Diferència entre revisions de la pàgina «Casa Padellàs»

Poso Rafel en lloc de Rafael que es com consta al seu testament. Afegeixo enllaç.
(Poso Rafel en lloc de Rafael que es com consta al seu testament. Afegeixo enllaç.)
A les col·leccions del Museu d'Història de Barcelona es conserven mostres dels antics paviments ceràmics de la Casa Padellàs, amb els escuts de Sabastida i Llull (una lluneta).
 
El 1584 la casa va passar a ser propietat de la familia Casamitjana. Un dels seus habitants fou el Conseller en cap de Barcelona Rafael[[Rafel Casamitjana i d'Erill]] (1651-1653). Per entroncament familiar amb els Casamitjana, durant el segle XVIII hi habità la familia Padellàs, de la qual rep el nom que s'ha mantingut fins al present. Durant la [[Guerra de Successió Espanyola]] Francesc de Padellàs i Pastors es va posar al servei de la causa borbònica. El seu fill, Bernardí de Padellàs i Puig, va ser ennoblit per [[Carles III d'Espanya]] l'any 1759. Bernardí de Padellàs ostentà el títol de Baró de Les Camposines i fou membre de l'[[Acadèmia de Bones Lletres]]. Al segle XIX hi habitava la familia Togores, emparentada amb els Padellàs per via matrimonial. Durant les primeres dècades del segle XX se succeïren diversos canvis de propietat fins que el 1928 va ser expropiada per l'Ajuntament de Barcelona.
 
Durant el període 1930-1931, i a causa de l'obertura de la [[Via Laietana]],<ref name="Gaceta Municipal de Barcelona">{{ref-publicació| cognom= FLORENSA I FERRER| nom = Adolf |enllaçautor=Adolf Florensa i Ferrer | article = La Barcelona que surge. Valoración del Barrio Gótico | publicació = [[Gaseta Municipal de Barcelona|Gaceta Municipal de Barcelona]] | lloc = Barcelona | exemplar = | data = 1950| pàgines = p. 629-633}}</ref> que posava en perill la seva conservació, es va traslladar, pedra a pedra, des de la seva original ubicació al carrer Mercaders fins a la [[plaça del Rei]] cantonada carrer del Veguer, on va substituir unes cases que es van considerar de menor interés arquitectònic.
30

modificacions