Bulgària del Volga: diferència entre les revisions

Els '''búlgars del Volga''' foren un poble turc, branca del poble búlgar que va fundar el [[regneRegne de Bulgària]] al [[Danubi]]. Els búlgars van arribar a les estepes al sud de [[Rússia]] durant les invasions dels [[huns]]; són esmentatesmentats per primer cop el [[481]] per [[Joan d'Antioquia]], quan van donar suport a l'emperador [[Zenó]] en la lluita contra els [[gots]]; llavors, vivien principalment entre el [[Riu Kuban|Kuban]] i el [[Palus Maeotis]] ([[Marmar d'Azov]]). Els bizantins van anomenar a les terres del Kuban '''''Gran Bulgària'''''.

A la mort del khan Kuvrat, el [[642]], el regneRegne búlgar es va partir segurament sota pressió del khanat dels [[khàzars]]. Una part dels búlgars va restar als seus assentament entre el Kuban i la mar d'Azov fins al segle X, territori que ara fou anomenat pels bizantins i russos com a '''''Bulgària Negra''''', i foren progressivament absorbits pels magiars, petxenegs i cumans; un grup més important va deixar aquestos assentaments per dirigir-se sota direcció del khan Isperukh cap a la regió del Danubi i els [[Balcans]], on es van barrejar amb els eslaus del sud (més nombrosos) i van fundar un regne (Regne de Bulgària, anomenat '''''Burdjan''''' pels cronistes musulmans). I un tercer grup, el més reduït numèricament, va pujar el riu [[Volga]] cap al nord i es va instal·lar a la confluència amb el [[riu Kama]], on van sotmetre a la població local finesa, formanti formaren un estat conegut com el ''khanat dels'' Búlgars''búlgars del Volga'', anomenat pels cronistes musulmans com [[Bulghar|''Bulghar'']], nom donat també a la vila on van establir la seva capital. Les seves fronteres no foren mai definides per cap dels autors que en fan referència, però se sap que al nord vivien els wisu o ve's (finougrians, modernament anomenats [[veps|''veps'']]) i els yura o yugra, que generalment estigueren sotmesos pels búlgars del Volga; a l'est, els badjirts (els moderns [[baixkirs]]), també sotmesos als búlgars; al sud-est, els [[petxeneg]]s i [[ghuzz]], que eren independents; a l'oest, entre els búlgars i els khàzars, vivien els burdes (burdas o burtas) ancestres dels [[mordvins]], que eren vassalls dels khàzars, i més tard foren sotmesos pels búlgars; a l'oest, vivien també (més al sud dels mordvins) tribus d'eslaus o russos, algunes de les quals estigueren sotmeses als búlgars.

Els búlgars del Volga estaven dividits en tres hordes principals: els barsula, els ishkil (o askil) i els bulkar; també sse n'esmenten dos grups menors, els suwar i els al-barandjar. El sobirà portava el títol de ''yiltuwar'' (turc ''alteber'', segons les inscripcions de l'[[Orkhon]]), elcosa que indicaria que era un sobirà subordinat (probablement al khan khàzar, ja que pagaven un tribut en pells i un fill delde l'alteber vivia com a ostatge a la cort del khan khàzar). No van assolir la completa independència fins a la caiguda del [[Khàzars|khanat khàzar]] el [[965]]. Llavors, com que tenia una aliança amb el califa de [[Bagdad]], va agafar el títol d{{'}}''amir''. El [[964]], la conca del Volga va patir una expedició del príncep rus de [[Kíev]] Sviatoslav, però l'estat es va recuperar de la devastació patida.

Cada tribu dels búlgarbúlgars, de fet, formava un subestat virtualment independent. El [[1183]], un príncep búlgar estava aliat als [[cumans]] i feia la guerra a Bulghar (Bolgary) i, uns anys després, en temps dels mongols, un segon estat búlgar es va constituir amb el nom de ''Djuke-Tau'' (Zhukotin). La noblesa del país, la formaven la família reial, els caps tribals i les 500 famílies més poderoses.

A la meitat del segle X, era ''yiltuwar'' Almush ibn Shilki quequi fou el primer que va agafar el títol d{{'}}''amir'' i va canviar el seu nom a ''Djafar ibn Abd Allah''. El va succeir el seu fill Mikail ibn Djafar. Per les monedes, es coneixen els noms de tres altres emirs: Talib ibn Ahmad, Mumin ibn Ahmad i Mumin ibn al-Hasan. Una segona expedició del príncep de Kíev, Vladímir (fill de Sviatoslav), el [[985]], no fou tan devastadora com la primera. El [[1006]], '''Bulgària del Volga''' i KievKíev van signar un tractat de comerç; els conflictes comercials van comportar repetides guerres entre russos i búlgarbúlgars a patirpartir de la segona meitat del segle XI. El [[1088]], els búlgars van ocupar la ciutat russa de Murom, de manera temporal, però després els búlgars van quedar a la defensiva i els russos van assetjar la ciutat de Bulghar el [[1120]], [[1164]], [[1172]], [[1183]] i [[1220]], mentre que els búlgars només van fer dosdues ofensives, el [[1107]] contra [[Suzdal]], i el [[1218]], en què van saquejar Ustyug, situada força al nord. La invasió mongola va aturar les lluites entre búlgars i russos.

== Invasió mongolmongola de Bulgària del Volga ==

El mongols, després de la victòria sobre els russos aen la [[batallaBatalla del riu Kalka]], el [[1224]], es van girar contra els búlgars, però aquestos els van fer caure aen diverses emboscades i els van causar fortes pèrdues. Això va provocar la venjança dels mongols; el [[1229]], l'avantguarda búlgara va ser derrotada pels mongols a la vora del riu Yayik ([[riu Ural]]) i, el [[1236]], segons les cròniques musulmanes, o el [[1237]] segons les russes, els mongols van atacar Bulghar i la van destruir i van aniquilar l'estat búlgar, que fou incorporat als dominis de [[Batu Khan]] de l'[[Horda d'Or]].

La ciutat de Bulghar es va reconstruir i va recuperar la seva prosperitat força aviat. Les troballes arqueològiques demostren que era prosperapròspera a la segona meitat del segle XIII i al segle XIV, però en algun moment, per causes desconegudes, la ciutat fou progressivament abandonada, potser per l'ascens de [[Kazan]] (anomenada de vegades nova''Nova Bulghar'', rus: Novyi Bulgar), fundada per Batu Khan. [[Tamerlà]] la va ignorar el [[1395]] i, el [[1399]], els russos la van acabar destruint quasi totalment. Kazan fou escollida per Ulugh Muhammad (mort el [[1446]]) com a capital d'un khanat derivat de l'Horda d'Or, i Bulghar no va tenir opció a recuperar-se.