Io (satèl·lit): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: composada > composta
m Corregit: composats > composts
Línia 25:
'''Io''' és el més interior dels quatre [[satèl·lits galileians]] del planeta [[Júpiter]]. És el tercer satèl·lit més gran del planeta i el quart de tot el [[sistema solar]], el que té la major densitat i és l'objecte més sec conegut del sistema. Fou descobert el 1610 i batejat en honor a la nimfa mitològica [[Io (nimfa)|Io]], una sacerdotessa de [[Hera]] que es convertí en una de les amants de [[Zeus]].
 
Amb més de 400 [[Volcà|volcans]] actius, Io és l'objecte geològicament més actiu del sistema solar.<ref name="book">{{ref-llibre|títol=Encyclopedia of the Solar System|capítol=Io: The Volcanic Moon|autor=Rosaly MC Lopes|editorial=Academic Press |data=2006|editor=Lucy-Ann McFadden, Paul R. Weissman, Torrence V. Johnson |pàgines=419–431 |isbn=978-0-12-088589-3 }}</ref><ref name="Lopes2004">{{ref-publicació|títol=Lava lakes on Io: Observations of Io’s volcanic activity from Galileo NIMS during the 2001 fly-bys |publicació=Icarus |cognom=Lopes |nom=R. M. C. |display-authors=etal |pàgines=140–174 |volum=169 |exemplar= 1|data=2004 |doi=10.1016/j.icarus.2003.11.013 |bibcode=2004Icar..169..140L }}</ref> Aquesta activitat geològica extrema es deu a l'escalfament de marea que causa la fricció generada a l'interior d'Io, estirat entre Júpiter i els altres satèl·lits galileians ([[Europa (satèl·lit)|Europa]], [[Ganimedes (satèl·lit)|Ganimedes]] i [[Cal·listo (satèl·lit)|Cal·listo]]). Alguns volcans produeixen columnes eruptives de [[sofre]] i [[diòxid de sofre]] que arriben fins a 500 km per sobre la superfície. La superfície d'Io també està dotada de més de 100 muntanyes formades per la forta compressió a la base de la seva escorça de silici; alguns d'aquests cims són més elevats que el [[Mont Everest]].<ref name="Schenk2001">{{ref-publicació|cognom=Schenk |nom=P. |display-authors=etal |data=2001 |títol=The Mountains of Io: Global and Geological Perspectives from ''Voyager'' and ''Galileo'' |publicació=Journal of Geophysical Research |volum=106 |exemplar=E12 |pàgines=33201–33222 |doi=10.1029/2000JE001408 |bibcode=2001JGR...10633201S }}</ref> A diferència de la majoria de satèl·lits del sistema solar exterior, que estan majoritàriament composatscomposts per gel, Io està format principalment per roca de silicat, que envolta un nucli de ferro fos o sulfur de ferro. La major part de la superfície d'Io està composta per planures extenses recobertes de sofre i diòxid de sofre solidificat.
 
El vulcanisme d'Io és responsable de molts dels seus trets únics. Les seves columnes eruptives i rius de lava produeixen canvis susceptibles a la superfície i acoloreixen la superfície en diversos tons subtils de groc, vermell, blanc, negre i verd, generalment per mor dels [[al·lòtrop]]s i composts del sofre. Diversos rius de lava extensos, alguns de més de 500 km de longitud, també marquen la superfície. Els materials produïts per aquest vulcanisme generen l'atmosfera prima i irregular d'Io i la vasta [[magnetosfera de Júpiter]]. Les ejeccions volcàniques d'Io també produeixen un gran [[torus de gas]] al voltant de Júpiter.