicions locals, el primer bisbe de Chur fou sant [[Luci de Britània]], un suposat [[rei]] a l'illa de Gran Bretanya, del qual es diu que va morir màrtir a Chur al voltant de l'any 176, i les suposades relíquies del qual es conserven a la catedral. Al segle VII el bisbat va adquirir uns quants territoris cap al sud del llac de Constança. La seu era al principi [[sufragània]] de l'arquebisbe de [[Milà]], però després del
[[tractat de Verdun]] el 843, va passar a ser sufragània de Magúncia. [[Otó I del Sacre Imperi Romano-Germànic]] va donar el bisbat al seu vassall Hartpert juntament amb nombrosos privilegis incloent-hi el control sobre el pas de Septimer, a l'època el punt de travessia principal a través dels [[Alps]] centrals. Aquests concessió reforçava el poder temporal del bisbat, i més tard esdevenia un príncep dins del [[Sacre Imperi Romanogermànic]].
Linha 76 ⟶ 82:
A l'època dels emperadors [[Hohenstaufen]] (segles XII i XIII), els bisbes de Chur van estar al seu costat, i per un temps i va haver dos bisbes alhora, sent l'altre nomenat pels papes. Al segle XIV Sigfrid von Gelnhausen adquiria la diòcesi imperial de Chur dels barons de Vaz i representava a l'emperador [[Enric VII del Sacre Imperi Romanogermànic]] a Itàlia.
El 1803 la seu es convertia en
== Llista de Bisbes de Chur ==
| |||