Buenaventura Durruti: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Retiro informació sense referències
Línia 50:
El [[1917]], la [[Unió General de Treballadors]] (UGT) va organitzar una vaga en la qual Durruti va participar activament. El govern va cridar l'exèrcit per reprimir-la i hi van morir 17 treballadors, 500 persones en resultaren ferides i 2.000 empresonades sense judici. A causa d'açò, Durruti va haver d'exiliar-se a [[França]].
 
A l'exili, fins al 1920, va treballar de mecànic a [[París]], però va ser convençut per anar a la Rosa de Foc, és a dir, [[Barcelona]], per organitzar els treballadors barcelonins.{{Cal citació|data = setembre de 2014}} A Barcelonaon s'afilià a la [[Confederació Nacional del Treball]]. El [[1922]] formà juntament amb [[Joan García Oliver]] i [[Francisco Ascaso]] el grup [[Los Solidarios]], al qual se li imputà, un any més tard, l'assassinat del cardenal [[Juan Soldevila y Romero]], produït com a represàlia de l'assassinat de [[El noi del sucre|Salvador Seguí]]. Va fugir a l'[[Argentina]], l'[[Uruguai]] i altres països llatinoamericans i [[Europa|europeus]]. El juny del [[1926]], amb Ascaso i [[Gregorio Jover Cortés]], intentaren, sense èxit, assassinar [[Alfons XIII]] i foren empresonats durant 6 mesos.
 
El [[1931]] tornà a [[Espanya]] i es va integrar a la [[Federació Anarquista Ibèrica|Federación Anarquista Ibérica]] de la CNT-FAI —bel·ligerant amb la [[Segona República espanyola|II República]]— i que participà en les insurreccions de [[1932]] i [[1933]].