Nicèfor Brienni el Jove: diferència entre les revisions

ampliació
m (Robot inserta {{Autoritat}})
(ampliació)
'''Nicèfor Brienni''' (''Nicephorus Bryennius'') fou el marit d'[[Anna Comnena]]. Va néixer a [[OrèstiesOrestiada]], a [[Província romana de Macedònia|Macedònia]] a la meitat del [[segle XI]] ([[1062]]) i era fill o nebot d'un famós general bizantí també anomenat [[Nicèfor Brienni (general)|Nicèfor Brienni]]. Fou general de l'exèrcit, estadista i historiador.
 
==Biografia==
Fou amic i lleial a l'emperador [[Aleix I Comnè]] ([[1081]]). FouVa ser un general distingit del seu exercit i un notable intel·lectual. L'emperador va crear per a ell el títol de panipersebastos (''panhypersebastos'') que l'assimilavaequiparava a un "cèsar"; aquest darrer títol també li esfou donat.
També va obtenir la mà de la seva filla Anna Comnena amb la quequi va viure feliçment durant 40 anys.
 
Es va distingir a la guerra contra [[Bohemond]] d'[[Antioquia de l'Orontes|Antioquia]] i va negociar la pau del [[1108]]. Anna va intentar que Nicèfor fos nomenat hereu però Aleix no va voler desheretar alel seu fill Joan. Així quan Aleix va morir el [[1118]], Anna i Nicèfor van conspirar contra el jove [[Joan II Comnè]], però el complot va fracassar, a causa del fet que Nicèfor va refusar d'actuar en el moment decisiu (cosa que la seva dona li va retreure). Els seus béns foren confiscats i els dos foren desterrats a [[Oenoe]] (després Unieh) a la costa de la [[Mar Negra]], on van viure retirats per bastants anys però amb el temps Nicèfor va recuperar el favor de l'emperador.
 
El [[1137]] fou enviat a [[Síria]] per intentar aixecar el setge d'Antioquia pels croats, però es va posar malalt i va tornar a [[Constantinoble]] on va morir poc després.
 
==Obra històrica==
VaPer deixarsuggeriment de la seva sogra va escriure ''' Ὕλη Ἱστορίας or Ὕλη Ἱστοριῶν''' («Materials per la Història») , una històriacrònica dels regnes d'[[Isaac I Comnè]], [[Constantí X Ducas]], [[Romà IV Diògenes]] i [[Miquel VII Ducas]] Parapinaces, que és una de les obres més valuoses sobre història bizantina.
 
A més de la informació recollida de primera mà, proporcionada pel seu pare i el seu cunyat, Brienni va fer ús dels treballs escrits per [[Miquel Psel·le el Jove]], [[Joan Escilitzes]] i [[Miquel Attaliata]]. Com era d'esperar, el punt de vista que ofereix es veu afectat per consideracions personal i la seva relació propera a la família reial. El seu model d'escriptor va ser [[Xenofont]]; s'absté d'un ús excessiu de símil i la metàfora, i el seu estil és concís i senzill.
 
L'[[edició prínceps]] la va publicar Petrus Possinus el 1661 i [[Jacques Paul Migne]] va incloure la seva obra en la ''[[Patrologia Graeca]]'', capítol CXXVII, del 1856.
 
==Bibliografia==
*{{ref-llibre|cognom=Smith|nom=William|títol=Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology|pàgines=514|editorial=John Walton|any=1849|url=https://books.google.es/books?id=1qMYAAAAIAAJ&pg=PA514&dq=Orestias++Macedonia&redir_esc=y#v=onepage&q=Orestias%20%20Macedonia&f=false}}
{{Autoritat}}
{{ORDENA:Nicefor Brienni Cesar}} <!--ORDENA generat per bot-->
5.007

modificacions