Francisco Silvela y de Le Vielleuze: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
Línia 1:
{{Infotaula de polític|name=Francisco Silvela y de Le Villeuze
|nationality= Espanyola
|image= Francisco Silvela, de Kaulak, en Nuevo Mundo.jpg
|caption= Retrat fotogràfic de Silvela, obra de [[Kaulak]], publicat a ''[[Nuevo Mundo]]''.
|càrrec= [[President del Govern d'Espanya|President del Consell de Ministres d'Espanya]]
|escut càrrec = Escudo de España 1874-1931.svg
Linha 62 ⟶ 63:
|signature=
}}
'''Francisco Silvela y de Le Villeuze'''. ([[Madrid]], [[15 de desembre]] de [[1843]]{{Sfn|Maestre Rosa|1973|p=203}} - † Madrid, [[29 de maig]] de [[1905]]) fou un [[historiador]], [[advocat]] i [[polític]] [[Espanya|espanyol]], president del govern el 1899 i el 1902.
== Biografia ==
Era fill de l'il·lustre advocat
[[fitxer:Francisco Silvela.JPG|thumb|left|160px|Gravat de Silvela]]
Amb l'arribada de la [[Restauració borbònica]] a Espanya va ser nomenat ministre de Governació en el gabinet d'[[Arsenio Martínez-Campos Antón]] l'any 1879, després d'haver-se ocupat de la Sotssecretaria d'aquest Ministeri des de 1875. Va introduir reformes en el sistema de beneficència que van provocar l'oposició de [[Francisco Romero Robledo]]. Va destacar per la seva dissidència en el si del conservadurisme de la Restauració, moviment en el que defensava un règim polític parlamentari constitucional. Va discrepar amb [[Antonio Cánovas del Castillo]] en rebutjar el sistema de torn polític basat en el [[caciquisme]] i el frau electoral, i va rebutjar el sistema polític canovista com a decadent i sense moralitat. Quan es va produir la ruptura entre Robledo i Cánovas arran de la signatura del [[Pacte del Pardo]] amb l'establiment del torn polític amb el líder liberal [[Sagasta]] en 1881, Silvela es va convertir en el lloctinent del líder conservador. En 1885 va ser nomenat Ministre de Gracia i Justícia. En el govern de Cánovas de 1890, fou Ministre de Governació, però davant la reconciliació entre Robledo i el líder conservador va preferir dimitir, i formar un nou grup dissident: els ''silvelistes'', amb un programa on una part important era una reforma total del govern municipal com a base per a la creació d'una moralitat política que impedís el funcionament del caciquisme i la utilització de la política local per a fins electoralistes. Va pretendre realitzar un projecte regeneracionista des de dalt, que després seria continuat per [[Antoni Maura]].
[[Fitxer:La primera agarrada, en Gedeón.jpg|thumb|left|Silvela i el [[Camilo Polavieja|general Polavieja]], en una caricatura de [[Gedeón|''Gedeón'']] de 1899.]]
Després de la mort de Cánovas en 1897, Silvela va ser nomenat cap indiscutible del [[Partit Conservador (Espanya)|Partit Conservador]]. Entre 1899 i 1903 va ocupar dues vegades la presidència del Consell de Ministres incorporant al seu gabinet figures de la talla de [[Raimundo Fernández Villaverde]], [[Camilo García de Polavieja y del Castillo|Polavieja]], Maura o [[Eduardo Dato]]. Silvela, en el seu primer govern va acumular també la Cartera d'Estat.
| |||