Diferència entre revisions de la pàgina «Bullanga de 1835»

1.450 bytes afegits ,  fa 4 anys
Ampliació
(Inicio)
 
(Ampliació)
Les '''bullangues de 1835''' foren unes revoltes contra els ordes religiosos fonamentalment pel seu recolzament als [[carlisme|carlins]] durant la [[Primera Guerra Carlina|guerra civil]].
 
== Antecedents ==
Les primeres accions violentes pròpiament anticlericals explotaren a finals del [[Trienni Liberal]] quan s'assassinaren diversos clergues. Amb el retorn de l'absolutisme el 1823 l'episcopat féu una gran depuració dels sectors liberals del clergat català, decantant definitivament l'Església catalana cap a les posicions més conservadores.<ref name="GEC">{{GEC|0078884|anticlericalisme}}</ref>
Amb el retorn de l'absolutisme el 1823 l'episcopat féu una gran depuració dels sectors liberals del clergat català, decantant definitivament l'Església catalana cap a les posicions més conservadores.<ref name="GEC">{{GEC|0078884|anticlericalisme}}</ref>
 
== La bullanga ==
Amb la bullanga de 1835 tingué lloc la gran crema de convents i l'assassinat d'alguns frares.
 
A [[Reus]], el [[19 de juliol]], membres liberals de la Milícia Urbana havien estat assassinats als afores de la ciutat per un grup de carlins i com a revenja foren cremats dos convents i es va disparar contra les cases d'alguns absolutistes, resultant en 21 morts.
 
A [[Barcelona]], el [[25 de juliol]], la plaça del Torín de la Barceloneta visqué uns aldarulls, que s'extengueren al convent de la Mercè, el convent de Sant Francesc i el convent de Santa Mònica, mentre les tropes de la [[Drassanes de Barcelona|caserna de les drassanes]] van mantenir una actitud passiva, i al vespre es va començar a calar foc als Trinitaris Descalços, el convent de de Sant Josep, els Agustins Calçats, el Convent del Carme i el convent de Santa Caterina.
 
El 27 de juliol, el general [[Manuel de Llauder i de Camín|Manuel de Llauder]] entrà a Barcelona amb la intenció de restablir l'ordre, però va fugir a [[Mataró]] i envià el [[Pere Nolasc de Bassa i Girona|general Bassa]] a Barcelona com a emissari per de nou, intentar altre cop restablir l'ordre, que fou assassinat el [[5 d'agost]]<ref>{{GEC|0008150|Pere Nolasc de Bassa i Girona}}</ref> mentre es cremava la fàbrica de Bonaplata i s'enderrocà l'estàtua de [[Ferran VII d'Espanya|Ferran VII]].
 
== Conseqüències ==
104.889

modificacions