|
| Odour = Aromàtic, com de gasolina
| Density = 0,8765(20) g/cm<sup>3</sup><ref name="handbook13">{{RubberBible86th}}</ref>
| Solubility = 1,53 g/L (0 °C)<br> 1,81 g/L (9 °C)<br> 1,79 g/L (15 °C)<ref>{{cite journal ref-publicació|last1cognom1=Arnold |first1nom1=D. |last2cognom2=Plank |first2nom2=C. |last3cognom3=Erickson |first3nom3=E. |last4cognom4=Pike |first4nom4=F. |titletítol=Solubility of Benzene in Water |yearany=1958 |journalpublicació=Industrial & Engineering Chemistry Chemical & Engineering Data Series |volumevolum=3 |issueexemplar=2 |pagespàgines=253–256 |doi=10.1021/i460004a016}}</ref><!--1st ref is most comprehensive but is paywalled---><ref>{{cite journal ref-publicació|last1cognom1=Breslow |first1nom1=R. |last2cognom2=Guo |first2nom2=T. |titletítol=Surface tension measurements show that chaotropic salting-in denaturants are not just water-structure breakers |yearany=1990 |journalpublicació=Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America |volumevolum=87 |issueexemplar=1 |pagespàgines=167–9 |pmid=2153285 |pmc=53221 |doi=10.1073/pnas.87.1.167|bibcode = 1990PNAS...87..167B }}</ref><ref>{{cite book ref-llibre|last1cognom1=Coker |first1nom1=A. Kayode |last2cognom2=Ludwig |first2nom2=Ernest E. |titletítol=Ludwig's Applied Process Design for Chemical And Petrochemical Plants |url=https://books.google.com/books?id=N8RcH8juG_YC&pg=PA114 |accessdateconsulta=2012-05-31 |volumevolum=1 |yearany=2007 |publishereditorial=Elsevier |isbn=0-7506-7766-X |pagepàgina=114}}</ref><br> 1,84 g/L (30 °C)<br> 2,26 g/L (61 °C)<br> 3,94 g/L (100 °C)<br> 21,7 g/kg (200 °C, 6,5 MPa)<br> 17,8 g/kg (200 °C, 40 MPa)<ref name=chemister>http://chemister.ru/Database/properties-en.php?dbid=1&id=644</ref>
| SolubleOther = Soluble en [[alcohol]], [[cloroform|CHCl<sub>3</sub>]], [[tetraclorur de carboni|CCl<sub>4</sub>]], [[èter dietílic]], [[acetona]], [[àcid acètic]]<ref name=chemister />
| Solubility1 = 5,83 g/100 g (20 °C)<br> 6,61 g/100 g (40 °C)<br> 7,61 g/100 g (60 °C)<ref name=chemister />
| Solvent1 = etanodiol
| Solubility2 = 20 °C, solution in water:<br> 1,2 mL/L (20% v/v)<ref name=sioc>{{cite bookref-llibre|last cognom= Seidell|first nom= Atherton|last2 cognom2= Linke|first2 nom2= William F.|year any= 1952|title títol= Solubilities of Inorganic and Organic Compounds|publisher editorial= Van Nostrand|url = [https://books.google.com/books?id=k2e5AAAAIAAJ Google Books]|accessdate consulta= 2014-05-29}}</ref>
| Solvent2 = etanol
| Solubility3 = 20 °C, solució en aigua:<br> 7.69 mL/L (38.46% v/v)<br> 49.4 mL/L (62.5% v/v)<ref name=sioc />
==Descobriment==
La paraula "benzè" deriva històricament del [[benjuí]], una resina aromàtica originària del sud-est d'Àsia i coneguda pels farmacèutics europeus i perfumistes des del segle XV. "Benjuí" en si és una corrupció de l'expressió àrab "Luban Jawi", o "encens de Java". Per sublimació del benjuí es va obtenir una substància àcida, l'[[àcid benzoic]]. Els hidrocarburs derivats de l'àcid benzoic per tant va adquirir el nom de benzina, benzol o benzè.<ref name=rocke>
{{Citar ref-publicació |cognom=A. J. Rocke |nom= |article=Hypothesis and Experiment in the Early Development of Kekule's Benzene Theory |publicació=Annals of Science |volum=42 |exemplar=4 |data=1985 |pàgines=355–81 |id={{DOI|10.1080/00033798500200411}} }}</ref>
[[Michael Faraday]] fou el primer a aïllar i identificat el benzè el 1825 en els residus oliosos derivats de la producció del [[gas ciutat]] anomenant-lo ''bicarburet of hydrogen''.<ref>{{Citar ref-publicació |cognom= [[Michael Faraday|M. Faraday]]|article=On New Compounds of Carbon and Hydrogen, and on Certain Other Products Obtained during the Decomposition of Oil by Heat |publicació=[[Philosophical Transactions of the Royal Society of London]]|volum=115 |data=1825 |pàgines=440–466 |id={{doi|10.1098/rstl.1825.0022|jstor=107752}} }}</ref><ref>{{Citar ref-publicació |cognom= R. Kaiser |article=Bicarburet of Hydrogen. Reappraisal of the Discovery of Benzene in 1825 with the Analytical Methods of 1968 |publicació=Angewandte Chemie International Edition in English |volum=7| exemplar=5|data=1968 |pàgines=345–350 |id={{doi|10.1002/anie.196803451}} }}</ref> El 1833, [[Eilhard Mitscherlich]] es produeix a través de la destil·lació de l'àcid benzoic (de benjuí) i calç. Mitscherlich va donar el compost el nom de la benzina<ref>{{Citar ref-publicació |cognom= E. Mitscherlich |article=Ueber das Benzol und die Säuren der Oel- und Talgarten |publicació=[[Liebigs Annalen|Annalen der Pharmacie]]|volum=9|exemplar=1 |data=1834 |pàgines=39–48 |id={{doi|10.1002/jlac.18340090103}} }}</ref> El 1836, el químic francès Auguste Laurent nom de la substància "feno". Aquesta paraula és l'arrel de la paraula el [[fenol]], que es hidroxil el benzè, i fenil, que és el radical format per l'abstracció d'un àtom d'hidrogen (H * de radicals lliures) de benzè.
El 1845, [[Charles Mansfield]], treballant sota la direcció d'[[August Wilhelm von Hofmann]], va aïllar el benzè del quitrà d'hulla. Quatre anys més tard, Mansfield va començar la primera producció a escala industrial de benzè, basat en el mètode del quitrà d'hulla. A poc a poc entre els químics es va desenvolupar la sensació que una sèrie de productes relacionats amb el benzè representaven una família de substàncies químiques. El 1855 August Wilhelm Hofmann va utilitzar la paraula "[[aromaticitat]]" per designar aquesta relació famíliar, degut a la propietat característica de molts dels seus membres de tindre una forta olor.
| 