Diferència entre revisions de la pàgina «Bullanga de 1835»

Ampliació
(Ampliació)
(Ampliació)
Amb la bullanga de 1835 tingué lloc la gran crema de convents i l'assassinat d'alguns frares.
 
A [[Reus]], el [[19 de juliol]], membres liberals de la Milícia Urbana havien estat assassinats als afores de la ciutat per un grup de carlins i com a revenja foren cremats dos convents i es va disparar contra les cases d'alguns absolutistes, resultant en 21 morts.<ref name=torin/>
 
A [[Barcelona]], el [[25 de juliol]], la plaça del Torín de la Barceloneta visqué uns aldarulls, que s'extenguerenestengueren al convent de la Mercè, el convent de Sant Francesc i el convent de Santa Mònica, mentre les tropes de la [[Drassanes de Barcelona|caserna de les drassanes]] van mantenir una actitud passiva, i al vespre es va començar a calar foc als Trinitaris Descalços, el convent de de Sant Josep, els Agustins Calçats, el Convent del Carme i el convent de Santa Caterina.<ref name=torin/>
 
El 27 de juliol, el general [[Manuel de Llauder i de Camín|Manuel de Llauder]] entrà a Barcelona amb la intenció de restablir l'ordre, però va fugir a [[Mataró]] i envià el [[Pere Nolasc de Bassa i Girona|general Bassa]] a Barcelona com a emissari per de nou, intentar altre cop restablir l'ordre, que fou assassinat el [[5 d'agost]]<ref>{{GEC|0008150|Pere Nolasc de Bassa i Girona}}</ref> mentre es cremava la fàbrica de Bonaplata i s'enderrocà l'estàtua de [[Ferran VII d'Espanya|Ferran VII]].
 
== Conseqüències ==
El govern central va acabar dimitint després d'aquests fets,<ref name=torin>{{ref-web |cognom=Cortijo |nom=Dani |url=http://www.altresbarcelones.com/2010/10/la-broma-del-torin-la-primera-bullanga.html |títol=La Broma del Torín. La primera bullanga barcelonina l'any 1835 |consulta= |obra=Altres Barcelones |editor= |data=6/10/2010 |llengua= }}</ref> i la crema dels convents va catalitzar el posterior procés d'exclaustració de moltes comunitats monàstiques i la [[Desamortitzacions espanyoles|desamortització]] dels seus béns, aprovada per les Corts el [[1836]] i el [[1837]], suprimint la majoria de comunitats (a Catalunya 193).<ref name="Diccionari">''Diccionari d'Història de Catalunya''; ed. 62; Barcelona; 1998; ISBN 84-297-3521-6; p. 47</ref> En aquell moment a [[Mallorca]] s'enderrocaren diverses esglésies i convents entre 1835 i 1837.<ref name="GEC"/> Aquests fets traumatitzaren el catolicisme i foren la causa que amb el temps aparegués una [[historiografia]] [[clericalisme|clericalista]] preocupada per reconstruir la seva memòria històrica.<ref group="nota">Per exemple el canonge [[Gaietà Barraquer i Roviralta]].</ref><ref name="Diccionari"/>
 
== Notes ==
104.889

modificacions