Batalla de Montaperti: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
correcció
correcció
Línia 18:
}}
|resultat=Decisiva victòria [[Güelfs i gibel·lins|gibel·lina]]
|bàndol1=[[Güelfs]] <br>[[Fitxer:Flag of Florence.svg|20px|border|Florència]] [[República de Florència]] <br>Aliats [[Toscana|toscans]]
|bàndol2=[[Gibel·lins]] <br>[[Fitxer:Bandera de Siena.png|20px|border|República de Siena]] [[República de Siena]] <br>[[Fitxer:Flag of the Republic of Pisa.svg|20px|República de Pisa]] [[República de Pisa]] <br>[[Fitxer:Armoiries Manfred de Sicile.svg|20px|Regne de Sicília]] [[Regne de Sicília]]
|general1=[[IacopinoFitxer:Flag of Florence.svg|20px|border|Florència]] [[Iacopí Rangoni]]
|general2=[[Provenzano Salvani]] <br>[[Fitxer:Bandera de Siena.png|20px|border|República de Siena]] [[Farinata degli Uberti]] <br>[[Giordano d'Anglano]]
|força1 = 30.000 infanteria <br>3.000 cavalleria
|força2 = 18.000 infanteria <br>1.800 cavalleria
Línia 27:
|baixes2 =
}}
La ''' Batalla de Montaperti ''' es va lliurar el [[4 de setembre]] de [[1260]] entre les repúbliques de [[República de Florència|Florència]] i [[República de Siena|Siena]] en la [[Toscana]] com a part del conflicte entre els [[güelfs i gibel·lins]]. Va guanyar notorietat per un acte de traïció que va canviar el curs de la batalla, que va ser immortalitzada per [[Dante Alighieri]] en el seu poema la '' [[Divina Comèdia]]. ''.
 
== Güelfs i gibel·lins ==
{{AP|Güelfs i gibel·lins}}
Els güelfs i gibelinsgibel·lins van ser faccions almenys nominalment donant suport al [[Papat]] i el [[Sacre Imperi Romà]] respectivament en [[Itàlia]] durant els segles XII i XIII, en la pràctica, la divisió entre aquestes faccions sovint tenien més que veure amb rivalitats locals que amb l'hostilitat entre el papat i l'imperi.
 
A mitjan segle XIII, els güelfs van dominar a Florència mentre que els gibel·lins controlaven Siena. En 1258, els güelfs van aconseguir expulsar de Florència als últims gibel·lins amb qualsevol poder real, a això li va seguir l'assassinat de Tesaurus Beccharia, [[Vallombrosa|Abat de Vallombrosa]], que va ser acusat de tramar el retorn dels gibel·lins.
 
La disputa va arribar a un punt crític dos anys després quan els florentins, recolzats pels seus aliats d'al voltant de Toscana ([[Bolonya]], [[Prato]], [[Lucca]], [[Orvieto]], [[San Gimignano]], [[San Miniato]], [[Volterra]] i [[Colle Val d'Elsa]]), van moure un exèrcit d'al voltant de 35.000 homes cap a Siena. Els sieneses van demanar ajuda al reia [[ManfredoManfred I de Sicília]], qui va proporcionar un contingent de cavalleria pesada mercenària [[Sacre Imperi Romà|alemanya]]. Les forces sieneses eren dirigides per [[Farinata degli Uberti]], un gibelinogibel·lí florentí exiliat. Fins i tot amb aquests reforços, però, només van poder reunir un exèrcit de 20.000 homes.
 
== Batalla ==
Els dos exèrcits es van trobar al turó de Montaperti, als afores de Siena, en el matí del [[4 de setembre]]; al capdavant de l'exèrcit [[República de Siena|sienès]] hi havia la formidable cavalleria mercenària germànica. La batalla va durar furiosament durant tot el dia, però malgrat el nombre superior, els [[República de Florència|florentins]] van ser incapaços de fer progressos contra els determinats sienesos. A la tarda, quan els florentins s'esgotaren en les línies defensives de l'oponent, les forces sieneses van llançar el seu contraatac, dirigides pel comte d'Arres.
 
Encara que aparentment imprudents, els sienesos estaven confiats a contraatacar amb tal desavantatge numèric perquè la seva càrrega va ser un senyal per un membre de l'exèrcit florentí, [[Bocca degli abatreAbati]], que lluitava per Florència amb els güelfs, però era un gibelígibel·lí de cor, i al senyal de contraatac va creuar les línies florentines cap al [[portaestendard]] de l'exèrcit florentí i va tallar la seva mà, fent que caigués la bandera florentina. En elaquella clima militar del dia,època l'estendard era important, doncs les tropes no usaven uniformes, de manera que l'estendard servia com a forma de saber on era el líder i que encara estava fora de perill i al comandament, de manera que la pèrdua del seu estendard va fer que en l'exèrcit florentí s'estengués el pànic.
 
Aprofitant aquesta oportunitat dins de la confusió, centenars de gibel·lins florentins van atacar als seus compatriotes güelfs acordmentre carregava el principal exèrcit sienès, i els florentins van ser aixafats, perseguits pels seus enemics mentre fugien. S'estima que van morir uns 15.000 homes.
 
Després de la batalla, els soldats alemanys en l'exèrcit sienés van usar part de la seva paga per fundar l'[[San Giorgio (Siena)|església de Sant Giorgio]] en Pantanet, els alemanys usaven la crida a Sant Jordi com a crit de batalla.<ref > Gerald Parsons, 2004, '' Siena, Civil Religion, and the sienesa '' Ashgate Press ISBN 0-7546-1516-2 page 21 </ref>
 
== La batalla a la ''Divina Comèdia'' ==
Mentre que estava rastrejant pels fitxers florentins durant el segle XIV, [[Dante Alighieri]] (que era güelf) va llegir sobre la batalla d'un relat per Giovanni Villani, un comerciant florentí i historiador, i va descobrir aquest acte de traïció. Com a resultat d'això va reservar un lloc dins del novè cercle de l'[[Infern]] per al traïdor Bocca degli abatreAbati en el seula '' [[Divina Comèdia]]: '':
 
: '' Quan un altre va cridar: Què tens, Bocca, ''
Línia 56:
: '' portaré de tu notícies debò. ''<ref> [http://es.wikisource.org/wiki/La_Divina_Comedia:_El_Infierno:_Canto_XXXII Cant XXXII] en wikisource. </ref>
 
El comandant gibelinogibel·lí Farinata degli Uberti també està confinat en l'Infern de Dante, no per la seva conducta en la batalla, sinó per la seva suposada adhesió [[heretgia|herètica]] a la filosofia de [[Epicur]].
 
== Referències ==
Línia 62:
 
== Vegeu també ==
* [[Dante|Dante Alighieri]]
* [[Güelfs i gibel·lins]]
* [[Manfred I de Sicília]]
* [[República de Siena]]