Tercera via (política): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 2:
En política, la '''Tercera Via''' és una posició [[política]] que intenta reconciliar les postures de dreta i esquerra per a defensar una síntesi variable de [[Dreta (política)|dreta]] econòmica i les polítiques socials d'[[Esquerra]].<ref>Bobbio, Norberto; Cameron, Allan.''Left and right: the significance of a political distinction''. University of Chicago Press, 1997. ISBN 0-226-06245-7, ISBN 978-0-226-06245-7. Pp. 8.</ref><ref>[http://news.bbc.co.uk/2/hi/458626.stm What is the Third way?]</ref> La Tercera Via va aparèixer com una reavaluació política des de diferents moviments polítics de centre-esquerra com a resposta als dubtes teòrics sobre la viabilitat econòmica de les polítiques d'[[Intervencionisme]] econòmic que anteriorment havien estat popularitzades pel [[Keynesianisme]] i que havien perdut popularitat arran de la [[Estagflació]] a les crisis dels [[anys 1970]] i l'auge del [[liberalisme econòmic]] i la Nova Dreta.<ref>Jane Lewis, Rebecca Surender. ''Welfare State Change: Towards a Third Way?''. Oxford University Press, 2004. Pp. 3-4, 16.</ref> La Tercera Via és promoguda per alguns moviments [[Socialdemocràcia|social democràtic]] i social liberals.<ref>James L. Richardson. ''Contending Liberalisms in World Politics: Ideology and Power''. Lynne Rienner Publishers, 2001 Pp. 194.</ref>
El destacat polític [[
La tercera via dóna suport a l'obtenció d'un major [[igualatarisme]] a la societat a través d'acció per augmentar la distribució d'habilitats, capacitats, i dotacions productives, tot rebutjant la redistribució d'ingresos com el mitjà per aconseguir aquest objectiu.<ref>Jane Lewis, Rebecca Surender. ''Welfare State Change: Towards a Third Way?''. Oxford University Press, 2004. Pp. 4.</ref> A més, Emfasitza un compromís en equilibrar pressupostos, proporcionant l'igualtat d'oportunitats combinada amb una èmfasi en el concepte de [[Responsabilitat moral|responsabilitat personal]], [[descentralització]] de poder de govern al nivell més baix possible, encoratjament de la [[Col·laboració público-privada]], millorar les condicions laborals, la inversió en [[desenvolupament humà]], protecció de [[Capital social (sociologia)|capital social]], i protecció de l'entorn.<ref>Pauline Vaillancourt Rosenau. ''The competition paradigm: America's romance with conflict, contest, and commerce''. Lanham, Maryland, USA; Oxford, England, UK: Rowman & Littlefield Publishers, Inc, 2003. Pp. 209.</ref>
|