Alejandro Pidal y Mon: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 51:
En 1887 participa al debat sobre la llei que estableix el [[judici per jurats]] para determinats delictes, oposant-se a la fórmula proposada pel ministre de Gracia i Justícia, [[Manuel Alonso Martínez|Alonso Martínez]].
El 3 de març de 1891 és nomenat president interí del [[Congrés dels Diputats]] i el 20 d'abril definitiu. Ocuparà la Presidència fins al 12 de desembre de 1892. Serà president per segona vegada des del 12 de maig de 1896 fins a l'1 de juliol de 1897. I per tercera i última vegada des del 3 de juny de 1899 fins al 3 d'abril de 1900. El 5 de novembre d'aquest mateix any és nomenat ambaixador davant la Santa Seu. El 18 de gener de 1902 presenta la renúncia al lloc, davant el projecte de modificació del [[Concordat]] que promou el govern [[Sagasta]], i torna a Madrid.
En 1897, quan mor assassinat [Cánovas, el nom de Pidal és considerat per liderar el [[Partit Conservador (Espanya)|Partit Conservador]], però la prefectura recau definitivament en [[Francisco Silvela]]. Després de la retirada d'aquest de la vida pública, en 1903, recolzarà [[Antoni Maura]], a qui Silvela designa com a successor. El 3 de gener de 1898 accepta la presidència del [[Cercle Conservador de Madrid]]. El 8 de maig de 1905 dóna lectura en la sessió commemorativa del [[Quixot]] presidida pel rei en l'Acadèmia Espanyola al discurs inconclòs de l'escriptor [[Juan Valera]], que acabava de morir.
En la legislatura de 1905-1906 va ser nomenat conseller d'Estat per al bienni 1906-1908. En 1906 s'enfronta a [[Marcelino Menéndez y Pelayo]] -que l'havia proposat com a acadèmic en 1902 i al discurs de recepció del qual en la de Ciències Morals i Polítiques havia contestat en 1894- per al càrrec de Director de l'Acadèmia, malgrat demanar-li diversos escriptors que retirés la seva candidatura. Enmig de fortes crítiques de la premsa, resulta escollitt primer de forma interina i després definitiva, provocant un distanciament cada vegada major amb l'historiador càntabre.
== Bibliografia ==
| |||