Jean-Baptiste Labat: diferència entre les revisions

'''Jean-Baptiste Labat''' - de vegades anomenat simplement, '''Père Labat''' - ([[París]], 1663 – [[6 de gener]] de [[1738]]) va ser un clergue, botànic i botànicmatemàtic francès. Labat va ser també un matemàtic. Ajudà el botànic [[Charles Plumier]]. Els seus llibres van ser molt venuts als futurs Estats Units com ''Nouveau voyageVoyage aux ilesisles Françoises de l'AmeriqueAmérique'' (6 vols., Paris, 1722; i ''Voyage du Chevalier Demarchais en Guinee, iles voisines, et a Cayenne, fait en 1725, 1726, et 1727'' (4 vols., Paris, 1730). Sobre l'Àfrica publicà ''Nouvelle relation de l'Afrique occidentale'' (Paris, 1728) i ''Relation historique de l'Ethiopie occidentale'' (Congo, Angola, Matamba Pare Cavazzi, Cap. ([[París|Paris]], 1732). El gènere de la família [[Sapotaceae]] ''[[Labatia]]'', va ser descrit el 1788, i va rebre el nom de Labat.

Entrà en l'orde dels [[Orde de Predicadors|dominics]] als 20 anys d'edat. Va ser missioner durant molts anys i predicà en diverses esglésies de França.

El 1693, va rebre permís dels seus superiors per viatjar a les Índies Occidentals, que aleshores estaven sota el domini francès. El 29 de gener de 1694, va arribar [[Martinica]] on assistí una parròquia a [[Macouba]]. A MartiniqueMartinica, Labat va idear mètodes perd'obtenció produir elde sucre que van durar molts anys.

El 1696 viatjà a [[GuadeloupeGuadalupe (França)|Guadalupe]], i va ser nomenat procurador-general de tots els convents dominics de les [[Antilles]] (''Procureur syndic des îles d'Amérique'') fins a la seva tornada a MartiniqueMartinica.

Com a enginyer visità les Antilles des de [[Grenada]] a la [[Hispaniola]]. A Labat li va desagradar l'esclavisme."<ref>{{ref-web|url=http://www.sacred-texts.com/afr/vao/vao05.htm |títol='&#39;Nouveau Voyage aux Isles de l'Amérique'&#39;, Vol. II |editor=Sacred-texts.com |data= |consulta=2012-07-25}}</ref>

Tanmateix, Labat com a propietari de la finca de Fonds-Saint-Jacques de Martinica va modernitzar la indústria del sucre però utilitzant esclaus.<ref>Aurélia Montel, Le Père Labat viendra te prendre… (Paris: Maisonneuve et Larose, 1996), 37</ref><ref>{{ref-web|url=http://sonoma-dspace.calstate.edu/bitstream/handle/10211.1/424/Toczyski_Nav.pdf?sequence=1 |títol=Suzanne C. Toczyski, Navigating the Sea of Alterity: Jean-Baptiste Labat’s Nouveau Voyage aux îles |data= |consulta=2012-07-25}}</ref> Fonds-Saint-Jacques va ser considerat durant molt de temps comuncom un model a imitar. A MartiniqueMartinica, LAla memòria de Labat es conserva en el vocabulari: ''La Tour du père Labat'' ("molí de vent"); ''les chaudières Père Labat'' ("les calderes de Père Labat") o l'estàndard de destil·lació conegut com ''type Père Labat''.

Ell mateix va defensar amb canons Guadeloupe, durantDurant l'atac britànic a l'illa de 1704, defensà Guadalupe comandant una bateria de canons.

L'any 1706, Labat tornà a Europa,. vaVa estar diversos anys a [[Bolonya]] i després a Roma., Tornàper acabar establint-se a París el 1716.Publicà en 6 volums ''Nouveau Voyage aux isles Françoises de l'Amérique'', París 1722.

*{{en}} [http://www.rmmn.org/documnts/fplrp/fplrp416.pdf WOODWood ANATOMYAnatomy OFof THEthe NEOTROPICALNeotropical SAPOTACEAESapotaceae XXVIII. LABATIALabatia] {{en}}

* [http://www.newadvent.org/cathen/08718a.htm Jean-Baptiste Labat] per Ignatius Smith, {{en}}

[[Categoria:OrdeFrares dels Predicadorsdominics]]