Diferència entre revisions de la pàgina «Blockbuster»

1.407 bytes afegits ,  fa 5 anys
cap resum d'edició
(Pàgina nova, amb el contingut: «'''Blockbuster''' (en anglès, literalment « que fa explotar el barri ») era en un principi un terme de l'argot teatral americà que qualificava una peça q...».)
 
== Història ==
En els anys 1950, el cinema americà és en dificultats a causa de la televisió que guanya terreny i l'assistència a les sales comença a caure. Hollywood respon a aquest problema amb espectacles més increïbles, una estètica més espectacular, utilitzant les noves tecnologies de l'època. Es reinventa el [[Technicolor]] (que neix el 1916), la [[estereofonia]] (a partir de 1958), els formats gegants [[Cinerama]], la [[Vistavision]], el [[Format 70 mm]], el SuperPanavision 70, el [[Dynarama]], el [[Warnerscope]] o el [[Cinemascope]]. Aquests nous formats i procediments són fortament utilitzats i desenvolupats per fer tornar les multituds en les sales. Ara són pantalles amples amb efectes especials, tota mena d'innovacions tècniques que serveixen a fer viure « psiquicament » a l'espectador el que es passa a la pantalla. Aquesta manera d'operar és molt eficaç. Les operacions de marketing són cada cop més grans i inventives. Aquesta penúria d'espectadors dóna una empenta a la creativitat al món del cinema, sobretot pel que fa a la comunicació al voltant de les pel·lícules. Els cartells són més treballats, es menciona en lletres majúscules en quin format es difon. Aquesta rivalitat entre estudis de producció i televisió s'ha perpetuat al llarg dels anys i la cultura del blockbuster s'ha desenvolupat.
 
En el medi del cinema, el terme ''blockbuster'' s'aplicava en principi a pel·lícules amb gran èxit al [[box office]] (''[[Quo vadis |Quo vadis]], ''[[Allò que el vent s'endugué]]'', ''[[Ben-Hur |Ben-Hur]]) i després ha designat per extensió una súper-producció d'alt pressupost que, per la seva distribució, els seus [[efectes especials]] o la campanya de publicitat que acompanya la seva estrena, atreu l'atenció dels mitjans de comunicació i del públic, tot i que la pel·lícula resulti ser un fracàs financer.
 
''[[El Padrí |El Padrí]]'' de [[Francis Ford Coppola]] marca un gir el 1972 revolucionant la distribució de les pel·lícules. La [[Paramount Pictures]] proposa a tots els exhibidors de totes les xarxes precomprar la seva pel·lícula i exhibir-la al mateix temps o abans de l'estrena als Estats Units, esglaonant en tres temps en tres xarxes de sales de cinema diferents, des de les grans ciutats al medi rural. A part de l'interès financer de la gestió (els productors només han d'esperar que la pel·lícula es retiri del cartell per recaptar els ingressos), aquesta manera de fer té per conseqüència reduir la durada de vida de la pel·lícula i la influència dels crítics de cinema<ref>[[Jean-Baptiste Thoret]] i Stéphane Bou, «Els blockbusters saben pensar? », emissió ''Durant les obres, el cinema resta obert'' a França Inter, 15 d'agost 2012</ref>.
 
== Referències ==
81.806

modificacions