Diferència entre revisions de la pàgina «Ponts»

23.902 bytes afegits ,  fa 4 anys
Es desfà la revisió 15553145 de Jomvo (Discussió) reanomenament tallant i enganxant
(Redirigeixo, no cal tenir-ho duplicat.)
(Es desfà la revisió 15553145 de Jomvo (Discussió) reanomenament tallant i enganxant)
{{vegeu lliure|Aquest article tracta sobre el municipi de la Noguera. Per a altres significats, vegeu: [[Pont (desambiguació)]]}}
#REDIRECT [[Ponts]]
 
<!--Varietat dialectal:Català nord-occidental--->
{{Infotaula del municipi català|de |Ponts|de la |Noguera|
|fotografia = Sant Pere de Ponts.JPG
|fotografia_descripció = Campanar de la col·legiata de [[Sant Pere de Ponts|Sant Pere]]
|partit_judicial = [[Solsona]]
|bisbat = [[Bisbat d'Urgell|Urgell]]
|gentilicis = Pontsicà, pontsicana
| codi = 251728
|superfície = 30,5
|altitud = 363
|entitats = 4
|alcalde = Francisco García Cañadas ([[IP-PSC]])<ref>[http://www.ccnoguera.cat/ponts/index.php/lajuntament/salutacio-de-lalcaldessa Salutació de l'Alcalde]</ref>
|alcalde_any = 2007
|codi_postal = 25740
|dist_país = 132
|dist_altre1 = 68
|ref_altre1 = [[Lleida]]
|dist_altre2 = 67
|ref_altre2 = [[La Seu d'Urgell]]
|festes_majors = Exaltació de la Santa Creu<br />{{mida|1=14 de [[setembre]]}}
|dies_mercat = [[Dimecres]]
|web = [http://www.ponts.cat www.ponts.cat]
|agermanaments = ''Sense agermanament''
| lat_g = 41.915808
| lon_g = 1.187069<!--font: idescat-->
}}
'''Ponts''' és una [[vila]] i [[municipi]] de la [[comarca]] de la [[Noguera]], que es localitza en la seva part oriental i que en configura un dels nuclis més importants i un eix de comunicació destacable que connecta la muntanya occidental catalana amb la plana de Lleida i la [[Catalunya Central]]. Se situa a l'indret i comarca natural [[Prepirineu|prepirinenca]] del [[Segre Mitjà]].
 
== Història ==
En documents medievals apareix documentada amb la forma d'ablatiu plural '''Pontibus'''.
=== Ponts antigament ===
L'any [[449]] la vila estava en poder dels [[poble got|gots]], qui ocupaven les terres compreses entre els [[Pirineus]] i els rius [[Llobregós]] i [[Segre]]. Ja en el [[797]] passaren per aquesta comarca els francs, que conduïts, segons uns, per Ludovic, i segons altres, per [[Guillem de Tolosa]], travessaren el Pirineu, ocuparen la ciutat d'Urgell i s'estengueren després per la conca del [[Segre]], fins a la ciutat de [[Lleida]]. En els anys [[888]] i [[890]] tingué lloc la dotació de l'església del [[monestir de Santa Maria de Ripoll]], al qual donaven, en la [[Marca (territori)|Marca]], l'església de Santa Maria de Ponts.
 
El [[909]] [[Muhàmmad al Tawil]], reietó de [[Wasqa]], emprengué una [[Ràtzia de 909|ràtzia per la frontera]], conquerint els castells i llocs d'[[Oliola]], Ponts i [[Alguaire]]. En el [[1057]], la comtessa [[Ermessenda de Carcassona]], esposa de [[Ramon Borrell]] de Barcelona, traspassà al seu nét [[Ramon Berenguer I]] de Barcelona els drets que posseïa sobre el castell de Ponts i el [[1061]] Pere Mir de Ponts llegà el castell de Ponts en testament i d'altres més que en posseïa. Al llarg del [[segle XI]] s'instal·laren a Ponts pagesos provinents de la [[serra del Cadí]] i de la [[vall de Lord]]. Durant aquest segle corrien per [[Catalunya]] els diners d'argent de Ponts. El [[1185]], el castell i vila de Ponts pertanyien a Elvira de Subirats, la qual el rebé del seu marit, [[Ermengol VIII]]. A llur filla [[Aurembiaix d'Urgell]], fou arrabassat el comtat pel vescomte d'[[Àger]], [[Guerau IV de Cabrera]], i el [[Jaume I el Conqueridor|rei Jaume]] emprengué una lluita contra l'usurpador, que es féu fort al castell de Ponts ([[1228]]).
 
Durant l'any [[1628]], la vila de Ponts, defensada pel canonge [[Pau Claris]], va perdre el seu plet de lluició contra el senyor, el comte [[Dalmau III de Queralt|Dalmau III de Queralt i de Codina]], segon comte de Santa Coloma i baró de Ponts, que efectuà represàlies. El Consell General de la Vila decidí que els habitants de Ponts se separessin de l'obediència del comte i s'incorporaren a la [[Generalitat]] i a la [[Corona d'Aragó]].
 
El [[1643]], en un document datat a [[París]], el mes de juliol, el rei [[Lluís XIII]], manifestà una especial predilecció per la vila de Ponts, a qui va oferir-li la seva règia protecció, declarant-la ''vila règia amb mer i mixt imperi''. L'any següent fou terriblement estèril, per manca de pluges, i en tot el terme de Ponts no es colliren més de quaranta [[quartera|quarteres]] de gra de totes classes. El [[1708]] en plena [[Guerra de Successió Espanyola|Guerra de Successió]], durant una de les ofensives borbòniques, el [[13 d'agost]] d'aquell any, entrà a Ponts una forta columna formada per alemanys i [[Miquelet|miquelets]], defensors de la causa de l'[[Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic|arxiduc Carles]], després de vèncer l'heroica resistència dels defensors de la vila. Més tard la població fou saquejada i incendiada en dues ocasions, produint-se també execucions sumàries.
 
=== Ponts contemporani ===
Durant el decurs de la [[primera guerra carlina]], la vila fou testimoni d'alguns fets d'armes d'especial rellevància, inclòs l'incendi i saqueig. Foren les forces de la primera divisió d'avantguarda del [[Charles d'Espagnac|comte d'Espanya]], sota les ordres del general Pérez Dávila. De les 300 cases que hi havia a la població només en quedaren 150 dempeus. L'església de Santa Maria, [[Gòtic català|gòtica]] del [[segle XIV]], quedà totalment destruïda, exceptuant-ne el [[retaule]] del Roser, que fou protegit pels espardenyers, que tenien la Verge del Roser com patrona. El [[1888]] s'inaugurà la carretera Ponts-[[Calaf]] i durant el [[1896]] finalitzà la construcció de la carretera que va des de Ponts a [[la Seu d'Urgell]].
 
El [[1914]], l'artista local, [[Antoni Samarra i Tugues|Antoni Samarra]] fundà una Escola de Dibuix i Pintura a la població a més d'una Biblioteca Popular. I, el [[1920]], es creà a Ponts l'Anònima Alsina Graells. Els fundadors foren els senyors Graells, Pinós i Fornell.
 
El mes de febrer de [[1936]] hi hagué un acte electoral multitudinari del [[Partit Obrer d'Unificació Marxista|POUM]] a la plaça Planell, amb motiu de les [[Eleccions generals espanyoles (1936)|Eleccions Generals]] que donaren la victòria al [[Front Popular (Espanya)|Front Popular]]. Hi intervingueren [[Andreu Nin]] i [[Joaquim Maurín i Julià|Joaquim Maurín]].
 
El [[1938]], amb plena [[Guerra Civil Espanyola|guerra civil]] la vila era un estatge dels serveis logístics de les forces republicanes del sector i un recer de gran nombre de refugiats. Havia estat sotmesa la diada de [[Nadal]], a un bombardeig d'intimidació que ocasionà més de quaranta morts, entre població civil i tropes acantonades. El [[6 de gener|dia de Reis]] de [[1939]] fou novament bombardejada, per la qual cosa s'evacuà la població. El [[15 de gener]] les tropes republicanes estaven replegades darrere la línia Ponts-[[Cervera]]-[[Santa Coloma de Queralt]]-[[Tarragona]].
 
Passaren anys de misèria i de postguerra i als anys seixanta es creà: el grup de colònies ''Amics de l'escalada'', la colla sardanista ''Font de Valldans'', el ''Club d'Escacs Ponts'' o el ''Club de Billar Taules Verdes''. A la dècada del setanta, amb el restabliment de la democràcia a l'Estat apareguen altres agrupacions com el ''Club Nàutic del Mig Segre'', el ''Centre Excursionista Pontsicà'', la ''Coral Pontsicana'', el grup de teatre ''Argelagues'', la revista [[Portaveu del Segre Mitjà]], entre d'altres.[[Fitxer:Comportadelpantàderialb.jpg|266px|thumb|right|Comportes del [[pantà de Rialb]]]]
 
El primer de febrer de [[1979]] hi hagué les primeres [[Eleccions generals espanyoles de 1979|eleccions generals]] després del franquisme. I, el [[3 d'abril]], s'estrenaren les eleccions als ajuntaments. A Ponts guanyà [[Esquerra Republicana de Catalunya|ERC]], però els pactes amb altres formacions polítiques van fer que l'Agrupació de Dones Pontsicanes n'obtingués l'alcaldia.
 
Fou el novembre de [[1982]], quan per enèsima vegada uns [[Aiguats del 1982|aiguats]] van ocasionar greus desperfectes al inundar-se gran part del poble i l'horta en quedà força malmesa. El [[President de la Generalitat de Catalunya|President de la Generalitat]], [[Jordi Pujol]], visità la vila dies després del desastre, en el que es comptabilitzaren més de 700 milions de [[pesseta|pessetes]] de pèrdues. Durant el [[1994]], dos grans incendis forestals van causar estralls. L'un, s'inicià a Torreblanca i s'estengué fins ben amunt de la [[Baronia de Rialb]]. L'altre començà prop de [[Vilanova de l'Aguda]] i continuà fins a la zona que travessa la variant Ponts-[[Oliana]].
 
L'any [[2000]] es va inaugurar oficialment el [[pantà de Rialb]] que a través del [[Canal Segarra-Garrigues]] permetrà convertir molts conreus de secà en regadiu; igual que ho va fer en el seu moment l'altre canal que transcorre prop del municipi, el d'[[Canal d'Urgell|Urgell]].
 
== Economia ==
[[Fitxer:Croissantgegantdeponts.jpg|160px|thumb|right|Croissant gegant típic]]
L'agricultura és fonamentalment de secà (cereals, oliveres, ametllers i vinyes) i de regadiu a l'horta propera al [[Segre]] (hortalisses, [[patatera|trumfos]], panís i gira-sols). I pel que fa a la ramaderia, aquesta és ovina, porcina i avícola.
 
La indústria s'orienta cap a l'alimentació, el tèxtil i els gèneres de punt, els materials de construcció, la fusta, el metall i l'electricitat.
 
Finalment, els serveis, on és el turisme el sector amb més auge: en gran mesura mercès a l'eix de carreteres que travessa el poble, fet que propicia la revitalització de l'economia de la zona en sectors com el comerç i la restauració. Això no obstant, la futura construcció d'una carretera variant que evitarà passar pel centre de la vila, farà replantejar l'enfocament i les vies de desenvolupament de l'economia pontsicana.
 
== Edificis i llocs d'interès ==
=== Monuments i indrets històrics<ref>[http://www.ccnoguera.cat/ponts/index.php?option=com_content&task=view&id=66&Itemid=104 Llocs d'interès del municipi de Ponts], a Portal web de l'Ajuntament de Ponts</ref>===
[[Fitxer:Carrerporxatdeponts.jpg|220px|thumb|right|Porxos del Carrer Major]]
[[Fitxer:Església de Sant Pere (Ponts) - 4.jpg|220px|thumb|right|Col·legiata romànica de Sant Pere]]
* Col·legiata de Sant Pere de Ponts, [[Art romànic a Catalunya|romànica]] del [[segle XI]], reconstruïda a finals del [[segle XX|XX]] amb l'esforç de l'[[Associació d'Amics de Sant Pere de Ponts]].
* Església [[Neogòtic|neogòtica]] de '''Santa Maria de Ponts'''. S'hi troba el retaule de la Mare de Déu del Roser ([[segle XIII]]) a la capella adjacent que porta el mateix nom; recinte situat a l'epístola de l'església parroquial.
* Nucli històric de la vila amb els antics pòrtics del ''Carrer Major'', prop de la ''Plaça del Blat''.
* '''Santa Cecília de Torreblanca''', l'esglesiola més petita de [[Catalunya]].
* '''Sant Joan Baptista de Torreblanca''', prop de les restes d'un antic castell a [[Torreblanca (Ponts)|Torreblanca]].
* '''Sant Bartomeu del Tossal''', església d'origen preromànic.
* '''Sant Domènec del Tossal''', construcció del [[segle XIII]].
* '''Torre de Dàdila''', coneguda com la ''Torre del Cargol'', a [[La Força (Ponts)|La Força]].
* '''Creu d'en Samarra''', creu de terme esculpida en pedra el [[1911]], de propietat particular, que es troba al camí de Valldans.
* '''Gravats de Mas de n'Oliveres''', es tracta d'un total de 81 gravats prehistòrics.
 
=== Espais esportius i recreatius ===
* Embassament o '''[[pantà de Rialb]]'''.
* '''Canal [[Segarra-Garrigues]]'''.
* '''Presa del [[canal d'Urgell]]''' al Tossal.
* Parc fluvial a la confluència dels rius [[Segre]] i [[Llobregós]], inaugurat al maig de 2010<ref>{{ref-web |url=http://www.araponent.cat/noticia/5055/ponts-inaugura-el-parc-fluvial-del-riu-segre |títol=Ponts inaugura el parc fluvial del riu Segre |consulta= |obra= |editor=AraPonent.cat |data=[[30 de maig]] de [[2010]] |llengua=}}</ref> i reanomenat com a '''Parc la Roca del Call'''.
* '''Zona esportiva de Ponts''': conté equipaments com un pavelló poliesportiu, un camp de futbol, una pista de futbol sala, un ''skate park'' i unes piscines descobertes.
* '''La Font de Valldans''', amb un passeig arbrat, on s'erigeix un monument dedicat a l'artista pontsicà [[Antoni Samarra i Tugues]] i la coneguda font del Nen del Cargol.
* '''Circuit del Bosquet''', traçat on es celebren prestigiosos campionats de [[motocròs]] tant a nivell estatal com català.
* '''[[Museu Francesc Boncompte]]''', una col·lecció privada poc habitual on hi destaquen antigues armes de foc.<ref>{{ref-llibre | cognom = AADD| títol = Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya | any = 2010| editorial = Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya| lloc = Barcelona| pàgines = p. 95 | isbn=84-393-5437-1}}</ref>
 
== Cultura i societat ==
=== Festes, festivals i tradicions locals ===
[[Fitxer:Cartell_lo_ranxo_85.jpg|220px|thumb|right|Cartell de les tradicionals "[[festes del Ranxo]]" de l'any [[1985]]]][[Fitxer:Lofesteto.jpg|220px|thumb|right|Foc, llum i música durant "[[Lo Festeto]]"]]
* El [[Carnaval]] anomenat [[festes del Ranxo|'''Ranxo''']] se celebra de divendres a dimarts de Carnaval. El Ranxo es cuina i es reparteix de manera popular el [[Dimarts de Carnaval]], últim dia de festa, al passeig del poble.
* ''La Mostra'': des de la primavera de 2004 se celebra any rere any aquest festival de música, on hi participen alumnes d'escoles de música de Catalunya que interpreten cançons tradicionals.<ref>[http://www.ccnoguera.cat/ponts/index.php?option=com_content&task=view&id=162&Itemid=162 Presentació de la 6a edició de La Mostra]</ref>
* ''Cantada de Caramelles'': com en molts pobles catalans, el [[diumenge de Pasqua]].
* ''Aplec a la Col·legiata de Sant Pere'': l'[[1 de maig]], amb activitats diverses com una tradicional cursa atlètica.
* ''Festa del Roser'': primer diumenge després del [[Corpus Christi|Corpus]].
* ''Festa Major'': durant el [[14 de setembre]] (festivitat de l'Exaltació de la Creu) i dies propers.
* ''Mercat setmanal'' tots els dimecres de l'any.
 
=== Fills il·lustres i adoptius ===
* [[Antoni Samarra i Tugues]] ([[1886]] - [[1914]]), pintor, escultor, escriptor i artista.
* [[Josep Comabella i Rabassa]] ([[1908]] - [[1981]]), periodista i polític.
* [[Joan Benlloch i Vivó]] ([[1864]] - [[1926]]), eclesiàstic, bisbe i cardenal.
 
== Infraestructures ==
=== Comunicacions i transport ===
A Ponts conflueixen les vies de comunicació que connecten la comarca amb la resta del país:
* La carretera [[C-14]] o Eix [[Tarragona]]-[[Andorra]] va des de [[Salou]] fins a [[La Seu d'Urgell]].
* La carretera de [[Jorba]] a [[Folquer]] (antigament coneguda com a [[C-1412b]]) comunica [[Barcelona]] i el [[Pallars Jussà]] passant per [[Calaf]] i Ponts.
* La carretera L-313 connecta el [[Segre Mitjà]] amb la ciutat de Cervera i la [[N-II]] a través de la ruta Ponts-[[Guissona]]-[[Cervera]].
 
El transport públic el realitzen regularment dues empreses d'autobusos:
* L'[[Alsina Graells]] que ofereix servei de cotxes de línia cap a [[Lleida]], Barcelona, [[Solsona]], [[Manresa]], La Seu d'Urgell i Andorra.
* L'[[Hispano Igualadina]] fa el servei de [[Reus]] a Andorra amb parada a Ponts.
 
També hi ha servei de taxis, si bé, per contra, pel Segre Mitjà no hi passa cap línia de ferrocarril i les estacions més properes són la de [[Estació de Calaf|Calaf]] i la de [[Estació de Cervera|Cervera]].
 
=== Equipaments ===
En l'àmbit educatiu i cultural, el municipi compta amb un col·legi d'educació infantil i primària, un [[IES Ponts|institut d'educació secundària]], la llar d'infants municipal ''Balú'', l'Escola Municipal de Música i la Biblioteca Municipal ''[[Pere Salses i Trilles]]''. En serveis socials i sanitaris, disposa d'una [[Àrea Bàsica de Salut]] i d'una residència i casal per a la gent gran. Tots aquest equipaments donen servei tant als propis pontsicans com també a persones de municipis pròxims.
 
== Mitjans de comunicació ==
[[Fitxer:CapçaleraPortaveu.jpg|238px|thumb|Capçalera actual de [[Portaveu del Segre Mitjà]]]]
Al llarg de la història el municipi ha gaudit de diferents publicacions escrites d'àmbit local i comarcal. A principis de [[segle XX]] aparegué ''Aires Legitimistes'' ([[1913]]-[[1917]]), en un moment de joia després d'establir-se la [[Mancomunitat de Catalunya|Mancomunitat]]. Durant el [[1922]] nasqué el setmanari ''L'Autonomista'': publicació que s'edità en diferents formats i periodicitat fins al [[1930]]. Tardanament, el [[1957]], va veure la llum la revista ''Pons''. Al desembre de [[1973]], sorgí ''Enllaç'', el butlletí d'informació de la parròquia, essent un recull força important de documentació sobre la vila fins a l'actualitat. I, el [[1978]], fou el torn de [[Portaveu del Segre Mitjà|Portaveu del Mig Segre]], una publicació que ha rebut premis com l'[[Humbert Torres i Barberà|Humbert Torres]] ([[1987]]) de l'entitat l'[[Òmnium Cultural]] i que segueix publicant avui en dia gràcies a l'empenta i les ganes d'informar.<ref>[http://www.portaveu.cat Portaveu del Segre Mitjà,] publicació comarcal.</ref>
 
Altrament, des de fa uns anys per aquestes contrades s'escolta un mitjà radiofònic com és ''Ponts Ràdio'' (107.1 [[Freqüència modulada|FM]]) amb programes de continguts sobre actualitat, música, esports i molts d'altres.<ref>[http://www.pontsradio.cat Ponts Ràdio,] emissora municipal de ràdio.</ref>
 
== Climatologia ==
L'àrea de Ponts es troba endinsada a la zona muntanyosa NE de la [[Noguera]], dita el [[Segre Mitjà]] i, per tant, el clima, en certa manera, difereix de l'àrea sud de la comarca i per extensió de les comarques del pla de l'[[Àmbit de Ponent]]. Això no obstant, el clima del municipi de Ponts presenta característiques pròpies del clima continental-meditarrani. De les temperatures registrades des de 1971 pel [[Servei Meteorològic de Catalunya]], la temperatura mitjana anual és de 13,4&nbsp;°C, amb una temperatura màxima mitjana de 19,5&nbsp;°C i una mínima mitjana de 7,2&nbsp;°C. El mes més càlid és el juliol amb una mitjana de 23,5&nbsp;°C i una temperatura màxima mitjana de 31&nbsp;°C mentre que gener és el més fred amb una temperatura mitjana de 4,1&nbsp;°C i una mínima mitjana de 0&nbsp;°C. Pel que fa als registres extrems, la temperatura màxima absoluta va ser de 41&nbsp;°C registrada l'11 de setembre de 1973 mentre que la mínima absoluta es va registrar el 17 de gener de 1985 assolint el -20&nbsp;°C.
 
Pel que fa a les precipitacions, en aquest municipi també trobem indicis del caràcter més muntanyenc d'aquesta zona, amb una mitjana més elevada que a la resta de la comarca: 557 mm. anuals i 128 mm. estivals.
 
Del règim de vents, a l'àmbit d'estudi és molt variable. Podem diferenciar quatre tipologies de vents que afecten a la zona:
* Vents de [[ponent (vent)|ponent]]:
** la ''Morella'' (O i SO): molt sovint a la primavera, sec i molt fred;
** el ''Pallàs'' (NO): vent calent i que porta pluges.
* Vents de [[llevant (vent)|llevant]]: molt freqüents a l'hivern, humits i frescos. No tenen noms propis.
* Vents del nord: la ''[[Tramuntana]]'', vent molt sec i fort.
* Vents del sud: vents de marina, suaus i humits freqüents durant l'època estival com la [[embat|''Marinada'']].
 
== Demografia ==
{{capentcat|right|2012}}
{{entcat|[[La Força (Ponts)|La Força]]|13}}
{{entcat|Ponts|2659}}
{{entcat|[[Torreblanca (Ponts)|Torreblanca]]|10}}
{{entcat|[[El Tossal (Ponts)|El Tossal]]|16}}
{{fientcat}}
{{DemogCat| 1497=128| 1515=148| 1553=195| 1717=1.020| 1787=344| 1857=1.942| 1877=2.095| 1887=2.121| 1900=2.053| 1910=1.969| 1920=1.979| 1930=1.918| 1940=1.648| 1950=1.881| 1960=1.861| 1970=2.045| 1981=2.230| 1990=2.250| 1992=2.208| 1994=2.251| 1996=2.292| 1998=2.368| 2000=2.382| 2002=2.405| 2004=2.365| 2006=2.567| 2008=2.749| 2010=2744| 2012=2698}}
El [[1857]] incorpora Mas de Ponts i Boixadors i Fortesa de l'Estany; el [[1930]], [[El Tossal (Ponts)|El Tossal]].
 
== Política ==
=== Mandats en el període democràtic ===
{| class="bellataula"
|-
| '''Període'''
| '''Alcalde'''
| '''Partit'''
|-
| align="left"|[[1979]]-[[1983]]
| align="left"|'''Maria Lurdes Vidal i Audet'''
| align="center"|ADP
|-
| align="left"|[[1983]]-[[1987]]
| align="left"|'''Salvador Balagué i Esteve'''
| align="center"|[[ERC]]
|-
| align="left"|[[1987]]-[[1991]]
| align="left"|'''Salvador Balagué i Esteve'''
| align="center"|[[ERC]]
|-
| align="left"|[[1991]]-[[1995]]
| align="left"|'''Salvador Balagué i Esteve'''
| align="center"|[[ERC]]
|-
| align="left"|[[1995]]-[[1999]]
| align="left"|'''Estanis Felip Monsonís'''
| align="center"|[[CiU]]
|-
| align="left"|[[1999]]-[[2003]]
| align="left"|'''Estanis Felip Monsonís'''
| align="center"|[[CiU]]
|-
| align="left"|[[2003]]-[[2007]]
| align="left"|'''Estanis Felip Monsonís'''
| align="center"|[[CiU]]
|-
| align="left"|2007-[[2011]]
| align="left"|'''Jaume García Badias'''
| align="center"|[[Progrés Municipal|PM-PSC]]
|-
| align="left"|[[2011]]-[[2012]]
| align="left"|'''[[Maria Antònia Pubill Carro]]'''<ref>[http://www.ciu.cat/fitxa_noticies.php?news_ID=32689&entities=322&type=MS# Constitució del nou Consistori pel mandat 2011-2015]</ref>
| align="center"|[[CiU]]
|-
| align="left"|[[2012]]-
| align="left"|'''[[Francisco García Cañadas]]'''
| align="center"|[[Independents per Ponts|IP-PSC]]
|}
 
== Vegeu també ==
* [[Tossal de les Forques (Ponts)]]
* [[Perla de Segre]]
* [[Castell de Ponts]]
 
== Referències ==
{{Referències|2}}
 
== Bibliografia ==
* REIXACH, Jaume i GARCIA, Xavier. "Pantà de Rialb: elegia pel Mig Segre", a ''Llibre de butxaca, 136''. Barcelona: Editorial Pòrtic, 1986. ISBN 978-84-7306-271-8
* CAÑO DIAZ, Adriana, COMA GASET, Ramona, FARRE SOLANES, Dolors i ARJONA SALES, Joan. "Descobrim Ponts i el Mig Segre", a ''Sortides per la Noguera''. Balaguer: Consell Comarcal de la Noguera; Ponts: Ajuntament de Ponts, 1999. ISBN 84-605-8984-6
* VV.AA. "Gran Geografia Comarcal de Catalunya, volum 10. Noguera, Urgell i Segarra". Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1996. ISBN 84-7739-716-3
* PLADEVALL I FONT, Antoni, GIRALT I RADIGALES, Jesús M. i CISA MERCADÉ, Elisenda. "El Solsonès, La Noguera", a ''Catalunya Romànica. Guies, 17''. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2001. ISBN 84-412-0728-3
* {{Ref-llibre|url=http://books.google.cat/books?id=yoM8AAAAIAAJ&q=Per+la+vall+del+Segre&dq=Per+la+vall+del+Segre&hl=ca&sa=X&ei=tsBbT8aDK4aw0QWnwLXNCw&ved=0CDEQ6AEwAA|cognom=Tort i Donada|nom=Joan|títol=Per la vall del Segre|lloc=Barcelona|editorial=[[Publicacions de l'Abadia de Montserrat]]|any=1984|col·lecció =Llibre de motxilla, volum 23|isbn=84-7202-612-4}}
* {{Ref-llibre|url=http://books.google.cat/books?vid=OCLC03096661&id=jm4DAAAAQAAJ|enllaçautor=Pascual Madoz|cognom=Madoz|nom=Pascual|títol=Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar|lloc=Madrid|editorial=Establecimiento Literario-Tipográfico|any=1845}} Edició facsímil {{Ref-llibre|edició=Vol. 1|títol=Articles sobre El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al «Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar»|lloc=Barcelona|editorial=Curial|any=1985|isbn=84-7256-256-5}}
 
 
== Enllaços externs ==
{{commonscat}}
* [http://www.ponts.cat Pàgina web de l'Ajuntament]
* [http://www.e-ponts.net Portal creat per l'associació de comerciants de Ponts]
* [http://www.municat.gencat.cat/municat/index.php?page=consulta&mostraEns=2517280001 Informació de la Generalitat de Catalunya]
* [http://www.idescat.cat/territ/BasicTerr?TC=3&V0=1&V1=25172 Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya]
* [http://www.noetperdis.com/info.php?idPoblacio=1133 Mapa i carrerer de la vila de Ponts]
* [http://www.tv3.cat/videos/1464989/Capitol-30---Ponts Capítol del programa ''Quin País'' de TV3 sobre Ponts des d'un punt de vista peculiar]
 
{{Municipis de la Noguera}}
 
[[Categoria:Ponts (Noguera)| ]]