Viquipèdia

Ekkehard: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m Suprimida Categoria:Biografies; Afegida Categoria:Monjos usant HotCat
MF
Línia 1:
{{MF}}
=== Ekkehard I (910-973) ===
[[Fitxer:Walthariuslied.jpg|thumb|Ekkehard I]]
'''Ekkehard I''' (910-973) fou un monjo del monestir suís de Sant Gall autor de l’obra de [[Poesia narrativa|Poesia Narrativa]] Medieval, escrita a finals del segle X, el [[Waltharius]].▼
Ens referim així a un monjo del
▲monestir suís de Sant Gall autor de l’obra de [[Poesia narrativa|Poesia Narrativa]] Medieval, escrita a finals del segle X, el [[Waltharius]].
 
Allò que coneixem d’ell ens ho proporciona un altre Ekkehard que s’autoanomena IV, en referència al nostre autor que seria el I). Es tracta d’un monjo del mateix monestir que l’autor del Waltharius, uns anys després, el 1060, referint-s’hi en un escrit elaborat en el mateix monestir titulat ''Casus Sancti Galli'', al capítol 80.
Allò que coneixem d’ell ens ho
proporciona un altre Ekkehard que s’autoanomena IV, en referència
al nostre autor que seria el I). Es tracta d’un monjo del mateix
monestir que l’autor del Waltharius, uns anys després, el 1060,
referint-s’hi en un escrit elaborat en el mateix monestir titulat
''Casus Sancti Galli'', al capítol 80.
 
L’Ekkehard IV diu:
 
''“Escrivia a l’escola (referint-se a Ekkehard I) en vers pel seu professor, un xic maldestra, certament, perquè era, no pas de fora estant, sinó d’ànima, un xic jove, La Vida de Walther en té la mà coratjosa. Però, estant jo a [[Magúncia]], seguint ordres de l’arquebisbe Aribon, vaig corregir el seu treball, seguint les meves coneixences; donat que aquell tenia un origen bàrbar i la seva llengua particular, era d’ànima encara alemanya i, no s’acordava com cal, aleshores, a la transformació llatina”''
''“Escrivia a l’escola (referint-se a
Ekkehard I) en vers pel seu professor, un xic maldestra, certament,
perquè era, no pas de fora estant, sinó d’ànima, un xic jove, La
Vida de Walther en té la mà coratjosa. Però, estant jo a [[Magúncia]],
seguint ordres de l’arquebisbe Aribon, vaig corregir el seu
treball, seguint les meves coneixences; donat que aquell tenia un
origen bàrbar i la seva llengua particular, era d’ànima encara
alemanya i, no s’acordava com cal, aleshores, a la transformació
llatina”''
 
I, amb tot, la fractura dels [[hexàmetre]]s per alguns estudiosos (M. Wolf) seria una prova de que malgrat la correcció encara s’hi poden veure traces de l’[[al·literació]] pròpia de la tradició oral original, que haurien traspuat fins el text llatí.
I, amb tot, la fractura dels
[[hexàmetre]]<nowiki/>s per alguns estudiosos (M. Wolf) seria una prova de que
malgrat la correcció encara s’hi poden veure traces de
l’[[al·literació]] pròpia de la tradició oral original, que haurien
traspuat fins el text llatí.
 
Hi ha constància que als monestirs s’hi escrivien llibres llatins per a treballar o exercitar la versificació dels alumnes. També a Sant Gall. En un dels seus manuscrits, el núm. 303, de la seva Biblioteca, hi trobem un text anotat al marge que diu:
Hi ha constància que als monestirs
s’hi escrivien llibres llatins per a treballar o exercitar la
versificació dels alumnes. També a Sant Gall. En un dels seus
manuscrits, el núm. 303, de la seva Biblioteca, hi trobem un text
anotat al marge que diu:
 
''“Composició deguda al mestre.
Linha 59 ⟶ 37:
Erchembord va exercir el seu càrrec del 905 al 991.
 
S’havia arribat a pensar que Gerald fos l’autor del llibre <ref>SCHUMANN O. (1951) Waltharius Probleme, Ploss.
fos l’autor del llibre <ref>SCHUMANN O. (1951) Waltharius Probleme,▼
Ploss.
 
RABY, F. J. E.''(1957)'': A History of ''Secular''. ''Latin'' Poetry in the Middle
Ages. Second edition. 2 vols. Oxford.</ref> però si oferí el llibre a aquest bisbe▼
History of ''Secular''. ''Latin'' Poetry in the Middle▼
Ages. Second edition. 2 vols. Oxford.
▲</ref> però si oferí el llibre a aquest bisbe
hauria resultat graciós titllar-se a si mateix de “jove [[Cigala (insecte)|cigala]]”
(vv.1453-1454) En efecte l’autor es considera una jove cigala amb
Linha 98 ⟶ 72:
alguns estudiosos, sense proves fefaents.
 
==== Obra i fonts. ====
És autor de l’obra de Poesia Narrativa Medieval el Waltharius, escrita en hexàmetres llatins.
S’hi narra la fugida d’uns prínceps hostatges (Walther dels
Linha 136 ⟶ 110:
l’esmentat Epíleg.
 
==== BIBLIOGRAFIABibliografia ====
<nowiki>* Beck, J.W. (1908): [[Ekkehards Waltharius. Ein Kommentar]]. https://archive.org/details/ekkehardswalthar00ekkeuoft</nowiki>▼
Beck,
* WOLF. Alfred (1961): “''Ekkehard'' IV. und Notker Labeo.” Studia Neophilologica 33.▼
J.W. (1908): [[Ekkehards Waltharius. Ein Kommenta]]<nowiki/>r.
▲<nowiki>https://archive.org/details/ekkehardswalthar00ekkeuoft</nowiki>
 
; Partidaris de l'autoria de Gerald:
▲WOLF. Alfred (1961): “''Ekkehard'' IV. und Notker Labeo.” Studia Neophilologica 33.
▲fos* l’autor del llibre <ref>SCHUMANN O. (1951) Waltharius Probleme, Ploss.
▲* RABY, F. J. E.''(1957)'': A History of ''Secular''. ''Latin'' Poetry in the Middle Ages. Second edition. 2 vols. Oxford.
 
(1); PartidarisPartidari de l'autoria ded'Ekkehard Gerald:I
* ANGELO, ED (1992) Indagini sulla tecnica versificadora nell'esametro del Waltharius. Catania.▼
 
SCHUMANN O. (1951) Waltharius Probleme,
Ploss.
 
RABY, F. J. E.''(1957)'': A
History of ''Secular''. ''Latin'' Poetry in the Middle
Ages. Second edition. 2 vols. Oxford.
 
(2) Partidari de l'autoria d'Ekkehard I
 
ANGELO, ED (1992) Indagini sulla
▲tecnica versificadora nell'esametro del Waltharius. Catania.
 
[[Categoria:Monjos]]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Ekkehard»