Octavi Saltor i Soler: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de Lluistorra (discussió) a l'última versió de Walden69 |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
'''Octavi Saltor i Soler''' ([[Barcelona]], [[1902]] - [[1982]]) fou un [[escriptor]] i [[polític]] [[Catalunya|català]], llicenciat en lletres i en dret. El seu [[fons documental|fons]] personal es troba a l'[[Arxiu Nacional de Catalunya]].
Durant la dictadura de [[Miguel Primo de Rivera]] fou president de l'Associació Catalana d'Estudiants i militant de la [[Lliga Catalana (partit)|Lliga Catalana]], amb la qual fou tinent d'alcalde a Barcelona el 1935-1936. També fou membre de l'[[Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona]], de l'[[Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya]] i arxiver dels [[Jocs Florals]] de Barcelona.▼
▲Durant la [[dictadura de
En esclatar la [[guerra civil espanyola]] el 1936 s'exilià per raons de seguretat a Andorra, on fou magistrat del [[Tribunal Suprem de la Mitra d'Andorra]]. Durant la postguerra va mantenir semiclandestinament la celebració dels Jocs Florals, fins que es van restaurar el 1971. El 1944 també fou membre de la [[Junta Constructora del Temple Expiatori de la Sagrada Família]].▼
▲En esclatar la [[guerra civil espanyola]] el 1936 s'exilià per raons de seguretat a Andorra, on fou magistrat del [[Tribunal Suprem de la Mitra]] d'[[Andorra]]. Durant la postguerra va mantenir semiclandestinament la celebració dels Jocs Florals, fins que es van restaurar el 1971. El 1944 també fou membre de la [[Junta Constructora del Temple Expiatori de la Sagrada Família]].
Des del 1976 participà en l'intent de reorganitzar la [[Lliga Liberal Catalana]] i fou un dels oradors de l'[[Diada Nacional de Catalunya|Onze de Setembre]] celebrat a [[Sant Boi de Llobregat]] el 1976. A les [[eleccions generals espanyoles de 1977]] es va presentar per la coalició [[Lliga de Catalunya-Partit Liberal Català]], però no va obtenir cap escó. El 1979-1982 fou membre de la [[Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat de Catalunya]].
== Obra literària ==▼
Com a poeta era lligat al [[neosimbolisme]] i fou panegirista de [[Josep Maria López-Picó]]. També va escriure nombrosos articles periodístics i fou bon orador, tal com queda evidenciat en els seus epigrames [[acròstic]] com el que li va dedicar el seu amic, el poeta [[Carles Fages de Climent]]:<ref> Epigrames, Carles Fages de Climent, NORDEST LLIBRES, Figueres, 2002</ref>
▲== Obra literària ==
* ''Les idees literàries de la Renaixença catalana'' ([[1934]]), assaig
* ''Cendra votiva'' ([[1952]]), poesia
Linha 36 ⟶ 33:
== Fons personal ==
El seu [[fons documental|fons]] personal es conserva a l'[[Arxiu Nacional de Catalunya]]. El fons conté documentació generada i rebuda per Saltor; principalment, es tracta de documentació relacionada amb la seva activitat professional com a escriptor i amb la seva activitat política i social. En aquest sentit, el fons reuneix correspondència amb diverses personalitats del món cultural i polític, reculls de premsa, documentació personal (dietaris, factures, rebuts, etc.) i diversos dossiers temàtics. Destaca, tant pel seu volum com pel seu interès, la biblioteca i l'hemeroteca, les quals apleguen publicacions de temàtica jurídica, literària i històrica.<ref name="Fons">{{ref-web|url=http://extranet.cultura.gencat.cat/ArxiusEnLinia/fitxaFons.do?cerca=fons&codigrup=ANC&idarxiu=1&idfons=61 |consulta=Juny de 2013|títol=Octavi Saltor i Soler |editor=[[Arxiu Nacional de Catalunya]]}}</ref>
==Referències==
| |||